L'independentisme afronta una Diada que mesurarà el suport a la negociació per investir Sánchez

L'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, arriba un any més carregat d'actes de partits i entitats, amb la manifestació de la tarda a Barcelona -convocada per l'ANC- com a moment culminant i, de ben segur, mobilització més multitudinària. Tot i que queden enrere les xifres d'assistents dels moments més intensos del Procés, quan la cita de l'11 de setembre superava el milió de persones, res fa preveure una punxada de la convocatòria i l'objectiu de l'ANC és moure's a un nivell similar al de l'any passat, quan va reunir 700.000 persones, segons els seus càlculs -volum rebaixat a 150.000 per la Guàrdia Urbana-. En qualsevol cas, la clau d'aquesta Diada serà comprovar el grau de suport o rebuig que genera la negociació amb el PSOE oberta pels dos grans partits independentistes -ERC i Junts- per a la possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol.

Fa 12 mesos, l'ANC va aprofitar l'11-S per carregar contra els partits sobiranistes i evidenciar la falta d'unitat de l'espai, amb l'amenaça de concórrer a unes eleccions al Parlament amb una "llista cívica" si les formacions "no feien la independència". Quatre setmanes després, Junts sortia del Govern d'Aragonès, al·legant que no estava servint per "avançar cap a la independència".

Enguany, però, l'escenari és notablement diferent, ja que arran dels resultats a les eleccions generals del 23 de juliol, tant ERC com Junts tenen un paper clau en la governabilitat de l'Estat i, al contrari del que va succeir durant la passada legislatura, en aquesta ocasió el partit de Carles Puigdemont sí que fa com els republicans i s'ha obert a negociar amb el PSOE.

De fet, la Diada arriba tot just sis dies després que l'expresident del Govern pronunciés una esperadíssima conferència política a Brussel·les en què va acotar el terreny de joc que vol Junts per desbrossar la investidura de Sánchez. A grans trets, Puigdemont reclama una amnistia per a tots els represaliats del Procés i un mecanisme de verificació del compliment dels acords com a condicions prèvies per abordar posteriorment la pròpia negociació de la investidura, on caldria parlar del dret a l'autodeterminació.

La coincidència de demandes d'ERC i Junts no s'ha traduït en un front negociador conjunt amb el PSOE

Demandes, a grans trets, absolutament compartides per ERC, que ha celebrat que Junts se sumi a la negociació i, per tant, practiqui una estratègia que els republicans han seguit els darrers cinc anys a Madrid. La coincidència en els objectius, però, no sembla que hagi de comportar l'articulació d'un front unitari independentista en la negociació, malgrat que Esquerra insisteixi en demanar una coordinació amb Junts, de manera que tot fa preveure que hi haurà una negociació en paral·lel en què les dues formacions es vigilin de reüll amb l'objectiu de controlar el relat i vendre com a propis els possibles avenços assolits. La unitat independentista, per tant, segueix sense existir.

L'amnistia s'obre pas

L'any passat, ERC va ser la principal absent en la manifestació de l'ANC de la Diada, però enguany la cúpula de la formació hi assistirà, començant pel president del Govern, Pere Aragonès, i el líder del partit, Oriol Junqueras. L'argument dels republicans és que si el 2022 la mobilització anava "en contra dels partits", enguany té com a objectiu "pressionar el Govern espanyol" per atendre les demandes independentistes, és a dir, amnistia i autodeterminació. La primera, que fins fa poques setmanes semblava una quimera, s'ha anat obrint pas i ara fins i tot el PSOE la contempla, a l'espera de trobar-li l'encaix jurídic i constitucional.

Un encaix que, segons experts com el catedràtic de Dret Constitucional Albert Noguera, "no ofereix cap dubte". En canvi, sembla molt més inviable -de fet es pot descartar a curt termini- que els socialistes acceptin un referèndum acordat sobre el futur de Catalunya. I el dubte que s'haurà d'esvair els propers mesos és si el partit de Sánchez adopta algun tipus de compromís que convenci tant ERC com Junts -necessita el "sí" dels dos partits- per votar a favor de la investidura i evitar la repetició electoral.

"Independència o res", la posició de l'ANC

La possible consecució de l'amnistia suposaria un avenç evident ja que és una demanda de fa anys de l'independentisme, però per a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és insuficient. L'entitat que presideix Dolors Feliu s'ha convertit en un dels reductes dels sectors més unilateralistes del moviment i rebutja qualsevol negociació per investir un president a l'Estat que no comporti "reconèixer l'1-O i respectar el que decideixi el Parlament per fer efectiva la independència". En paraules de Feliu, bàsicament la dicotomia és "independència o res", de manera que l'ANC deixa clara la seva oposició a una negociació amb el PSOE.

