Entrevista a Bucharaya Beyuni, primer ministre de la RASD"Els valors democràtics que ens ensenyen a Europa no s'apliquen als sahrauís"

Bucharaya Hamudi Beyuni, primer ministre de la República Àrab Democràtica del Sàhara (RASD), està assegut d'esquena a un cartell de dos metres que celebra el 50 aniversari de la fundació de l'Estat sense territori. Mig segle després de l'exili, el poble sahrauí continua reclamant la seva sobirania sobre la que va ser colònia i província espanyola.

Mentrestant, els refugiats sahrauís resisteixen en els quatre campaments que van fundar a Tindouf (Algèria) després de ser expulsats de les seves terres el 1976. En un d'ells, Ausserd, se celebra durant aquests dies el FiSáhara, el festival internacional de cinema que des de fa 19 anys reuneix cineastes i activistes de tot el món en aquest racó del món. Des d'allà, Bucharaya Hamudi parla amb la premsa espanyola i internacional sobre la situació actual de la RASD.

L'Administració de Donald Trump dóna suport al Marroc en la seva intenció de reconèixer la seva sobirania sobre el Sàhara. Què opina sobre això?

Això no canvia la realitat del Sàhara. El suport dels EUA sempre ha estat amb el Marroc. Ho vam veure a la Marxa Verda, on hi havia banderes dels Estats Units. Les forces estatunidenques haurien d'advocar per la igualtat, el respecte a la democràcia i la llei internacional. Trump va dir que aturaria totes les guerres al món, però estem aquí des de fa 50 anys perquè el Marroc no accepta la solució dels dos estats ni la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU.

Com valora el fet que Pedro Sánchez (PSOE) hagi tingut una posició tan contundent contra el genocidi israelià i que, no obstant això, hagi canviat la posició respecte al Sàhara i es posicioni amb el Marroc?

Realment, la posició que el president d'Espanya ha pres respecte al Sàhara no l'entenen ni a Espanya. Ni el Parlament, ni les forces parlamentàries, ni l'opinió pública. Tot això va ser arran d'una carta que va publicar el Marroc, que estava mal redactada, i que ni tan sols el Govern espanyol la va anunciar. El que ha fet Pedro Sánchez realment és una operació mercantil. No sé què ha cobrat o què. Hi ha un xantatge del Marroc a Espanya, encara que no sé quin serà.

Els marroquins vénen del Mediterrani per lluitar aquí amb 50 graus i saben que no estan combatent per una causa justa

Quan el president d'un govern pren una decisió que ni tan sols està recolzada pel seu Govern, hi ha una pressió segura. La filosofia, la ideologia del PSOE és sempre defensar el 'no' a la guerra, el dret internacional, els drets del poble palestí... 

Que doni suport a l'ocupació del Marroc és una contradicció flagrant que ningú entén. Ja han passat quatre anys, però això no canvia la naturalesa jurídica del conflicte, ni minvarà la voluntat del poble sahrauí de seguir lluitant. Governi qui governi, la responsabilitat seguirà aquí. La seva responsabilitat no desapareixerà fins que no conclogui el procés de colonització.

La regularització extraordinària a Espanya ha deixat fora els sahrauís amb l'argument que són apàtrides. A més, continua el debat sobre la llei de nacionalització dels sahrauís que resideixen a Espanya i els seus descendents. Què opina que aquest debat segueixi sobre la taula 50 anys després?

Nosaltres no reclamem a Espanya la nacionalitat. Reclamem que Espanya assumeixi la seva responsabilitat per concloure el procés de descolonització. Ara, els sahrauís, com a individus, com a persones, tenen drets a Espanya i li correspon a aquest país garantir-los drets quan els demanen.

Podria informar-nos de quina és la situació en el Front?

Aquí la guerra va acabar el 1991, quan es va signar el pla de pau amb el Marroc per fer el referèndum que el Consell de Seguretat va aprovar i que les parts van signar. Aquest pla d'arranjament va durar fins a 2020. En aquests 29 anys, el Marroc va bloquejar la celebració del referèndum i va enfortir la seva ocupació. L'ONU va mostrar bastant feblesa i el Consell de Seguretat no ha fet res per forçar el Marroc a dur a terme el referèndum.

Tothom reclama la fi de les hostilitats, però ningú busca la solució al conflicte

En lloc d'un instrument per fer un referèndum, la MINURSO es va prestar a l'ocupació. El 2020, el Polisario va veure que la situació en comptes d'anar cap a la solució anava en el sentit contrari. El Marroc va sortir lliurement del mur que separa el nostre exèrcit del seu i ningú li va dir res. Va trencar l'alto el foc de forma unilateral. Des de llavors fins avui, les hostilitats segueixen, encara que no tenen la intensitat dels anys anteriors, però segueixen les confrontacions i els bombardejos.

El Marroc té una tecnologia molt avançada, utilitza drons no només contra els exèrcits, sinó contra els civils. Una bona quantitat de sahrauís, mauritans i algerians van morir arran dels bombardejos d'aquests drons. Això no ha estat condemnat per l'ONU ni per cap país d'Occident. És veritat que tothom reclama la fi de les hostilitats, però ningú busca la solució al conflicte.
 
La guerra va començar perquè hi ha una ocupació. Mentre no desaparegui, els sahrauís han de fer servir tots els instruments legals al seu abast per fer-hi front. Recórrer a les armes com a instrument per al seu alliberament és una cosa que està reconeguda pel dret internacional. Ara, en lloc d'exigir als sahrauís que posin fi a la guerra, el que s'ha de fer és garantir-los que hi ha una solució. No obstant això, no n'hi ha, perquè acceptar solucions que no estan sota el dret internacional no és possible. En 50 anys de resistència, el que més hem après és a resistir.
 
La guerra no té la intensitat que tenia abans de l'alto el foc, perquè aquí hi ha hagut 2.500 presoners marroquins entre oficials, suboficials i soldats. La guerra va prendre una altra forma. Esperem realment que amb la nova orientació que està prenent l'assumpte, amb la participació dels EUA en aquest debat, s'aconsegueixi alguna solució amb el poble sahrauí. Però com a instrument de lluita, hem de recórrer a ella quan la comunitat internacional tracta d'imposar solucions al marge del dret internacional.

Té alguna dada sobre ferits i morts al front?

No puc donar-li xifres. El que sí que sé és que a la guerra sempre hi ha morts i ferits, i que els marroquins estan en posicions fixes i que aquestes es coneixen. Qualsevol obús que enviïs a una posició fixa, caurà aquí. Els guerrillers sahrauís estan en moviment constant. Aquesta és l'avantatge que tenim sobre les forces marroquines.

Que morin un o vint dependrà de la intensitat i de la força de l'obús que li enviïs. També tenim l'avantatge que pots atacar a les 4 de la matinada a l'hivern o a les 3 de la tarda a l'estiu, quan hi ha 54 graus de calor. No tothom coneix el desert com nosaltres. Conèixer el terreny és fonamental en aquest tipus de guerres

Relacionat amb aquest tema

Llums, sorra i acció! Comença el XIX Festival de Cinema del Sàhara per exigir la descolonització del territori

Emilia G. Morales

A més, el noi [marroquí] que és aquí al Sàhara ve de Rabat o de Casablanca i sap que no està combatent per una causa justa. Ell ho sap, i en el que més s'esforça és a defensar-se. Vénen de la Mediterrània per ser aquí amb 50 graus. És impossible resistir. Ells no tenen la forma de vida que té el guerriller sahrauí. Aquest és l'avantatge que tenim sobre ells.