Les petites comercialitzadores elèctriques, en estat crític per l’encariment de la llum

El darrer any, les petites comercialitzadores energètiques han viscut un viatge similar al d’estar muntades en una muntanya russa. Les fortes pujades dels valors del gas i la llum, la necessitat de mantenir l’excel·lència en el servei als clients, la incertesa per saber cap a on anirà la factura i la inseguretat jurídica que suposa limitar els preus han generat una tempesta perfecta, que ha deixat a moltes empreses en una situació financera molt fràgil, obligant a moltes d’elles a fer fallida i tancar, deixant sense servei a milers de clients.

Les que intenten sobreviure, com els casos de Catgas i Som Energia, ho fan blindant el preu, alhora que han optat per no captar més clients per garantir el servei als consumidors a un preu competitiu. Aquestes comercialitzadores han aturat el servei per guanyar nous socis o consumidors, ja que signar un nou contracte els hi faria mantenir una tarifa molt allunyada dels preus als quals han de pagar ells l’electricitat majorista, el que ocasionaria un sotrac a la viabilitat del seu compte de resultats i en conseqüència del seu negoci.

En l’actual model només puguin sobreviure amb comoditat les grans elèctriques, que ofereixen el cicle integrat de producció-generació, distribució i comercialització

Aquest panorama ha provocat que en l’actual model només puguin sobreviure amb comoditat les grans elèctriques, que ofereixen el cicle integrat de producció-generació, distribució i comercialització. Aquesta desregulació dels àmbits que formen part del mercat es va iniciar l’any 1997, quan el president del Govern espanyol d’aleshores, José María Aznar, va liberalitzar el mercat elèctric. Avui dia només queda dins de la regulació, la distribució i el transport de l’energia.

Per a Laura Garcia, responsable de Transició Energètica del Grup Trebol Energia i membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), a les elevades cotitzacions de l’energia, "hem de sumar l’increment de les garanties per poder operar com a comercialitzadora, el que està derivant en tensions de tresoreria". De fet, les comercialitzadores han de comprar setmanalment l’electricitat i la cobren al client a mes vençut, el que fa augmentar el pont de tresoreria que es requereix.

Aquest increment de preus també ha creat un gran nombre d’impagaments en els consumidors, que també han de suportar les comercialitzadores. Tota l’energia que es comercialitza passa pel mercat majorista, gestionat per l’OMIE, establint-se un preu variable cada hora, independentment de si el client ha contractat una tarifa fixa o indexada. Per tant, aquelles comercialitzadores que no disposaven de cobertures han passat per grans dificultats.

Allau de fallides

Aquests problemes de tresoreria han fet que, segons les dades de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), només fins al febrer d’enguany, més de 25 comercialitzadores de llum i més d’una vintena de gas en l’àmbit estatal es van veure forçades a fer fallida. Com a exemple, Laura Garcia explica que en dos anys, el circulant necessari per a una petita comercialitzadora per gestionar 10 GW s’ha multiplicat per cinc, passant dels 100.000 als 500.000 euros. Aquesta realitat s’està produint en un context on l’electricitat no és considerada com un bé de primera necessitat, sinó un servei d’interès econòmic general.

Només fins al febrer, més de 25 comercialitzadores de llum i més de 20 de gas han fet fallida a l'Estat

Per a Garcia, aquests condicionants, ens han de fer reflexionar quin ha de ser el disseny del model energètic del futur. En aquest debat, el director general de Negoci Elèctric de Factor Energia, Xavier Farriols, va alertar en una jornada celebrada recentment a l’EIC, que el decret llei del Govern de l’Estat per mitigar l’impacte de la pujada de preus del gas i la llum "suposarà encara més un sobrecost per a les petites comercialitzadores", forçades a oferir contractes a preu fix i comprant l’electricitat en un mercat indexat.

Almenar, com a excepció

A Almenar, un poble de poc més de 3.000 habitants de la comarca del Segrià, fa gairebé un segle, des del 1925, que existeix l’Electricitat d’Almenar (EDA). El seu gerent, Santi Cornet, explica la seva singularitat. "Som l’única empresa pública de Catalunya que agrupem la generació, la distribució i la comercialització elèctrica". La política de l’EDA implica "mantenir uns preus raonables, intentant no caure en pèrdues, ja que som un organisme públic", comenta Cornet.

L'Electricitat d'Almenar és l'única empresa pública de Catalunya que agrupem la generació, la distribució i la comercialització elèctrica

L’elèctrica d’Almenar produeix un 18% de l’energia que distribueix gràcies a una petita central que està instal·lada a la població, herència d’èpoques pretèrites, on cada localitat disposava del seu propi subministrament. Cornet admet que les grans beneficiades, una vegada més, estan sent les corporacions empresarials que agrupen generació i comercialització.

Endesa, Iberdrola i Gas Natural copen el 80% de la generació i el 75% de la comercialització. "Amb aquestes quotes i els seus marges indecents, es poden permetre llençar ofertes competitives al consumidor, utilitzant el preu com a reclam". L’EDA, que compta amb 1.900 abonats, forma part de l’Associació d’Empreses Elèctriques (Aseme). Aquesta entitat ha denunciat davant el Tribunal Suprem algunes de les pràctiques de les grans energètiques, en considerar que fan dumping, venent al mercat minorista per sota del cost de compra al majorista.

Tot i que la solució per a la supervivència del model de les petites comercialitzadores elèctriques no sembla fàcil, els experts consultats coincideixen a assenyalar que la generació integrada, la diversificació dels serveis per esmorteir els riscos financers, l’assessorament tècnic, l’assistència gratuïta o les gestions administratives d’altes i baixes en la contractació són alguns dels elements dels quals disposen per afrontar l’actual incertesa del negoci.