L'ofrena a Rafael Casanova sense públic marca el tret de sortida d'una Diada descafeïnada

Com marca la tradició, l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova, situat a la cruïlla entre els carrers Ali Bei i Ronda de Sant Pere de Barcelona, ha estat el tret de sortida de l'11 de setembre d'enguany. Aquesta no serà, però, una Diada nacional de Catalunya com les dels darrers anys, marcades pels actes arreu i per les massives mobilitzacions independentistes, sinó que estarà absolutament condicionada per les restriccions de la Covid-19. I això ja s'ha notat en l'ofrena que institucions, partits i entitats han fet al monument, ja que no hi ha hagut guàrdia d'honor, ni banda de música que fes sonar l'himne d'Els Segadors ni públic que aplaudís o xiulés les delegacions.

Dels primers que han dipositat la corona de flors ha estat una reduïda representació del Govern: el president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. També ho ha fet el president del Parlament, Roger Torrent, acompanyat de membres de la Mesa.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha reclamat una "resposta política" que passi per l'amnistia i l'autodeterminació, i acabi amb la "repressió". Durant l'atenció als mitjans després de l'ofrena floral, la consellera de la Presidència també ha constatat que la d'enguany és una Diada "diferent" per la pandèmia del coronavirus. Budó ha demanat precaució, a les portes de l'inici escolar, la setmana que ve, i ha reclamat reduir l'activitat social per garantir-ne l'"èxit".

El president del Parlament, Roger Torrent, ha instat a conjurar-se perquè aquesta sigui l'última Diada amb "presos i exiliats" i per trobar una solució política al conflicte polític, basada en l'amnistia i el dret a l'autodeterminació.  L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet una crida aquest divendres a convertir la Diada en una "oportunitat per estar amb la gent més propera i cuidar-nos". Colau, que no ha admès preguntes, ha advertit que "venen mesos difícils" per la pandèmia de Covid-19 i la "greu crisi social i econòmica". 

Delegacions dels partits 

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha defensat que la nova llei de memòria del Govern espanyol serà el "gran homenatge" a l'expresident Lluís Companys. Iceta s'ha referit així després que el president Quim Torra exigís en el discurs de la Diada un "acte solemne" on el rei, Felip VI, i el president, Pedro Sánchez, demanin disculpes públicament per la persecució, detenció i afusellament de Companys i dels milers de catalans morts a l'exili, als camps nazis de concentració o a les presons catalanes".

La vicepresidenta de JxCat i portaveu a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha demanat als independentistes "propostes concretes" per prosseguir "des de la unitat" i poder superar una "etapa de retrets i desavinences". La portaveu nacional d'ERC, Marta Vilalta, vol que la Diada sigui un "punt d'inflexió" per culminar la independència a través d'un nou referèndum. Vilalta ha demanat la "màxima unitat estratègica", i ha apel·lat als "grans consensos de país" per "guanyar definitivament la república". 

El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha expressat que cal "aixecar una alternativa republicana" davant "el pitjor govern en el pitjor moment possible". Mena ha dit que aquesta diada ha de ser la primera de la "reconstrucció" de Catalunya, que "ha de portar més democràcia i que els presos puguin estar a casa seva, i més sobirania".

La líder del recentment creat Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), Marta Pascal, ha aprofitat la primera Diada de la formació i la primera ofrena que fa com a organització al monument a Rafael Casanova per carregar contra l'actual Govern. Pascal ha considerat que "s'ha de deixar enrere la confrontació i el simbolisme", perquè això "no obre escoles, no arregla infraestructures i no ofereix oportunitats". "Exigim que es deixi de costat la confrontació i es treballi pels 7,5 milions de catalans", ha conclòs.