Sánchez no esmenta el Sàhara Occidental en el seu discurs davant l'ONU per primera vegada des que va arribar al Govern
El president del Govern havia fet servir referències al conflicte sahrauí en totes les seves intervencions a l'Assemblea General de l'ONU des de l'any 2018 i també ho va fer el rei Felipe VI l'any passat.
El líder socialista va tornar a defensar que el Sàhara sigui una regió autònoma dins del Marroc en una trobada amb estudiants a la Universitat de Harvard.
Els discursos d'Espanya a l'ONU sobre el Sàhara Occidental han passat per diverses fases: de defensar la "lliure determinació" del poble sahrauí el 2019 a eliminar el terme "solució mútuament acceptable" el 2025.

Madrid--Actualitzat a
Dimecres passat el president del Govern, Pedro Sánchez, va pronunciar l'habitual discurs per aquestes dates davant l'Assemblea de l'ONU. El líder de Executiu va participar en l'obertura del període de sessions d'aquesta organització a Nova York. Des que va arribar a la Moncloa ha estat sempre ell qui ho ha fet en representació d'Espanya a excepció de l'any passat en què el protagonisme va ser per a Felip VI. En altres èpoques ha estat relativament habitual que en alguna ocasió pugés a aquesta tribuna el ministre d'Exteriors de torn.
L'estructura del discurs de Sánchez va ser diferent a la d'altres anys i amb més calat polític encara. Es va centrar a defensar el multilateralisme, a la mateixa ONU i en general a criticar l'onada reaccionària. El líder socialista va fer referències generals a conflictes com els de l'Orient Mitjà, amb crítiques directes a l'Israel de Benjamin Netanyahu, o el de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Però no al Sàhara Occidental. És la primera vegada que s'omet qualsevol menció a l'assumpte sahrauí des que Sánchez va arribar al Govern.
El conflicte sahrauí i el posicionament d'Espanya ha estat un dels grans assumptes internacionals que ha hagut d'abordar Sánchez aquests últims anys. El 2022 va enviar una carta al rei marroquí Mohamed VI avalant la proposta d'autonomia que fa el país veí per solucionar el conflicte. Un gir que va generar el rebuig unànime de la resta de grups parlamentaris i que va obrir ferides internes també en el mateix PSOE.
De fet, Sánchez no va parlar a l'ONU sobre aquesta qüestió. Però el tema sí que va sortir durant la seva visita als EUA. Concretament en una trobada amb estudiants a la Universitat de Harvard, a Boston. "En la meva decisió política demostro defensar el que crec que valia per als interessos del meu poble i el meu país. Hem detingut una situació i una crisi política que durava més de 15 anys. Marroc, Estats Units, i molts altres països d'Europa donen suport a l'ONU respecte a aquesta opció de tenir una regió autònoma dins del Marruecos del Sàhara Occidental", va dir. Público ha intentat recollir de la Moncloa la justificació de l'eliminació en el discurs per part de Sánchez però a l'hora del tancament d'aquest article no havia rebut resposta.
El discurs de Sánchez ha evolucionat amb els anys. Especialment en relació al concepte de la defensa de la "lliure determinació" per al poble sahrauí. Una referència que el president del Govern va usar en la seva primera intervenció en aquest fòrum, al setembre de 2018. "Espanya defensa la centralitat de les Naciones Unides i desitja contribuir als esforços del Secretari General de Nacions Unides i del seu Enviat Personal per aconseguir una solució política, justa i duradora i mútuament acceptable, que prevegi la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental en el marc de les disposicions conformes als principis i propòsits de la Carta de les Nacions Unides", va dir llavors.
Però ja el 2019 va treure aquest concepte i es va quedar amb la resta del paràgraf habitual per defensar "una solució política justa, duradora i mútuament acceptable". Les paraules de Sánchez van ser pràcticament idèntiques el 2020 i 2021. Però el 2022, mesos després de l'esmentada carta enviada al Marroc i amb el Sáhara especialment en el focus, sí que va introduir alguns matisos diferents.
D'una banda va evitar esmentar el pla d'autonomia que sí que va avalar per carta. De l'altra, ha incidit que "no es poden arrossegar conflictes del segle passat" i que el Sàhara Occidental "és una zona molt important per a Espanya". A més va introduir una cosa inèdita en els anys anteriors: "Espanya continuarà donant suport a la població sahrauí en els campaments, com ha fet sempre. Sent el principal donant internacional d'ajuda humanitària als campaments de refugiats sahrauís".
