L'elevada rotació dels docents perjudica més l'alumnat dels centres educatius d'alta complexitat

El 53% del professorat als centres educatius de màxima complexitat de Catalunya ha estat substituït en cinc anys (2018-2023). Així ho constata una enquesta a 852 docents i 155 membres d'equips directius elaborada per la Fundació Bofill i presentada aquest dimarts al Hub Social Barcelona. 

Es tracta d'una xifra lleugerament superior a la de resta de centres catalans de la mostra, amb un 50% de rotació. No obstant això, segons el Catedràtic de Sociologia de la UAB i director de la recerca, Antoni Verger, "la inestabilitat perjudica especialment l'alumnat en centres vulnerables, amb més necessitat de vincle, professionals de referència i suports estables".

L'estudi, que recull per "primera vegada la veu del professorat sobre polítiques educatives", ha triat una mostra representativa de 78 centres de primària i secundària públics i concertats. A través de l'enquesta i de 68 entrevistes en profunditat, s'evidencia "la manca de temps, estabilitat i instruments útils d'avaluació que experimenten els centres d'alta complexitat". "Manquen condicions bàsiques —suport, acompanyament, recursos, temps i estabilitat— per acomplir les seves principals preocupacions i fer millores", ha afegit Verger.

Per aquest motiu, i amb la voluntat de consolidar els projectes en aquesta mena de centres i de dotar-los de més autonomia, l'estudi desplega set línies d'actuació. Entre altres propostes, es recomana incentivar la formació i el reconeixement dels professionals educatius, reduir una hora de càrrega lectiva del professorat —que es pot dedicar a la preparació d'activitats a l'aula o a la coordinació amb altres docents— o finançar per fórmula, és a dir, repartir els recursos tenint en compte les característiques i particularitats dels centres.

Un 30% dels centres públics són d'alta complexitat

A Catalunya hi ha 350 centres públics educatius de màxima complexitat i 310 d'alta complexitat, que en conjunt representen un 28% del total de centres públics del territori. Bona part de l'alumnat que hi estudia és migrat, es troba en situació de vulnerabilitat social i presenta dificultats d'aprenentatge. Tot plegat sovint es tradueix en un baix rendiment acadèmic i en abandonament escolar. La situació es veu agreujada pel nombre creixent d'alumnes que s'incorporen al sistema per "matrícula viva", és a dir, un cop ja ha començat el curs. Segons la Fundació Bofill, durant el curs 2024-2025 s'hi han incorporat 74.328 estudiants.

En un context de "davallada de resultats i enquistament de les desigualtats", els centres d'alta complexitat reclamen més recursos per millorar l'aprenentatge i el benestar de l'alumnat. De fet, segons l'enquesta, el 85% del professorat que hi treballa "vol plena autonomia per decidir els criteris d'avaluació i els mètodes d'ensenyament", és a dir, que vol "continuar innovant-lo i personalitzant-lo". "Les condicions d'educabilitat en entorns vulnerables són molt pitjors i obtenir els mateixos resultats que en un altre centre requereix molts més recursos econòmics i professionals", ha alertat el president de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

D'acord amb l'estudi, l'aposta del professorat i les direccions dels centres més complexos per a la millora de l'aprenentatge és "indubtable". Aquesta voluntat, però, els suposa una càrrega afegida: mentre que el 35,5% dels centres de baixa complexitat expressen "pressió" per obtenir bons resultats en les proves de competències, el percentatge augmenta 11 punts (46,4%) en el cas dels centres on hi ha més vulnerabilitat social. "La distribució equitativa de recursos és una qüestió de justícia social i una condició imprescindible per a la millora global del sistema educatiu", ha assegurat Verger.

Com consolidar els projectes als centres complexos?

L'estudi elaborat per la Fundació Bofill ha traçat set eixos per revertir la manca de recursos i polítiques estables en els centres complexos. A banda dels esmentats anteriorment —més formació per als docents, reducció de les hores de docència i finançament per fórmula—, els experts proposen "facilitar l'intercanvi d'experiències i treball des del territori", que es doblin les "ràtios d'inspecció educativa" en aquests centres, que s'incrementi el suport administradiu per alliberar els docents i directius de tasques de gestió i que es dissenyi un marc d'avaluació "útil i sostenible" per a tot el sistema. Això implica proves diagnòstiques adaptades a les necessitats dels centres.

Amb tot, Palacín ha reiterat que es tracta d'un repte "urgent" que requereix un abordatge profund i documentat amb "la recerca d'equips qualificats". "En un moment d'auge de populisme i demagògia que criminalitza la immigració, calen equips experts per detectar quines polítiques es necessiten, però també quins són els resultats de males polítiques que s'han dut a terme prèviament", ha conclòs.