"Les millores laborals no poden trepitjar els drets fonamentals dels presos"

Entrevistem Gràcia Amo, la portaveu de l'Associació de Familiars de Presos de Catalunya, una entitat que acompanya i lluita pels drets de les persones preses i les seves famílies

L'actualitat de les últimes setmanes ha estat marcada per les protestes dels funcionaris de les presons catalanes arran de l'assassinat de la cuinera de la presó de Mas d'Enric (Catllar) a mans d'un pres. Els treballadors van tallar els accessos als centres penitenciaris de Lledoners, Quatre Camins i Joves, Ponent, el centre de dones de Wad-Ras i Brians 1 i 2. Sense iniciar oficialment una vaga, molts no es van presentar al seu lloc de treball i van alterar el dia a dia dels interns, amb les conseqüències que això va comportar. 

Una quinzena d'entitats en defensa dels drets humans, juristes i associacions de familiars de presos van denunciar davant diversos organismes la vulneració drets dels interns. En un comunciat, van apuntar que protestes van privar els reclusos de sortir de les cel·les, acudir als serveis mèdics, gaudir de permisos, rebre visites, roba, diners o comunicar-se amb els seus lletrats, entre d'altres. 

Una de les entitats impulsores de la denúncia va ser l'Associació de Familiars de Presos de Catalunya. Parlem amb la seva portaveu, la Gràcia Amo, referent per a persones privades de llibertat amb problemes de salut mental després que el seu fill morís a Brians II. Parlem amb ella sobre el dia a dia a les presons catalanes, de les reivindicacions dels funcionaris i del rumb del Departament de Justícia.

Cal afegir que els sindicats de les presons han convocat una vaga el 26 d'abril i l'11 de maig després de la destitució del director de la presó Mas d'Enric.

Com esteu vivint les famílies els efectes de les protestes dels funcionaris de les presons?

Ho estem vivint amb força patiment. Moltes de les famílies dels presos formen part del nostre grup i les notícies que ens arriben ens deixen bastant intranquils. Que els funcionaris hagin estat fora i no amb ells, va crear una sèrie d'inconvenients, com la falta de metges. L'altre dia una família ens explicava que el seu pres va tenir un atac epilèptic, que va tocar el timbre que hi ha a totes les habitacions i no va ser atès per ningú. Va haver de passar l'atac epilèptic sol i patint per la seva vida. Aquest atac epilèptic li va sobrevenir perquè va prendre la medicació fora de l'hora que li corresponia. Ha sigut una no vaga, no hi va haver serveis mínims

Quina és la vostra principal preocupació?

Partim de la base que la presó és un lloc violent. La principal preocupació de les famílies, en el moment que els funcionaris van iniciar aquesta no vaga, era la seguretat dels interns perquè estaven tancats i no van ser atesos com ho havien d'estar en condicions normals. Ara estem preocupades perquè, com era de preveure, s'estan donant casos de baralles entre els presos per tota aquesta situació i ens preocupen les represàlies que poden tenir per ells.

Creus que s'estan utilitzant les protestes com un càstig col·lectiu als presos?

Sí. Entenc que si una persona mata a una altra ha de tenir unes conseqüències, però no pot afectar als 8.000 presos de Catalunya. Els 5.000 interns que van estar tancats a les seves cel·les sense poder sortir durant dies no van matar la Núria. La seva mort no s'hauria d'haver produït mai, però crec que s'està utilitzant per fer unes reivindicacions que no tenen res a veure. Els presos tenen dret a seguir la seva rutina.

"Els presos no són responsables del que va passar, ells ja estan complint la seva condemna. Aquesta no els hi toca"

Volem que hi hagi una investigació a fons sobre aquesta tragèdia i que es depurin responsabilitats a qui realment les té, però la vida de la resta de presos no es pot veure afectada per un fet que no té res a veure amb ells.

Hem presentat una denúncia penal a la Fiscalia i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per coaccions, vulneració de drets dels presos i de les seves famílies i per aïllament il·legal de persones privades de la llibertat. És completament injust el que s'ha fet amb els presos. Ells no són responsables del que va passar -a Mas d'Enric-, ells ja estan complint la seva condemna. Aquesta no els hi toca.

Què en penseu de les reivindicacions dels funcionaris?

Les entenem, però aquestes millores laborals no poden suposar menys seguretat pels presos. La utilització d'esprais és perillós, ho diu el Departament de Salut, que ja va fer un informe en què es detallaven les conseqüències que podria tenir l'ús d'aquest gas.

"El senyor Calderó té una actitud positiva cap a les famílies"

No tenim res a dir amb reivindicacions com que falta personal, que falta preparació dels funcionaris, que demanin jubilació anticipada o contractes de menys hores. Ara bé, les demandes de millores laborals no poden trepitjar els drets fonamentals de les persones privades de llibertat.

Les famílies s'han posicionat en contra de la dimissió de Calderó. Per què?

Una de les principals demandes dels funcionaris era el cessament del secretari de Mesures Penals i director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, però nosaltres diem que no. Els funcionaris diuen que el senyor Calderó fa més cas a les famílies que a ells. I això no és veritat. El que sí que és cert és que té una actitud positiva cap a les famílies i amb ganes de solucionar les problemàtiques de tothom, no només les dels presos, també les dels funcionaris. A diferència d'ells, per a nosaltres això no és una guerra. Al contrari.