L'extracció 'post mortem' del semen dels soldats del genocidi entra en la campanya electoral israeliana
Des de l'inici del genocidi, les famílies de 270 soldats israelians morts en combat han sol·licitat l'extracció de semen dels seus parents per concebre fills o néts
La Knéset porta una dècada debatent una llei que faciliti aquest procediment que, de facto, està en pràctica des de 2003. El Parlament que estudia aquesta mesura és el mateix que ha aprovat una reforma del Codi Penal que permet aplicar la pena de mort exclusivament als palestins
Madrid--Actualitzat a
"Aviat tindré alguna cosa per la qual viure", va afirmar Sharon Eisenkot al mitjà israelià Ynet l'octubre de 2025, dies després que un Tribunal de Família d'Eilat (Israel) li permetés usar l'esperma del seu fill, el soldat israelià Maor Cohen Eisenkot, mort en el setge a la Franja de Gaza, per concebre un nét per gestació subrogada. Per Sharon Eisenkot, aquesta "cosa" que donés sentit al seu dol era ni més ni menys que la continuació del llinatge del seu fill.
L'interès de part de la societat israeliana per salvaguardar el llegat familiar contrasta amb l'obstinació de l'Estat a erradicar als palestins. En els últims tres anys, Israel ha assassinat, com a mínim, a 74.582 persones a Cisjordània i la Franja de Gaza. Els que habiten l'enclavament costaner sobreviuen sense poder enfrontar el dol no només per la pèrdua dels seus éssers estimats -alguns dels quals simplement van desaparèixer del mapa- sinó de qualsevol projecte vital existent abans del genocidi.
Maor Cohen Eisenkot, de 19 anys, va ser part activa de l'extermini. Com a soldat del 12è Batalló de la Brigada Golani, va participar en l'assalt a la ciutat de Khan Yunis el desembre de 2023. Eisenkot i un altre soldat van morir en els enfrontaments contra Hamàs que van tenir lloc el dia 8 d'aquell mes, durant l'operatiu que els israelians van desplegar en una mesquita de l'urbs. Aquell mateix dia, els militars israelians van assassinar 13 palestins a Khan Yunis, nou dels quals es trobaven en un edifici residencial, segons l'Oficina de Drets Humans de l'ONU.
Relacionat amb aquest tema
Dies després, quan uns portaveus de les Forces de Defensa d'Israel (IDF) van informar Sharon Eisenkot, li van fer la pregunta de rigor: si desitjava guardar esperma del seu fill acabat de morir. L'extracció post mortem de semen és una possibilitat per a la parella –femenina– del mort des de 2003, sobre la base de la directriu del fiscal general 1.2202. El 2009, una sentència judicial va ampliar aquesta regla per permetre aquesta pràctica als pares del mort. En tots dos casos, la parella o el familiar del ciutadà israelià mort, han d'obtenir el permís d'un tribunal de família per extreure l'esperma i, posteriorment, per fer-ne ús.
Només entre el 7-O i l'1 de juliol de 2026, els familiars d'uns 270 soldats israelians han sol·licitat l'extracció de semen post mortem dels seus afins, segons les dades del Ministerio de Salud israelià recollits en un estudi clínic. En aquest temps, Israel no sols ha massacrat a la població civil palestina –incloent bebès i dones embarassades–, sinó que ha aprovat normes contràries als drets humans dels àrabs. La més polèmica de totes és la reforma del Codi Penal que, des d'abril de 2026, permet aplicar la pena de mort únicament als palestins.
Mentre que el debat, redacció i aprovació d'aquesta llei va durar tot just tres anys i va comptar amb el suport de la pràctica totalitat dels diputats jueus del Parlament, els debats bioètics sobre la utilització del semen post mortem dels ciutadans israelians continuen oberts, posposant durant més de 20 anys la concreció de la llei.
