Les fàbriques de ciment, una dècada sota mínims

L’any passat, la producció de ciment a Catalunya va tornar a caure i es va quedar als registres de 1970. Davant d’aquesta dada, generalitzada a l’Estat espanyol, el Ministeri d’Indústria i el sector s’han conjurat amb l’objectiu de recuperar el consum de ciment, un àmbit que es considera estratègic en les infraestructures i per a l’exportació. Des de fa una dècada, quan es va produir la crisi de la construcció, les fàbriques no aixequen el vol.

El baròmetre del Ciment d’Oficemen, la patronal estatal, conclou que “la paràlisi en l’obra pública a Catalunya ha tornat a generar taxes negatives” en producció i consum. Al mes de setembre, el consum va caure un 3.4% i durant l’any 2018, la demanda ha baixat un 0,4% amb relació al 2017, el que suposa que les empreses només han utilitzat 1,38 milions de tones. Al mateix període, la producció ha disminuït un 8%.

El president de Ciment Català, Salvador Fernández Capo, admet que la situació és greu. “La conjuntura porta dificultats en el mercat intern, per l’escassa activitat del sector de la construcció, i a les exportacions, perquè les fàbriques han perdut competitivitat”. La pujada del preu de la llum i l’encariment dels drets d’emissió de CO2 en són algunes de les causes. “Alguns països com Turquia, que es troben fora del sistema d’emissions de CO2, s’han convertit en competidors imbatibles per a les fàbriques catalanes”.

Ciment importat

Tot i que les plantes catalanes estan més desenvolupades tecnològicament que les d’altres zones, les empreses constructores acaben important ciment per ajustar els seus costos de producció. La manca de projectes d’infraestructures i la baixa activitat de la construcció residencial han estancat el consum de ciment que, malgrat tot va superar a l’estiu el de l’any passat. Des de Ciment Català es recorda que les xifres s’han d’entendre “en un context de quantitats extremadament baixes de l’època de crisi”. De fet, el consum de ciment a Catalunya s’ha reduït un 78% des de l’any 2007, quan es trobava en màxims.

Les fàbriques de ciment catalanes tenen una capacitat operativa de set milions d’euros de tones anuals. Ciment Català adverteix que el consum domèstic només cobreix el 26% del total. La capacitat ocupada total, formada pel consum intern i les exportacions, no arriba al 50%. La pèrdua de dinamisme del sector del ciment també es constata a les exportacions. Fa una dècada, les fàbriques catalanes enviaven a l’exterior dos de cada tres tones que produïen. Ara només és una de cada dues.

Davant d’aquest panorama, Fernández Capo reclama “recuperar la competitivitat amb una autorització perquè les fàbriques puguin disposar de materials per valorar-los energèticament”. El president de Ciment Català considera que la mesura generaria beneficis socials i mediambientals, ja que contribuiria a rebaixar el vessament de residus i les emissions de CO2. Aquesta proposta implica diversificar l’activitat i elaborar nous materials.

Els neumàtics, com a combustible?

Una de les sortides que s’estan plantejant les cimenteres per diversificar l’activitat és la crema de tones de neumàtics com a font de combustible alternativa. Davant d’aquesta situació, les entitats ecologistes exigeixen anàlisis de les emissions que produeixen la crema d’aquests productes i materials. La portaveu del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), Mercè Girona, alerta d’errades en els sistemes de mesurament. “Són insuficients perquè hi ha determinats compostos orgànics volàtils a l’aire que no es detecten”.

La CEPA adverteix que la crema de neumàtics genera uns residus, dels quals “no sabem la seva composició”. Fins i tot, l’entitat assegura que la Unió Europea és incapaç de fixar i determinar uns límits d’emissió per algunes substàncies contaminants que acaben sent perjudicials i nocives per a la salut. Els ecologistes volen un canvi de gestió en el sistema de residus, de manera que s’abandonin definitivament pràctiques com la crema i la incineració. Reutilitzar i reciclar abans de rebutjar. Aquesta és la petició d’entitats ecologistes com CEPA, que advoquen per impulsar la producció neta i evitar la solució dels abocadors. 

Des de fa temps, col·lectius veïnals i entitats ecologistes s’han unit per lluitar contra la crema de neumàtics com a combustible que realitzen les cimenteres. Un dels casos més paradigmàtics són els talls de carretera que es van produir l’any passat a Sant Vicenç dels Horts en protesta per l’autorització de la Generalitat a l’empresa Ciments Molins perquè cremés 2.000 tones anuals de neumàtics.

Els afectats, aplegats sota la plataforma Taula contra la Contaminació, comenten que mesures com aquestes tenen efectes perjudicials per a la salut i demanen que “es presentin els estudis ambientals pertinents que demostrin l’impacte ambiental d’aquesta activitat”.

Compatibilitzar la necessitat d’incrementar l’activitat que tenen les cimenteres amb la protecció de la salut dels ciutadans és un dels reptes pendents de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat. Tot i que l’Administració intenta donar garanties, argumentant que no existeixen diferències independentment del material que es cremi, alguns estudis recents rebutgen aquesta teoria. Un informe de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) mostra que a l’hora de mesurar la qualitat de l’aire no es tenen en compte les emissions produïdes per determinats materials.