L'històric rebuig dels postconvergents a apujar l'IRPF a les rendes altes

Les negociacions entre el govern espanyol, format pel PSOE, i Podemos per incrementar l'IRPF a les rendes de més de 150.000 euros anuals han generat una reacció oposada de les dues formacions independentistes amb presència al Congrés dels Diputats. Mentre que ERC ja ha manifestat que és partidària d'una mesura d'aquest tipus i que, si tira endavant, hi votarà a favor, el PDeCat no la veu amb bons ulls. El seu portaveu a la cambra baixa, Carles Campuzano, ha manifestat que la formació no considera "prioritari" apujar l'IRPF, sinó que "el que necessitem és que tothom pagui impostos". L'oposició dels postconvergents a incrementar la pressió fiscal no és precisament una sorpresa, sinó que forma part del seu ADN. Només cal repassar la posició que el partit ha tingut sobre la qüestió els darrers anys. Segons els càlculs del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha l'increment de l'IRPF a les rendes superiors a 150.000 euros només afectaria a uns 90.000 contribuents a l'Estat espanyol, menys del 0,5% del total, i suposaria incrementar la recaptació en 400 milions d'euros anuals.

Les negociacions dels pressupostos de la Generalitat dels anys 2016 i 2017, durant l'etapa de Carles Puigdemont com a president, van servir per comprovar la negativa, primer de CDC i després del PDeCat, a apujar l'IRPF a les rendes altes. Els comptes de 2016 no van tirar endavant, ja que només van rebre el suport de Junts pel Sí -la coalició formada fonamentalment per ERC i CDC-, però no el de la CUP ni el de la resta de l'oposició parlamentària. En qualsevol cas, durant la seva elaboració va quedar en evidència les posicions discrepants que mantenien ERC i CDC al voltant de l'impost sobre la renda. L'aleshores vicepresident del govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras -actualment empresonat a centre penitenciari de Lledoners- va pronunciar-se a favor d'apujar l'IRPF a les rendes altes del 48% al 51%. La proposta, però, va topar amb la negativa del partit de Puigdemont, que va imposar-se a la pugna interna, i el rebuig a modificar el tribut va ser un dels elements que va justificar el rebuig de la CUP a avalar els pressupostos.

Un any després, els comptes de 2017 sí que van tirar endavant amb el suport dels anticapitalistes, que en aquesta ocasió van optar pel sí amb l'argument que no volien que un no servís com a coartada al govern de la Generalitat per aturar el referèndum de l'1 d'octubre. Ara bé, l'IRPF va tornar a acaparar tensions durant la negociació dels pressupostos. Aquest cop, ni Junqueras ni ERC van verbalitzar públicament una defensa d'incrementar la pressió fiscal a les rendes altes, malgrat les peticions de la CUP en aquest sentit. La formació de l'esquerra independentista era partidària d'apujar el tribut a les rendes superiors als 60.000 euros anuals, una quantitat que segons les dades que van transcendir del Departament d'Economia només afectaria el 4% dels catalans. La reacció del PDeCat va ser furibunda i Marta Pascal, que aleshores n'era la coordinadora general, va demanar directament a la CUP que aparqués els "debats ideològics" per poder aprovar els pressupostos i va afegir que un canvi d'aquest tipus suposava "castigar les classes mitjanes".

Finalment, durant les negociacions que van mantenir Junts per Catalunya, ERC i la CUP en els primers mesos de 2018 per desencallar l'elecció d'un nou president de la Generalitat, els postconvergents també van negar-se a posar damunt la taula un increment del tipus d'IRPF a les rendes altes, com sí que volien els cupaires. Per tant, la negativa del PDeCat a què l'Estat apugi l'impost als que més guanyen no es pot dir que sigui precisament una sorpresa, sinó que lliga de ple amb la seva tradicional posició ideològica sobre els impostos.