Per això, al llarg d'aquests anys, l'extracció i l'ús de l'esperma d'un mort ha estat possible gràcies a l'estudi cas a cas dels tribunals de família. En general, els jutges han estat favorables al fet que la parella del mort s'inseminés amb esperma aconseguit post mortem, ja que pressuposen el consentiment del mort a tenir descendència. De fet, la parella pot sol·licitar l'extracció sense necessitat de passar per un jutjat.
Relacionat amb aquest tema
En canvi, quan són els pares del mort els que demanen l'extracció i el seu ús per a la concepció d'una nova vida, els jutges de família només ho permeten si el difunt va donar explícitament el seu consentiment de tenir descendència. Això és el que el cas de Maor Cohen Eisenkot, fill de Sharon Eisenkot, ha aconseguit canviar.
Impuls a una llei
En vida, el soldat Maor Cohen Eisenkot mai va consentir de manera explícita que el seu esperma fos usat per concebre una altra vida. No obstant això, sí que va comunicar a un amic que li preocupava morir sense haver estat pare. El seu testimoni va ser suficient perquè el jutge del Tribunal de Família d'Eilat constatés el desig d'Eisenkot de ser padore i permetés a la seva mare fer ús de l'esperma extret post mortem per, mitjançant gestació subrogada, concebre un nét.
Relacionat amb aquest tema
La decisió, qualificada d'"històrica" per la premsa israeliana, ha donat un nou impuls a la llei sobre l'ús del semen d'una persona morta amb finalitats de procreació, la tramitació i el debat de la qual va quedar paralitzada per les eleccions del 2022, primer, i per l'inici del genocidi després del 7-O, després. No obstant, la proposta va quedar guardada en un calaix. Al llarg dels últims quatre anys, diferents partits jueus han presentat quatre projectes de llei, tots ells amb matisos diferents. Al setembre de 2026, els quatre projectes es troben en la fase de lectura preliminar.
Si bé és improbable que algun d'aquests projectes es converteixi en llei abans de les eleccions generals del proper 27 d'octubre, el cas de Maor Cohen Eisenkot ha tornat a posar el focus en aquesta qüestió, obligant als líders polítics a significar-se sobre la futura norma.
Relacionat amb aquest tema
Dos factors més han contribuït a aquesta empenta. D'una banda, la creixent demanda d'aquest procediment, segons afirmen fonts especialitzades a The Times of Israel. Això es deu a la multiplicació dels fronts de batalla oberts per Israel. De fet, davant l'absència d'una llei, amb l'inici del genocidi -batejat per Tel Aviv com Operació Espases de Ferro- el Ministeri de Sanitat sionista va ordenar als hospitals que apliquessin un mecanisme urgent d'extracció d'esperma per agilitzar aquest procediment.
Des de llavors, les institucions sanitàries poden extreure i congelar l'esperma post mortem a petició dels pares del mort i abans que el tribunal de família de torn hagi dictat una resolució positiva. L'argument de Sanitat és que, d'aquesta manera, s'evita que l'espera faci impossible l'extracció d'esperma funcional del difunt, ja que aquest es redueix dràsticament 24 hores després del decés.
També ha ajudat a col·locar aquest assumpte en el centre del debat públic la popularitat de la familia Eisenkot. El germà de Sharon Eisenkot -i oncle del mort Maor Cohen Eisenkot-, Gadi Eisenkot, va ser cap de l'Estat Major d'Israel entre 2023 i 2024. Abans que la gestió dels ostatges l'enfrontés amb el Govern, Gadi Eisenkot va arribar a ser un dels seus ministres sense cartera del primer ministre i líder del Likud, Benjamin Netanyahu.
Relacionat amb aquest tema
Ara lidera el recentment creat Yasar! -honest en hebreu-, un partit ultraconservador i laic que, segons els últims sondejos, podria arrabassar-li la majoria al Likud. A més de la seva aparença d'"home comú", la imatge d'Eisenkot ha estat impulsada per la mort del seu fill i els seus dos nebots -entre ells, Maor Cohen Eisenkot- durant la seva participació en el genocidi de Gaza. D'acord als perfils publicats, aquesta tragèdia familiar, experimentada per una part de la societat israeliana, va acostar al líder de Yasar! l'electorat ultraconservador i laic, que percep Gadi Eisenkot com un igual.
