Investigadores catalanes desenvolupen una eina per potenciar els efectes de la immunoteràpia en càncer

Un estudi de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra desenvolupa una nova eina per potenciar els efectes de la immunoteràpia en càncer. El treball, publicat a Nature Immunology, proposa una nova aproximació per reforçar les cèl·lules NK (Natural Killers) en la lluita contra les cèl·lules tumorals. 

Aquestes cèl·lules tenen la capacitat de detectar i eliminar les cèl·lules canceroses però en alguns casos no poden superar les defenses dels tumors i aquests poden proliferar. Per reforçar la capacitat dels limfòcits NK d'eliminar els tumors han utilitzat CRISPR/Cas9, una eina d'edició genètica, per eliminar un gen en aquestes cèl·lules i fer-les resistents a dues molècules que produeixen les cèl·lules tumorals.

El treball s'ha desenvolupat en el context d'una xarxa europea i ha comptat amb la col·laboració d'investigadors del Karolinska Institute de Suècia, de l'empresa alemanya Miltenyi i de l'holandesa Glycostem Therapeutics, així com amb el suport d'investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS, del CIBERONC, de l'àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del CIBER i de l'àrea de Malalties Infeccioses del CIBER.

L'objectiu era comprovar si les cèl·lules NK modificades tenien capacitat per superar els efectes negatius de les molècules TGF-β i Activina A en models preclínics de tumors de càncer de mama HER2 positiu i de càncer colorectal metastàtic. La majoria de tumors sòlids són rics en totes dues molècules per evitar l'atac del sistema immunitari.

Els resultats, tan in vitro com en models de ratolins, demostren que les cèl·lules NK modificades genèticament podien arribar fins als tumors, penetrar-hi i destruir-los, és a dir, superaven la seva barrera protectora. En aquest sentit, la investigadora del Grup de recerca en immunitat i infecció de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar Aura Muntasell explica que quan es comparen les cèl·lules modificades genèticament amb les que no ho han estat, s'observa que les primeres "tenen una major capacitat de controlar el creixement de tumors in vivo, tant per si soles com quan es combinen amb altres tractaments o teràpies", com podrien ser els anticossos específics d'HER2.

Aquest avenç és una gran oportunitat de tractament per a pacients resistents a la immunoteràpia

L'estudi ha permès demostrar la seguretat i eficiència d'aquest abordatge. En col·laboració amb altres institucions, també s'ha pogut comprovar que fer-lo servir en altres tractaments en desenvolupament que es basen en cèl·lules NK pot permetre potenciar els seus efectes.

Fins ara, els tractaments basats en limfòcits NK han tingut èxit en tumors hematològics, però no han assolit el mateix nivell d’efectivitat en tumors sòlids. La investigadora de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i cap de secció de càncer gastrointestinal del Servei d'Oncologia Mèdica del centre, la doctora Clara Montagut, ha valorat que aquestes cèl·lules NK genèticament modificades "obren una gran oportunitat de tractament" per a pacients amb tumor sòlid que actualment són resistents a la immunoteràpia.

Precisament, les doctores Muntasell i Montagut lideren un projecte que ha rebut una de les ajudes a la recerca independent de l’Institut de Salut Carlos III per desenvolupar un assaig clínic de fase I, el primer del seu tipus, que provi la seguretat i la tolerabilitat de les cèl·lules NK modificades amb CRISP/Cas9, en combinació amb altres tractaments, en pacients amb càncer de còlon i recte, refractaris al tractament.