La guerra de Trump a l'Iran dispara el pressupost de Defensa als EUA a nivells rècord

El Pentàgon preveu destinar milers de milions de dòlars a drons, sistemes de defensa aèria i avions de combat en el seu pressupost per a l'any fiscal de 2027. La despesa en Defensa aconseguiria així nivells rècord. També es tracta de l'armament crític per a l'exèrcit nord-americà en la seva guerra contra l'Iran. Encara que els oficials de Defensa afirmen que el pla de despeses es va elaborar abans que comencés la guerra, la relació entre la modificació de les previsions de l'arsenal nord-americà i el conflicte són palpables.

El mes passat, Donald Trump ja va avançar que pensava augmentar un 40% la despesa militar (uns 1,5 bilions de dòlars extra). Aquest dimarts, el Pentàgon va presentar exactament el desglossament d'aquesta dràstica pujada: pretén triplicar la despesa en drons i tecnologia relacionada fins a superar els 74.000 milions de dòlars i invertir més de 30.000 milions de dòlars en municions més crítiques. Entre aquestes, els interceptors de míssils, les reserves dels quals ja s'han vist reduïdes dràsticament amb la guerra de l'Iran.

Els EUA pretenen triplicar la despesa en drons i tecnologia relacionada

En les últimes set setmanes de guerra, l'exèrcit nord-americà ha gastat almenys el 45% del seu arsenal de míssils de precisió; gairebé la meitat del seu inventari de míssils THAAD (Defensa d'Àrea d'Alta Altitud Terminal, per les seves sigles en anglès), dissenyats per interceptar míssils balístics; i prop del 50% del seu arsenal de míssils interceptors de defensa aèria Patriot, segons una nova anàlisi realitzada pel Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS). Xifres que coincideixen amb les dades classificades que fonts de Defensa revelaven a la CNN i que també quadren amb l'estoc que el nou pressupost pensa reforçar.

Els EUA eviten relacionar-ho amb la guerra a l'Iran

En la presentació del pressupost -que ha de presentar-se davant el Congrés i rebre la seva autorització- el sotssecretari interí de Defensa, Jules Hurst III, assegurava en la roda de premsa del dimarts que "la coincidència radica en la sol·licitud de municions, alguna cosa que sempre necessitem". "Sempre necessitem augmentar la capacitat dels nostres dipòsits de municions. Però, a part d'això, no hi ha cap altre cost operatiu derivat de l'Iran", insistia.

Com apunta l'última anàlisi del CSIS, els sistemes d'intercepció de míssils més sotmesos a pressió són el Patriot i el THAAD . El segon sistema s'usa per interceptar míssils balístics d'abast CSIS, mentre que el Patriot s'utilitza per enderrocar míssils de curt abast i aeronaus tripulades. No obstant això, al llarg dels gairebé dos mesos de guerra, tots dos s'han usat per enderrocar els drons iranians de baix cost, els Shahed.

En aquest context, aquests sistemes estarien veient un important descens de l'estoc de munició. Al juny, quan Estats Units va executar l'operació "Martell de Mitjanit", va disparar més de 150 THAAD per protegir Israel i a altres països de la regió on estan desplegades forces nord-americanes. Això va suposar usar prop d'una quarta part de l'inventari total del sistema, que es calcula que era de 630 míssils. En la campanya actual, el THAAD s'ha utilitzat per enderrocar míssils dirigits contra els Emirats Àrabs Units. Cada interceptor THAAD costa al voltant de 13 milions de dòlars i podria portar dos o tres anys reposar les existències.

Cada interceptor THAAD costa al voltant de 13 milions de dòlars i podria portar dos o tres anys reposar les existències

La guerra dels 12 dies de 2025 ja va deixar bastant minvades les reserves de THAAD, i amb els Patriot la situació era similar després dels nombrosos enviaments a Ucraïna. De fet, la situació de l'arsenal de l'exèrcit era una de les raons per les quals el cap de l'Estat Major, Dan Caine, va desaconsellar a Trump entrar en guerra amb l'Iran.

D'aquesta manera, la partida pressupostària de 30.000 milions de dòlars també tindria com a objectiu la compra de míssils Patriot i sistemes de míssils THAAD. A més, la proposta també planteja destinar gairebé 54.000 milions de dòlars a drons militars i tecnologia relacionada, així com 21.000 milions de dòlars a sistemes d'armes dissenyats per enderrocar drons enemics.

"La guerra amb drons està transformant ràpidament el camp de batalla modern", va dir Hurst. "Aquest pressupost representa la major inversió en guerra amb drons i tecnologia antidrones en la història d'Estats Units".

El Pentàgon també pensa fer una inversió substancial en la compra de míssils Tomahawk, els quals han estat usats amb freqüència en operacions a l'Iran. En total, es preveu disparar l'adquisició d'aquests projectils, passant de les 55 unitats l'any passat a 758.

Accelerar la producció d'armament

Recentment, el president nord-americà es va reunir amb els principals fabricants d'armes del país perquè acceleressin la producció. Segons Trump, van acordar "quadruplicar la producció d'armament de 'classe exquisida', ja que volem aconseguir, al més aviat possible, els nivells més alts de quantitat". També publicava el Wall Street Journal en exclusiva que la Casa Blanca ha estat temptejant als fabricants de cotxes del país per veure si poden ajudar a accelerar la producció d'armament. La gran qüestió ara mateix no és quants diners pot invertir l'administració a recuperar les reserves d'armes i municions previ al conflicte, sinó quant temps trigarà.