Junqueras i Romeva recusen els dotze magistrats del TC perquè creuen que són "parcials"

Oriol Junqueras i Raül Romeva han recusat els dotze magistrats del Tribunal Constitucional (TC) per suposada manca d'imparcialitat. Els dos líders independentistes han acusat el tribunal de ser "parcial" perquè tots els seus membres han participat en decisions sobre el procés. Els posicionaments als que es fa referència són tant la invalidació de decrets, lleis i resolucions vinculades al procés; la investigació per desobediència dels líders independentistes, i l'admissió a tràmit per part del TC d'alguns recursos dels sobiranistes, que consideren que s'hauria fet com a maniobra per no "internacionalitzar" la causa.

Aquesta recusació per part de Junqueras i Romeva arriba abans que el tribunal hagi de revisar el recurs d'empara que van presentar el 13 de març. Els dos dirigents demanen al TC que anul·li la sentència del Suprem i que els deixi en llibertat de forma immediata.

En el seu recurs, Junqueras i Romeva demanen la recusació dels membres del TC o bé que els propis magistrats s'abstinguin "en cas que entenguin que per convicció personal la seva ideologia podria entelar la tasca de decisió que els competeix". Remarquen que el Suprem ha considerat que, tot i que no existeix la possibilitat de recusar l'òrgan en si mateix, sí que es pot recusar les persones concretes en base a motius concrets. L'escrit considera que el tribunal ja ha tingut contacte amb la causa, "per més provisional i limitada que hagi estat la valoració de les conductes" dels dos independentistes.

Així, cita resolucions que analitzen la constitucionalitat de determinades normes sobre les quals es basa posteriorment la condemna dels líders independentistes, però també resolucions dictades on s'ordena la deducció de testimoni de particulars per a l'eventual comissió d'un delicte. A això li suma el posicionament davant de diversos recursos presentats pels independentistes durant tot el procediment.

A més, la defensa dels dos republicans subratlla que la pròpia sentència del Suprem situa el TC com a "víctima" dels fets jutjats, el que demostra, al seu parer, que la causa és sobre fets que han estat qualificats com un "enfrontament contra la jurisdicció i les decisions" de l'alt tribunal. Això significa, diu l'escrit, que hi té un "interès directe o indirecte en la causa", motiu per poder recusar els seus magistrats