Al manifest de l'entitat per a la Diada, que s'ha conegut aquest dissabte, s'hi pot llegir: "exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d'acord, no per votar presidents espanyols de l'estat repressor, sinó per activar, amb la majoria parlamentària que conformen els partits independentistes, i fer efectiva la independència".

L'ANC reclama a ERC i Junts que "facin efectiva" la independència

El dilema serà si el gruix de manifestants acudirà a la mobilització amb pancartes crítiques amb els partits i aplaudeix la intervenció de Feliu o hi ha més matisos. No es pot menystenir que tant les eleccions municipals del 28 de maig com les generals del 23 de juliol van constatar un desgast dels partits independentistes i una desmobilització de l'espai i que únicament l'aritmètica sorgida de les urnes ha situat ERC i Junts en una posició clau, malgrat que el conjunt de l'espai ha passat de 23 diputats al Congrés l'anterior legislatura a tot just 14 ara. Els darrers anys ha estat ERC, amb la seva estratègica, la que ha acaparat bona part de les crítiques de l'ANC, el dubte és com es rebrà el canvi de posició de Junts, que tradicionalment ha estat més propera retòricament a l'Assemblea.

La postura de màxims de Feliu també s'ha d'interpretar en clau interna, ja que la proposta de concórrer a unes hipotètiques eleccions al Parlament per tal de "fer la independència" -sense detallar com fer-ho realment possible més enllà d'un relat màgic- també genera divisió al secretariat nacional de la formació, fins al punt que fa uns mesos va tombar una proposta per crear un grup de treball intern sobre l'impuls d'aquesta candidatura.

A banda de l'ANC, però, a la manifestació també hi intervindrà Òmnium, que els darrers anys ha conreat un perfil molt més plural que aglutina sectors i representants que van més enllà de l'independentisme. Al migdia, l'entitat celebrarà un acte polític propi a l'Arc de Triomf de Barcelona, amb la intervenció del seu president, Xavier Antich, on de ben segur que es reivindicarà l'amnistia i es defensarà l'autodeterminació, si bé amb un accent ben diferent del de l'ANC. Sobre l'amnistia Antich simplement ha fixat com a límit que no incorpori els policies que han agredit ciutadans en les mobilitzacions dels últims anys, amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 com a màxim exponent.

Jornada plena de convocatòries

Com ja marca la tradició, la manifestació de l'ANC arrencarà a les 17:14h i enguany estarà formada per quatre columnes, que confluiran a la plaça Espanya, rebatejada com a "Primer d'Octubre" per l'entitat. Amb el lema "Via Fora", l'organització vol exigir "que es faci efectiva la independència al Parlament".

Les quatre columnes sorgiran de la Ciutat de la Justícia, l'Escola Proa, l'Estació de Sants i la seu de l'Agència Tributària amb la intenció de denunciar la repressió contra el conjunt del moviment, reivindicar la defensa de la llengua, posar el focus al pèssim funcionament del servei de Rodalies Renfe i recordar el "dèficit fiscal" que pateix Catalunya, amb milers de milions que es recapten al territori i que després no hi tornen en forma de serveis o inversions, respectivament.

Tot i que l'acte de l'ANC serà el més concorregut, l'11 de setembre i la jornada prèvia estan plenes de convocatòries. El vespre del diumenge 10, per exemple, el president Aragonès pronunciarà un discurs institucional en què, a banda de defensar la llengua, de ben segur que reivindicarà la via de la negociació per aconseguir l'amnistia i avançar en l'autodeterminació, mentre que al vespre se celebrarà la tradicional vetlla al fossar de les Moreres, espai del Born simbòlic pel pes que va tenir en la defensa de la ciutat davant les tropes borbòniques en el setge del setembre de 1714.

El dilluns, a banda de múltiples convocatòries territorials, l'Esquerra Independentista homenatjarà l'activista Gustau Muñoz al matí -assassinat per un agent de la Policia espanyol l'11 de setembre de 1978-, posteriorment se celebrarà la manifestació juvenil convocada per Arran i a la tarda, a les 18h, la històrica mobilització conjunta de l'espai, amb sortida de la plaça Urquinaona.