Les comarques de l'Alt Pirineu, les que tenen una major proporció de segones residències

Gairebé un de quatre habitatges que hi ha a Catalunya es considera "no principal", és a dir, no hi té població empadronada, però aquesta proporció canvia de manera notable en funció de la zona. Així, s'enfila per sobre del 60% a bona part de l'Alt Pirineu i l'Aran i cau per sota del 15% al Barcelonès i les comarques limítrofes, on el gruix dels immobles són els habitatges habituals. A nivell concret, segons l'estudi presentat aquest dilluns per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l'1 de gener de 2021 hi havia 3.915.129 habitatges al conjunt del territori, 2.989.357 (76,4%) de principals i 925.770 (23,6%) de "no principals".

Les comarques amb major pes dels habitatges no principals són l'Aran (64,3%), la Cerdanya (63,3%), el Pallars Sobirà (62,2%), l'Alta Ribagorça (60,1%), el Baix Empordà (53,9%), l'Alt Empordà (53,1%) i el Pallars Jussà (52,8%). Dit amb altres paraules, l'Alt Urgell és l'única comarca de l'Alt Pirineu i l'Aran que no arriba al 50% de segones residències, si bé s'hi apropa, amb un 42,3%, mentre que el Baix i l'Alt Empordà són els únics territoris de fora d'aquesta vegueria on més de la meitat dels immobles són "no principals".

L'Alt Urgell és l'única comarca de l'Alt Pirineu on les segones residència són menys del 50% del total

Les que tenen menys segones residència són el Baix Llobregat (10,2%), el Vallès Occidental (12,0%), el Vallès Oriental (12,9%) i el Barcelonès (14,9%) i just per darrere s'hi troben Osona (19,1%) i el Maresme (19,4%). O, el que és el mateix, en general podria dir-se que les comarques més poblades són les que destinen un major gruix d'immobles a residència habitual i en les que tenen menys residents succeeix exactament el contrari.

Pel que fa als municipis, els que tenien major percentatge d'habitatges no principals eren la Coma i la Pedra (Solsonès, 84,9%), Naut Aran (Aran, 83,4%) i Sarroca de Bellera (Pallars Jussà, 81,7%). En canvi, les localitats amb major dels habitatges principals les trobem a l'àrea metropolitana, amb nombrosos casos on se supera el 90%, com són el Prat de Llobregat (92,8%), l'Hospitalet (92,1%), Cornellà (93,2%), Sant Boi (93,0%) o Viladecans (91,8%), entre d'altres.

Habitatges buits

L'estudi també classifica els immobles segons la intensitat d'ús i ho fa a partir del consum elèctric habitual. En aquest sentit, considera com a "buits" aquells habitatges amb un consum elèctric inferior a 15 dies l'any. En total, l'Idescat xifra en el 10,7% el volum d'habitatges buits i els municipis amb un major percentatge són el Perelló, al Baix Ebre (49,6%); Flix, a la Ribera d'Ebre (36,1%); i Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà (34,5%).