Les amenaces de Trump tensen al límit les relacions entre Espanya i els EUA

Poques hores després que el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, assegurés que el posicionament diferenciat d'Espanya respecte a l'atac dels EUA a l'Iran no tindria conseqüències, Donald Trump va parlar des de la Casa Blanca. El president nord-americà va tornar a amenaçar Espanya. Ja ho havia fet en el passat en diverses ocasions en relació a l'augment de la despesa militar. Però aquesta vegada va anar més enllà.

Trump va qualificar Espanya com un "soci terrible" dins de l'OTAN. Va proclamar a més que li havia donat ordres a Scott Bessent, secretari del Tresor, perquè "tallés totes les relacions amb Espanya". També es va referir al fet que "ningú" li pot dir com utilitzar les seves bases militars. L'Executiu assegura que Rota i Morón no poden ser utilitzades per a aquesta operació militar en marxa ja que no està avalada pel conveni bilateral per incomplir la legalitat internacional.

La resposta de la Moncloa no va trigar a arribar. Ho va fer mitjançant un comunicat remès als mitjans mitjançant la fórmula de fonts del Govern espanyol. Des de la reelecció de Trump els socialistes s'han mogut entre el missatge de seguir mantenint una relació estable i sòlida amb els EUA i la confrontació ideològica en diferents àmbits. La resposta d'aquest dimarts va en la mateixa línia.

Relacionat amb aquest tema

Turistes espanyols atrapats en un hotel i jueus haredites que no temen els míssils: un dia de calma tensa a Jerusalem

María Inmaculada Balbás

"Espanya és un membre clau de l'OTAN, que compleix amb els seus compromisos i contribueix de forma destacada a la defensa del territori europeu", començava el missatge de Moncloa. Albares, en una extensa ronda d'intervencions durant aquests últims dies, ha insistit molt en aquesta idea. No hi ha un plantejament de canviar la nostra vinculació amb l'Aliança Atlàntica, cosa que li exigeixen de manera històrica els seus socis d'esquerra com IU o Podem. "Som un soci fiable", va assenyalar per exemple aquest mateix dimarts durant la roda de premsa oferta després del Consell de Ministres.

Espanya, va reiterar el Govern espanyol, "també és una potència exportadora de la UE i un soci comercial fiable per a 195 estats del món, entre ells els EUA, amb qui mantenim una relació comercial històrica i mútuament beneficiosa".

Fins aquí la declaració d'intencions amistosa de l'Executiu progressista. Per Moncloa, si l'administració nord-americana vol revisar la relació comercial "ho haurà de fer respectant l'autonomia de les empreses privades, la legalitat internacional, i els acords bilaterals entre la Unión Europea i els EUA".

"El nostre país compta amb els recursos necessaris per contenir possibles impactes, ajudar els sectors que es poguessin veure afectats, i diversificar cadenes de subministrament", va declarar també el Govern espanyol. Unes declaracions similars a les que ja es van fer en el seu moment en plena guerra aranzelària.

Relacionat amb aquest tema

Una UE barallada davant el genocidi a Gaza acaba legitimant la Junta de Pau que impulsa Trump

Gerard Fageda

Les fonts del Govern espanyol van acabar el seu missatge reiterant que en tot cas, la seva voluntat "és i serà sempre treballar pel lliure comerç i la cooperació econòmica entre països, des del respecte mutu i el compliment de la legalitat internacional". "El que la ciutadania demana i mereix és més prosperitat, no més problemes", van concloure.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va reaccionar ja de manera ràpida a l'abril de l'any passat després de les amenaces aranzelàries de Trump. En un primer moment es va reunir amb empresaris i sindicats. I l'endemà va comparèixer a la Moncloa per presentar un pla de resposta i rellançament comercial.

Relacionat amb aquest tema

El trumpisme accelera l'erosió dels grans mitjans de comunicació com a pilars del control del poder

Antònia Crespí Ferrer

Altres tensions

La tensió entre Sánchez i Trump ha estat una constant des que aquest va tornar a la Casa Blanca. Les diferències de visió han estat notables en temes com l'Orient Mitjà. Espanya, per exemple, ha rebutjat participar en l'anomenada "Junta de Pau" organitzada pels EUA per al conflicte d'Israel i Palestina.

L'exigència d'apujar la despesa militar al 5% del PIB ha estat un altre constant focus de confrontacions. Sánchez es va deslligar d'aquesta proposta, provocant la ira del president dels EUA. De fet Trump ho va recordar també aquest dimarts: "No crec que haguessin acceptat pujar a res, volien mantenir-ho en el 2% i no paguen el 2%, així que anem a tallar tot el comerç amb Espanya. No volem tenir res a veure amb Espanya", va afirmar Trump.

Relacionat amb aquest tema

"Tot va cap a les butxaques dels superrics": les lliçons per a l'esquerra de l'espot viral dels verds britànics

Víctor López

L'actuació dels EUA a Veneçuela, a principis d'any amb la captura de Nicolás Maduro, també va ser criticada per Sánchez: "Que el futur de Veneçuela sigui el que decideixin els veneçolans, no un país estranger", va dir el president. A Moncloa recorden que el seu posicionament en aquests moments pel que fa a l'Iran és "coherent" amb el respecte a la legalitat internacional que ja van mostrar en aquest episodi o a Gaza i Ucraïna.

Tampoc va ser del tot ben rebuda per Sánchez la iniciativa de Trump sobre la guerra de Rússia amb Ucraïna. El líder de l'Exectiu va advertir que les converses afavorides per Trump no haurien de suposar un "tancament en fals" que beneficiés Vladimir Putin.

Sánchez també ha confrontat, encara que no de manera directa, amb Trump per la seva posició respecte als tecno-oligarques i l'ús de les xarxes socials. La posició del Govern espanyol és regular-ne l'ús i que els magnats com Elon Musk, propietari de X, rendeixin comptes pels seus actes. Aquest empresari, molt proper al president dels EUA, ha insultat de manera directa Sánchez en diverses ocasions.

Relacionat amb aquest tema

L'atac de Trump a Veneçuela marcarà els passos de Rússia a Ucraïna i deixa mans lliures a la Xina a Taiwan

Juan Antonio Sanz

Feijóo critica Sánchez

Per la seva banda, el líder del PP Alberto Núñez Feijóo va reaccionar a les amenaces de Trump... criticant el Govern d'Espanya. Els populars han carregat des del cap de setmana passat contra la posició de l'Executiu de Sánchez i han evitat condemnar l'acció militar dels EUA. Per Feijóo, "el que no admet discussió és que la política exterior del Govern espanyol és una constant irresponsabilitat i que la frivolitat té conseqüències", va escriure en un missatge a la xarxa social X.

Feijóo va apuntar directament cap a Sánchez: "Si l'Iran li dóna les gràcies i els EUA el considera un terrible aliat, falla vostè. Això no és equidistància. És perjudicar els interessos d'Espanya davant d'un 'règim odiós', segons les seves pròpies paraules", ha ressaltat. Mentrestant, des de Brussel·les es va llançar una picada d'ullet a Sánchez. "La Comissió sempre garantirà la plena protecció dels interessos de la Unió Europea", va assenyalar un portaveu comunitari.

Els que coneixen d'aprop Sánchez solen dir que és un dirigent polític que no sol separar l'esfera nacional de la internacional. Concep la política com un tot interconnectat. I en aquest context els socialistes han buscat transmetre la importància del que succeeix en el context internacional pel futur d'Espanya. Una mena d'internacionalització de la política espanyola que obre ara un nou capítol.