L'Hospital Vall d'Hebron tindrà el primer ciclotró públic de Catalunya per millorar diagnòstics i tractaments

L’Hospital Vall d’Hebron ha instal·lat el primer ciclotró públic de Catalunya, que permetrà produir radiofàrmacs que milloraran els diagnòstics i els tractaments de càncer i altres patologies. L'accelerador de partícules és la primera pedra del projecte Ciclocat. La instal·lació es posarà en funcionament d'aquí a uns mesos, i ajudarà a millorar l’accessibilitat a més procediments de medicina nuclear.

L'aparell pesa 18 tones i s’ha instal·lat en un búnquer de 23 metres quadrats a 4,5 metres sota terra, amb parets de més de 2 metres de gruix de formigó a l’edifici del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).  En el desenvolupament participen experts de diferents disciplines, encapçalats pels especialistes en medicina nuclear. El doctor David Sánchez, del Servei de Física i Protecció Radiològica, ha comentat que treballen perquè "les radiacions que es produeixin es facin servir de manera segura i eficaç". 

L'equip que acull Vall d'Hebron és un model Cyclon Kiube 300 d'IBA, que permet la producció d'alguns isòtops amb blancs sòlids que ara no s'aconsegueixen al nostre territori, com el Zirconi-89, que s'importa d'Amsterdam. L'equipament accelera partícules per produir una gran quantitat o varietat de radionúclids. 

El ciclotró donarà servei a tot el sistema públic català de medicina nuclear, a través del projecte Ciclocat, que estarà liderat per l'Institut Català de la Salut (ICS) i convertirà a Vall d'Hebron en una "peça central" en la producció de radiofàrmacs per a la sanitat catalana.

 Per a què es farà servir?  

El ciclotró permetrà produir una gran varietat de radioisòtops, que són una part essencial dels radiofàrmacs utilitzats sobretot en el diagnòstic i tractament de malalties com el càncer, patologies neurològiques o del cor. El principal radiofàrmac que se sintetitza actualment en aquest tipus d'equipament és el [18F] FDG, un anàleg de la glucosa que, un cop s'ha injectat, ajuda a detectar tumors, la seva localització i extensió.

"Ens ajuden a veure com funcionen els teixits i els òrgans a temps real, clau en el diagnòstic precoç", ha explicat el doctor Manel Escobar, director de Radiologia i Medicina Nuclear. "Volem garantir l'accessibilitat de tots els ciutadans a tots aquells radiofàrmacs que no sempre és possible comprar o perquè la seva vida ultracurta no permet el transport", ha afegit Cristina Gámez, cap de Medicina Nuclear, 

Així, l'equipament de Vall d'Hebron permetrà millorar la diagnosi i tractament de malalties com el càncer, cardiopaties o malalties mentals, a més d'altres de metabòliques minoritàries. També reduirà el cost global dels radiofàrmacs PET i de teràpia i assegurarà el subministrament d'una gran varietat de radioisòtops i radiofàrmacs no comercials. I "obre una porta" a la recerca biomèdica, a assaigs clínics i la creació de radiofàrmacs de nova generació.