Junts ja va votar en contra del 20% de les lleis del Govern espanyol i del PSOE abans de la ruptura

Junts va obrir dilluns un nou capítol polític a Espanya. Si fins aquell moment encara es podia parlar —no sense uns quants asteriscs— de bloc d'investidura, la decisió de la cúpula postconvergent de trencar relacions amb el Govern espanyol (avalada aquest dijous per la seva militància) significa el final del dibuix polític sorgit de les eleccions del 23 de juliol de 2023. Tanmateix, cal preguntar-se si aquella majoria que va permetre revalidar el càrrec de president a Pedro Sánchez pot haver estat considerada mai un bloc i si aquest bloc ha estat fins ara sòlid o més aviat porós, especialment pel que fa a Junts per Catalunya, el seu component més inestable.  

Com ha estat la relació parlamentària entre Junts i el PSOE? Quantes vegades els postconvergents s'han posicionat en contra en votacions de perfil legislatiu? Han pogut confiar els socialistes en els de Míriam Nogueras quan han portat reials decrets llei al Congrés dels Diputats? I quan han portat projectes o proposicions de llei?

Públic ha analitzat els seixanta plens que s'han celebrat al Congrés des que va començar la legislatura per comptar quantes vegades Junts i el PSOE han coincidit en les seves votacions tant en el primer pas de la tramitació parlamentària —la presa en consideració, que és la que decideix si una iniciativa legislativa es tramita o no— com en la votació del dictamen de comissió parlamentària, que es considera el pas definitiu en l'aprovació d'una llei. En el recompte s'hi han inclòs els projectes de llei i els reials decrets llei —ambdós, iniciatives del Govern espanyol— i les proposicions de llei del PSOE.

La formació que lidera al Congrés Míriam Nogueras s'ha oposat al Govern espanyol o al PSOE en iniciatives legislatives que han promogut en gairebé un 20% de les ocasions. Així, de les 58 lleis i reials decrets llei del PSOE i del Govern espanyol votats al Ple del Congrés (al principi i/o al final de la seva tramitació), en 47 casos els postconvergents han votat a favor —i, per tant, al costat del PSOE— i en 11 s'han posicionat de manera diferent.

Algunes de les votacions més destacades que han desbaratat els postconvergents són el decret per mantenir un gravamen a les empreses energètiques; el projecte de llei per crear una Agència Estatal de Salut Pública (en aquest cas, la llei va acabar sortint més endavant); la reforma de la llei d'estrangeria, o una llei per atorgar instruccions prèvies per a les curesal final de la vida. En altres casos Junts ha votat en contra, però la iniciativa ha tirat endavant per algun joc de majories alternatiu, com la reforma del Poder Judicial, que van pactar PSOE i Partit Popular i que no va rebre el vot favorable de cap altre partit de la cambra.

En els darrers dies, des del Govern espanyol s'ha insistit molt que la decisió de Junts, per molt que acabi amb la idea de bloc d'investidura, en realitat canvia poques coses. "No ha canviat res... De fet, el que han fet és perdre capacitat de pressió", deixava anar una ministra després que Junts anunciés la voladura de ponts. "Han renunciat a la seva influència", insistia. A més, cal tenir en compte que des de Junts també han volgut deixar clar que continuaran votant a favor d'aquelles mesures que beneficiïn Catalunya, de manera que la porta a donar suport a algunes iniciatives del Govern espanyol no estaria tan tancada, segons altres fonts consultades, com podria semblar.

I quan no és el Govern espanyol qui promou la llei?  

I els de Míriam Nogueras i el PSOE solen coincidir quan la llei la presenta un altre grup? Públic ha fet un recompte de totes les votacions de presa en consideració i de dictamen de comissió al Ple del Congrés sense distinció de qui les registrés, fos el Govern espanyol o qualsevol força política. L'anàlisi mostra que Junts ha votat amb un signe diferent del del PSOE fins a 29 ocasions, al voltant d'un 22% del total. D'entre les 133 votacions recollides, Junts i PSOE han coincidit en 104.

Entre d'altres, a més de les lleis comentades en l'apartat anterior, Junts també s'ha allunyat dels socialistes —i, per tant, s'ha acostat al PP— en iniciatives legislatives com una que va registrar el PP per "reforçar la independència del CIS", en la llei del lloguer de temporada —que Junts va tombar a l'últim moment, tot i que en un segon intent va recapitular i la va deixar passar— o en una llei per a la conservació del llop.

Hi ha una altra llei, la reducció de la jornada laboral, que Junts també va tombar de manera molt mediàtica. En aquell cas va ser a través d'una esmena a la totalitat, un mecanisme que s'utilitza al Congrés per frenar la tramitació d'una llei. Per a aquesta anàlisi, aquest tipus de votacions s'han omès perquè, en ser utilitzades moltes vegades per l'oposició per eternitzar els tràmits, desvirtuarien el percentatge de suport de Junts al Govern espanyol. Les esmenes a la totalitat, normalment registrades pel PP o per Vox, gairebé mai no tenen èxit.

Relacionat amb aquest tema

La nova etapa de Junts a Madrid: "Qui notarà la ruptura seran els ministres quan vulguin negociar"

Ferran Espada

I ara?  

Resta per veure, amb tot, si en aquesta nova etapa de la legislatura, amb Junts formant part de l'oposició, tal com ells han remarcat sense embuts, aquest distanciament del Govern espanyol encara augmenta més o si les aigües es calmen. Els postconvergents ja van amenaçar l'any passat de provocar una qüestió de confiança a Pedro Sánchez i van acabar retirant la PNL amb què ho proposaven. De moment, el president de l'Executiu ja ha emès senyals que evidencien la seva intenció de tornar a atreure els de Puigdemont.

En la seva compareixença a la comissió del cas Koldo del Senat, aquest dijous, va assegurar en conversa amb el senador Eduard Pujol que el Govern espanyol pressionarà per complir els acords amb Junts fins i tot quan no depenguin directament d'ell. A més, el president ja ha mogut fils perquè Alemanya accepti "obrir el diàleg" sobre el català a la Unió Europea.

El que sí que sembla molt difícil, en aquesta tessitura, és pensar en Pressupostos Generals de l'Estat. La negativa de Junts a negociar tenyeix de negre almenys el futur més pròxim, quan s'esperava que el Govern espanyol iniciés els tràmits per presentar els primers comptes de la legislatura.