Judici al ProcésUn intendent dels Mossos insisteix que l'1-O no van tenir cap "ingerència política" del conseller Forn

L'1-O no hi va haver cap "ingerència" política de l'aleshores conseller d'Interior, Joaquim Forn, per torçar la voluntat dels Mossos d'Esquadra, tot i que les seves declaracions prèvies fossin "irresponsables", i induïssin a error sobre el paper que assumiria la policia catalana. Josep Guillot, intendent dels Mossos d'Esquadra, representant del Sindicat de Comandaments d'aquest cos policial i testimoni en el judici a la cúpula del Procés, ha seguit aquest dilluns el camí de tots els comandaments dels Mossos, per alinear-se en defensa del major Josep Lluís Trapero, lloant també l'actuació del cos.

No va haver-hi cap intent "d'ingerència" per part del Govern; si n'hagués hagut, ho haurien "denunciat", segons Guillot

A la 39a sessió del judici, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, Guillot ha negat que hi hagués "cap ingerència" per part del conseller, i ha incidit que, d'haver detectat en el conseller intenció d'influir en els plans de actuació dels Mossos per a la jornada del referèndum sobiranista l'1 d'octubre de 2017, haurien "denunciat" aquest intent.

L'intendent de la policia catalana, cridat a declarar a petició del lletrat de l'exconseller, Xavier Melero, ha repetit que Forn va deixar clar als comandaments del cos que "una cosa era la responsabilitat política" i una altra la "policial". El sindicat al que representa, majoritari entre els comandaments de la policia catalana, va expressar en les jornades prèvies a l'1-O el seu rebuig a les declaracions de Forn i altres consellers sobre el fet que els Mossos suposadament permetrien el referèndum, encara que això es enquadrament s'emmarqués dins de la "retòrica política".

Mentre la cúpula dels Mossos, amb Trapero i altres comandaments acusats davant l'Audiència Nacional d'un suposat delicte de rebel·lió, intenta desvincular-se dels càrrecs polítics que van organitzar el referèndum, l'estratègia de Melero passa per incidir en què Forn va separar la seva convicció política de seva actuació com a conseller.

D'altra banda, tant els màxims comandaments de la policia catalana d'aleshores com els exmembres del Govern mantenen que l'Executiu de Mariano Rajoy estava perfectament al corrent dels plans dels Mossos per a l'1-O. Guillot ha recordat que van explicar el seu operatiu al coordinador de tots els cossos policials per a aquesta jornada, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, i que aquest no va plantejar cap objecció. "La interlocutòria especificava que els cossos treballaríem en un sol dispositiu conjunt", ha incidit el testimoni.

Un segon testimoni, el comissari en cap de les unitats antidisturbis dels Mossos a la regió central, Sergi Pla, insistia que l'operatiu destinat a frustrar l'1-O era conjunt, i rebutjava que els Mossos haguessin seguit una hipotètica ordre de permetre la votació: "No l'haguéssim complert, ens jugàvem el nostre prestigi, la continuïtat com a cos", ha conclòs.

(Hi haurà ampliació)