El paper de la reproducció assistida en un etnoestat
Mentre que líders com Gadi Eisenkot estan plantejant en campanya una militarització encara més intensa de la societat israeliana i la continuació de la guerra al front iranià i libanès, els pares d’alguns dels soldats morts en combat protesten per les conseqüències d’una guerra que donen suport. La paradoxa està servida. "Jo no vaig enviar el meu fill a lluitar; el vaig enviar a l’exèrcit", va afirmar Sharon Eisenkot en una entrevista a Ynet: "Els nostres líders han de mostrar compassió, escoltar i recordar que ells van enviar els nostres fills a lluitar".
En primer lloc, Sharon Eisenkot presenta la gestació d’un nét amb l’esperma extret post mortem del seu fill com una fórmula per travessar el dol per la seva mort. A Espanya, aquest plantejament recorda el cas de l’actriu Ana Obregón, que el 2022 va contractar la concepció d’una néta per gestació subrogada, per a la qual cosa va utilitzar l’esperma congelat del seu fill, mort dos anys abans de càncer. Però mentre que el cas de l’espanyola es va plantejar com una qüestió individual, el d’Eisenkot es formula com una obligació estatal.
Relacionat amb aquest tema
En paraules d’Eisenkot, que el legislatiu aprovi una norma per regular casos com el seu, "és el seu deure envers nosaltres, envers les mares, envers els nostres fills. És el deure de l’Estat d’Israel". Aquesta qüestió és inseparable de l’hemshékhiyut, la doctrina sionista que entén la continuïtat del llinatge com un element fonamental de la seva lògica i retòrica etnonacionalista.
Com assenyala el professor i degà de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Marc Abraham Puig Hernández, l’ús de semen extret post mortem forma part de la lògica israeliana de preservació "d’un llinatge que remunten al del rei David. L’han de preservar, l’han d’estendre". És en aquest punt on la decisió familiar de continuar amb el llinatge d’una persona difunta adquireix un caràcter molt més polític: "Caldria preguntar-se, ¿ho fan per canalitzar l’obligació moral de continuar el llinatge o per ocupar el buit del fill?". Per al jurista, totes dues qüestions conviuen en aquest fenomen.
Debats bioètics
Marc Abraham Puig Hernández fa anys que investiga les qüestions ètiques de fenòmens extrems de reproducció assistida. Com a veu autoritzada en l’extracció post mortem, el jurista planteja dos dilemes inicials. "El primer que cal preguntar-se és: Què fem amb aquest nadó? L’estem portant al món ometent deliberadament el seu progenito"», exposa en una conversa amb Público. "Hi ha infants que queden orfes i això escapa al nostre control (...), però ara ens ho proposem de manera conscient". Aquí la qüestió fonamental seria: "Que puguem fer una cosa, ¿justifica que l’hàgim de fer?".
En segon lloc, assenyala el jurista, hi ha el debat sobre el consentiment. Fins al cas d’Eisenkot, els tribunals israelians exigien que el difunt hagués manifestat de manera expressa la seva voluntat de tenir fills per autoritzar els seus familiars a utilitzar el seu esperma. Tanmateix, la sentència del Tribunal de Família d’Eilat (Israel) desdibuixa aquest criteri.
"En general, en totes les religions abrahàmiques existeix la prohibició genèrica de profanar cadàvers". Per esquivar-la, explica Puig Hernández, bona part de les societats actuals "ens hem inventat el consentiment informat, i hem decidit que aquesta voluntat preval sobre un ideal moral o religiós". Amb la flexibilització del procediment d’extracció post mortem durant el genocidi, "Israel s’ha apartat de la tradició occidental i s’ha inventat les seves pròpies regles".
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.