EconomiaLes dades de visitants desmunten les queixes constants dels hotelers

Els temors pel relat sobre la inseguretat, l’efecte dels atemptats terroristes a les Rambles i Cambrils l’any 2017, la inestabilitat política derivada del procés sobiranista o les limitacions municipals imposades pel Pla Especial Urbanístic d’Allotjament Turístics (Peuat) no han pogut amb les estadístiques. La xifra de turistes a Barcelona ha tornat a batre un rècord. Entre els mesos de gener i agost d’enguany, segons les dades aportades per l’Ajuntament de Barcelona, la capital catalana ha rebut 8,1 milions de turistes, que han realitzat més de 22 milions de pernoctacions. Són les dades més altes de la sèrie històrica i suposen el vuitè mes consecutiu amb indicadors positius.

El tinent d’alcalde d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, va destacar en la presentació dels resultats que l’estiu ha sigut favorable per a tota mena d’allotjaments turístics, s’ha produït una major presència de visitants internacionals i s’ha reduït l’atur al sector en relació amb l’any passat.

Aquest moment dolç defensat per la corporació municipal coincideix amb una proposta presentada per ERC en el darrer ple de l’Ajuntament, que es va aprovar amb els vots dels republicans, el PSC, Barcelona en Comú i Junts per Catalunya, que planteja demanar un recàrrec a la Generalitat de la taxa turística d’un euro per nit i persona, que el Govern recapta des de l’any 2011. La proposta del consistori barceloní és aconseguir un màxim de quatre euros. La iniciativa, segons asseguren els seus promotors, té l’objectiu de “modificar el model turístic i ampliar el perímetre de la zona d’aquest tipus d’activitat a la ciutat”.

La reacció del col·lectiu que hauria d’actuar com a recaptador del tribut, el Gremi d’Hotels, ha estat immediata. El nou president de l’entitat, Jordi Mestre, ha assenyalat que la proposta demostra “una falta de sensibilitat en un moment de crisi per la fallida de Thomas Cook”. De fet, ha qualificat de “manca de respecte cap a un dels sector més importants del país”. Per als hotelers, qualsevol modificació de la taxa turística “restaria un elevat grau de competitivitat a la destinació, especialment a una ciutat que és capdavantera en la captació del turisme de negocis”.

La patronal dels apartaments turístics, Apartur, exigeix que es reparteixi el cost del turisme entre tots els agents. En un comunicat, l’entitat assegura que “sempre som els establiments els que hem de pagar, mentre que altres empreses que se’n beneficien del turisme no contribueixen en res”. A més, consideren que l’impost “posa al mateix nivell la pressió fiscal dels habitatges d’usos turístics i els hotels de luxe”.

Turistes a prova de normatives

Les mateixes crítiques del Gremi cap a l’Ajuntament de Barcelona es van dirigir fa dos anys contra l’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjament Turístics (Peuat), una normativa que pretenia regular l’activitat i limitar el creixement en zones i àrees desbordades. Els hotelers van portar la llei als tribunals, argumentant que “la regulació imposava restriccions a l’hora de fer reformes als allotjaments turístics i això podria suposar la decadència del parc hoteler de la ciutat”.

Tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va vetar el Peuat el passat mes d’agost per la falta d’una avaluació econòmica i financera, la normativa segueix vigent. Els jutges sí que reconeixen la legitimitat del pla per esponjar les zones més saturades turísticament de Barcelona.

L’impost sobre les estades en establiments turístics, gestionat per la Generalitat des de fa vuit anys, té la finalitat de mantenir la competitivitat i la sostenibilitat del sector. Entre 2017 i 2018, gràcies al tribut, Barcelona va recaptar gairebé 30 milions d’euros, el 52% del global de Catalunya. Darrere la capital catalana, se situen Lloret de Mar i Salou, que superen els 3 milions d’euros cadascuna.

Per a l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, la taxa turística "no reduirà la pressió del turisme ni revertirà la dinàmica de creixement"

Però una vegada recaptat l’impost, quin ús ha de tenir? En aquest punt, el debat s’amplia i altres veus defensen el recàrrec de la taxa turística sempre que no perpetuï més el model actual. “La millora dels barris i el foment de l’habitatge públic haurien de ser les prioritats del tribut. En cap cas, la promoció de l’activitat tradicional”. Aquesta és la visió d’un dels membres de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Daniel Pardo. Tot i això, l’entitat creu que “la taxa no reduirà la pressió del turisme sobre l’urbanisme i ni revertirà la dinàmica de creixement”.

Polítiques per frenar l’emergència climàtica

Tot i que en un primer moment, quan la Generalitat va plantejar la taxa turística, els hotelers la van rebutjar, l’administració catalana la va utilitzar per inversions en la pista de gel nadalenca de la plaça Catalunya o en el circuit de Montmeló. Aquests dos exemples són els que esfereeixen a l’Assemblea. Pardo defensa que “la taxa es destini als veïns i els barris i que no s’usi per augmentar la massificació turística”.

Segons afegeix, aquesta mesura no servirà de res si no va acompanyada de polítiques que apostin per lluitar contra l’emergència climàtica. En aquest sentit, recorda que el consistori barceloní ha donat el vistiplau a projectes com l’ampliació del port i de l’aeroport, “instal·lacions que generen un excés de CO2 a l’atmosfera”.

L'ABTS demana que els diners de la taxa es destinin als veïns i els barris

Més que quantitat, es tracta de qualitat. Aquest és el diagnòstic d’Anna Gener, presidenta de Savills Aguirre Newman Barcelona, una consultora immobiliària amb més de 30 anys de trajectòria. “No és tan important incrementar la quantitat recaptada, sinó de gestionar adequadament en què es destina”. Per a Gener, “la inversió ha d’anar adreçada a alleujar les zones més pressionades pel turisme i controlar els allotjaments il·legals”.

Més enllà de les crítiques dels hotelers pel recàrrec de la taxa turística proposat pel ple de l’Ajuntament de Barcelona, el debat públic ara se centra a conèixer el destí d’aquests diners. Millorar els barris, una aposta per l’habitatge públic o descongestionar les zones turístiques són algunes de les propostes plantejades. Ara, la Generalitat té l’última paraula per acceptar la petició.