El 2023 va tornar a repetir una formulació pràcticament similar, amb aquesta referència als campaments de població refugiada. Però el 2024 es va eliminar. Per tant, l'última vegada que Sánchez va parlar de l'antiga colònia espanyola a l'Assemblea de l'ONU va fer servir aquestes paraules: "La tasca de les missions de pau és instrumental en aquests moments i també en molts altres escenaris, com el Sàhara Occidental, on el meu país, Espanya, seguirà donant suport a l'enviat personal del secretari general de Naciones Unides per arribar a una solució mútuament acceptable en les normes i en el marc de Nacions Unides".
I finalment l'any passat es va donar una nova volta de rosca. En aquest cas hi va participar el cap d'Estat, el rei Felip VI. El seu discurs, segons van indicar llavors fonts de la Moncloa, estava coordinat amb el Govern. "Penso en les nombroses Operacions de Manteniment de la Pau a la regió, a les quals el meu país contribueix de manera decidida. És el cas del Sàhara Occidental, on Espanya seguirà donant suport a l'enviat personal del Secretari General de les Nacions Unides per arribar a una solució acceptable i d'acord amb les normes i el marc de Nacions Unides", va dir el monarca.
L'eliminació del terme "mútuament" va suposar una novetat en el transmès últimament. De fet, el ministre Exteriors José Manuel Albares sí que l'havia usat en el mes d'abril del passat en una compareixença davant els mitjans al costat del seu homòleg marroquí, Nasser Bourita. El concepte també es va incloure en la declaració conjunta signada entre el Marroc i Espanya a l'abril de 2022 després de la visita de Sánchez al país veí.
El context actual del conflicte no és massa favorable per a la causa sahrauí i els seus representants a nivell internacional, el Front Polisario. Els EUA, amb Donald Trump al capdavant, van pressionar l'any passat perquè el Consell de Seguretat avalés també l'autonomia que planteja el Marroc. El mes vinent d'octubre ha de decidir de nou sobre aquesta qüestió i la renovació de la missió específica que té l'ONU en el territori ocupat pel Marroc, la MINURSO. A més, des de començaments d'enguany l'administració estatunidenca està tractant d'impulsar negociacions entre el Polisario i el Marroc. Una de les reunions es va celebrar a Madrid. En paral·lel el Congreso va aprovar fa unes setmanes la llei que concedeix la nacionalitat espanyola a les persones nascudes quan el territori estava sota administració espanyola.
Altres absències en governs anteriors
L'eliminació del Sáhara del discurs de Sánchez no és una novetat històrica al 100% però sí cridanera perquè no és l'habitual. Han estat molt poques vegades les que els representants espanyols han fet zero referències a un assumpte en un fòrum on precisament s'ha de resoldre el conflicte.
Segons ha comprovat Público amb les transcripcions oficials dels discursos d'Espanya, l'última vegada que va passar una cosa semblant va ser el 2015. Llavors va intervenir el ministre Exteriores del Govern de Mariano Rajoy, José Manuel García-Margallo. Tampoc ho havia esmentat el 2014 el rei Felip VI.
Durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero van ser diverses les ocasions en què no es va esmentar la qüestió sahrauí. No ho va fer la ministra Exteriores Trinidad Jiménez el 2011 ni el president el 2008 i 2009. Sí que ho havia fet el ministre Miguel Ángel Moratinos el 2005, 2006 i 2007 i el mateix Zapatero el 2004.
Amb José María Aznar al capdavant, el llavors president va decidir esquivar el tema en la seva única intervenció en una sessió ordinària de l'Assemblea General de l'ONU, la del 2003. Ni Ana Palacio ni Josep Piqué ho van fer tampoc el 2002 i el 2001. Però aquest últim sí que hi va fer referència l'any 2000. El seu antecessor, el ministre Abel Matutes, va parlar del Sàhara quatre anys consecutius, des del 1995 fins al 1999.
Mirant encara més enrere, Espanya no va parlar del Sàhara Occidental únicament en cinc ocasions més en gairebé 20 anys. No ho va fer el ministre Javier Solana el 1995; tampoc el rei Juan Carlos I el 1991 i el 1986. Felipe González en la seva única intervenció a l'ONU el 1985 ho va evitar, així com el seu ministre Fernando Morán el 1984.





Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.