L'oficialitat del català a la UE tornarà a la taula de ministres europeus però no es votarà aquest juliol

L'oficialitat del català, el basc i el gallec tornarà a la reunió de ministres d'Exteriors de la Unió Europea prevista per al pròxim 18 de juliol com estava previst, però es limitarà a un intercanvi de punts de vista i no inclourà una votació final. La notícia arriba després que Dinamarca, el país a càrrec de les reunions ministerials fins a finals d'any, apuntés que no havia detectat canvis en la postura dels països respecte a l'anterior reunió on es va abordar el tema.

Si bé l'agenda encara contempla la possibilitat d'una votació, fonts diplomàtiques consultades per l'ACN apunten que els representants dels diferents estats membres -reunits aquest dimecres- han decidit mantenir el punt de les llengües sense una decisió final. D'aquesta manera, el reconeixement oficial haurà d'esperar a una pròxima reunió del Consell d'Afers Generals, un dels espais on es reuneixen els ministres d'Exteriors de la UE.

La inclusió del punt sobre les llengües dins l'agenda del Consell ja es coneixia des de la setmana passada, quan els representants permanents dels diferents estats membres davant la UE es van reunir per definir l'agenda de la trobada prevista per al divendres 18 de juliol. L'única incògnita era saber si el punt de l'oficialitat es limitaria a un debat o inclouria una votació final, un dubte que s'ha esvaït aquest mateix dimecres.

 Reticències d'alguns estats  

En una roda de premsa que va tenir lloc la setmana passada a Aarhus (Dinamarca), la ministra danesa d'Assumptes Europeus, Marie Bjerre, va constatar que no havia detectat canvis en la postura dels països de la UE sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec respecte a la reunió 27 de maig. "No veig cap canvi des de l'última vegada que ho vam discutir", va assenyalar, tot apuntant que "respectava" la decisió d'Espanya de tornar a elevar la qüestió a escala comunitària.

A l'anterior trobada de ministres europeus, la proposta espanyola sobre les llengües va comptar amb el suport explícit de Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Eslovènia i la mateixa Dinamarca, però alguns estats van manifestar reticències. En aquella ocasió, la reunió va ser sota la presidència de Polònia.

Malgrat els avenços que va certificar el govern espanyol i les declaracions de l'executiu afirmant que la proposta no presentava "obstacles legals i pressupostaris", diversos estats membres -entre ells Alemanya o Itàlia- van presentar objeccions, afirmant que la iniciativa encara presentava dubtes jurídics. Davant la manca de suports, la presidència polonesa va decidir ajornar la votació prevista en aquella trobada i donar més marge als estats.