L'Hospital del Mar posa en marxa un nou codi per reduir a la meitat la mortalitat de l'infart intestinal

L'Hospital del Mar ha posat en marxa un nou mecanisme, el codi isquèmia mesentèrica aguda, per avançar en el diagnòstic i tractament precoç d'aquesta patologia, també coneguda com a infart intestinal. Es manifesta amb falta de reg sanguini al budell causada per una trombosi o èmbol a l'artèria mesentèrica superior.

Aquesta malaltia té una mortalitat de més del 60% i l'objectiu de la posada en marxa del nou codi és reduir-la per sota del 30%. Amb aquest codi, quan el pacient arriba a l'hospital se'l sotmet a una prova d'imatge per confirmar o descartar la patologia. Si es confirma, el cirurgià, acompanyat pel cirurgià vascular, decidiran el millor abordatge per resoldre la situació i retornar el reg sanguini al budell. És el primer centre de l'Estat espanyol que aplica aquest codi. 

La cirurgiana del centre especialitzada en cirurgia d'urgències i impulsora de la iniciativa, la doctora Ana Maria González Castillo, ha destacat en una nota de premsa del centre que cada minut que passa "és un minut menys de vida del budell" i per això ha explicat que no es pot esperar als resultats d'una analítica o l'evolució del pacient per actuar.

L'eina s'inspira en les iniciatives posades en marxa en països com França i Finlàndia, on s'ha aconseguit reduir de forma significativa la mortalitat per aquesta patologia.

Retard en el diagnòstic

Els pacients amb isquèmia mesentèrica aguda presenten un dolor abdominal molt agut, però poc localitzat, acompanyat per altres símptomes, que es poden confondre amb altres malalties com una colitis o una gastroenteritis.

Les seves analítiques no revelen la patologia que ho provoca, fet que pot causar retards en el diagnòstic, que poden ser fatals, ja que cal restablir el reg sanguini al budell en menys de sis hores per evitar la mort del teixit o seqüeles greus. En cas que no sigui així, es pot produir una peritonitis i una infecció generalitzada i disfunció d'òrgans, i, com a conseqüència, la mort del pacient.

La seva prevalença a Catalunya se situa en 0,63 casos per 100.000 habitants, mig centenar de casos cada any, tot i que se sospita que el seu nombre és molt més elevat pel retard en el diagnòstic.