Prohibit posicionar-se contra el genocidi: la caça de bruixes al Regne Unit més enllà de Sally Rooney

La decisió de la cèlebre autora irlandesa Sally Rooney de retirar les seves novel·les del mercat britànic davant la impossibilitat legal de cobrar els seus drets després de donar suport a Palestine Action destapa la deriva repressiva al Regne Unit. Amnistia Internacional, juristes i plataformes com Defend Our Juries denuncien la instauració d'una "censura preventiva" que pretén ofegar la solidaritat amb el poble palestí.

A les atapeïdes i exquisides llibreries del districte londinenc del West End, hi ha diversos buits inquietants als prestatges. Els espais que durant anys van exhibir les novel·les de Sally Rooney —autora de supervendes generacionals com Gent normal, Converses entre amics o Intermezzo— es troben avui deserts. No es tracta d'un error en la cadena de distribució ni d'un desacord comercial entre l'escriptora i els seus editors. La desaparició de l'obra de la narradora irlandesa al Regne Unit és la plasmació física d'un setge polític i judicial contra la solidaritat amb Palestina.

L'escriptora havia anunciat la seva intenció de destinar ingressos procedents de la seva obra al Regne Unit a donar suport a Palestine Action, un grup d'acció directa que ha protagonitzat atacs contra instal·lacions i material del sector armamentístic. El Govern laborista de Keir Starmer el va proscriure com a organització terrorista el juliol del 2025, després que diversos dels seus membres irrompessin a la base aèria de Brize Norton i danyessin dos avions militars amb pintura per denunciar la col·laboració armamentística britànica amb Israel. A l'empara de la Llei Antiterrorista, finançar o donar suport públicament a un grup proscrit es castiga amb penes de fins a 14 anys de presó, una amenaça penal que exposa la mateixa Rooney a ser detinguda si trepitja sòl britànic.

Atrapada en aquest carreró sense sortida jurídic, l'editorial Faber & Faber —responsable dels seus llibres al Regne Unit— ha decidit deixar de subministrar nous exemplars de tots els seus títols, tant en format físic com digital, davant la impossibilitat de transferir-li els ingressos britànics que li corresponen sense exposar-se a riscos legals. En un comunicat, l'històric segell va admetre que "vendre l'obra d'una escriptora sense poder transferir-li els seus ingressos és una situació inadmissible per a una editorial".

Per la seva banda, la novel·lista ha donat suport a la decisió i ha assumit les seves conseqüències sense renunciar a les seves conviccions: "He fet tot el possible per ser honesta amb el públic sobre les meves creences i intencions, i estic totalment preparada per acceptar les conseqüències".

Amnistia Internacional: "Els escriptors no haurien de veure com els seus llibres desapareixen de les prestatgeries per les seves conviccions polítiques"

Aquest cas il·lustra l'impacte d'una legislació que amenaça no sols la llibertat política, sinó també la creativa. En paraules de Kerry Moscogiuri, directora d'Amnistia Internacional al país: "Independentment del que es pensi sobre Palestine Action, a tots ens hauria de preocupar que les lleis destinades a combatre el terrorisme acabin silenciant la llibertat artística i la capacitat de participar en una dissidència política pacífica". Moscogiuri adverteix, a més, del perillós precedent que estableix el bloqueig a l'obra de la novel·lista irlandesa: "Els escriptors no haurien de veure com els seus llibres desapareixen de les prestatgeries per les seves conviccions polítiques. Tampoc la gent hauria de veure's obligada a triar entre expressar la seva consciència i guanyar-se la vida".

El bloqueig a les novel·les de Rooney no és un fet aïllat, sinó que es produeix en un context de creixent controvèrsia sobre les restriccions a les veus propalestines en el sector cultural britànic des del 7 d'octubre de 2023. El novembre d'aquell any, la galeria Arnolfini de Brístol va suspendre dos actes vinculats al Festival de Cinema Palestí al·legant que no podia garantir que no s'interpretessin com a "activitat política". Poc després, el febrer de 2024, el Barbican de Londres es va desvincular de l'organització d'una conferència de l'assagista Pankaj Mishra titulada The Shoah after Gaza, sobre la Xoà en el context de la guerra a Gaza. La decisió va desencadenar crítiques i protestes, incloses les retirades d'obres per part d'artistes que denunciaven restriccions a la llibertat d'expressió.

La pauta es va repetir el març de 2024 al centre cultural HOME de Manchester, que va cancel·lar l'esdeveniment de lectures palestines Voices of Resilience adduint motius de seguretat —decisió de la qual es va haver de retractar després d'un boicot massiu del sector—, mentre que el juliol la Royal Academy of Arts de Londres va retirar dues obres d'una exposició per incloure símbols i referències a la massacre de Gaza. L'actualització el gener de 2024 de les guies de l'Arts Council England, que amenacen amb retirar subvencions si les postures dels artistes provoquen un "risc reputacional", va acabar d'institucionalitzar aquest filtre, forçant museus, festivals i sales a eliminar continguts per garantir la seva supervivència econòmica.

Aquesta pressió no es limita a les grans figures de la literatura. Encara que noms com Ken Loach, Riz Ahmed o Mike Leigh conserven el capital polític per mobilitzar centenars de signatures contra la "censura amb motivació política" —com en la recent retirada del documental Gaza: How to Survive a Warzone de la BBC—, l'impacte més brutal del setge recau sobre els creadors emergents, les companyies independents i els docents universitaris sense suport financer. Com han denunciat des de la plataforma Artists for Palestine UK, el sector cultural britànic travessa un "patró alarmant de censura i repressió" orientat a "reprimir, silenciar i estigmatitzar les veus palestines" mitjançant la intimidació professional, cosa que acaba acorralant els creadors i convertint l'autocensura en la seva única via de supervivència.

Sally Rooney no ha estat la primera a posicionar-se contra la proscripció de Palestine Action. La resposta social s'ha canalitzat a través de campanyes de desobediència civil en les quals milers de persones han desafiat la llei exhibint el lema "I oppose genocide, I support Palestine Action" ("M'oposo al genocidi, dono suport a Palestine Action"). Moltes han estat detingudes i algunes han estat acusades de delictes relacionats amb el suport a l'organització. La xifra acumulada supera les 3.700 detencions, encara que aquestes no equivalen a condemnes i les conductes perseguides no tenen totes la mateixa qualificació penal. Una escena que es repeteix als carrers britànics i de la qual Público va ser testimoni.

La proscripció de Palestine Action va ser aprovada pel Govern de Keir Starmer. Labour Friends of Israel (LFI), grup de pressió proisraelià vinculat al laborisme, li va donar suport públicament el 2025. Segons Declassified UK, LFI i altres organitzacions proisraelianes van finançar almenys 56 viatges de parlamentaris britànics a Israel des de l'inici de la guerra a Gaza, amb una despesa superior a les 133.000 lliures. El seu successor, el també laborista Andy Burnham, manté per ara la mateixa política en un país on el suport —polític o cultural— a Palestina pot ser un delicte.