L'alt càrrec marroquí que censura corresponsals espanyols va ser condecorat el 2023 amb la Creu del Mèrit Civil
La crisi de Ceuta ha obert un altre front entre Espanya i el Marroc: la pressió sobre els periodistes espanyols que treballen sobre el terreny
El Codi de Premsa marroquina i les seves tres línies vermelles -rei, islam i unitat territorial- s'aplica també als corresponsals des de fa deu anys
-Actualitzat a
L'estira-i-arronsa entre Espanya i el Marroc després de la tragèdia de Ceuta ja afecta els periodistes i mitjans de comunicació que informen des del país veí. Un funcionari marroquí va informar els corresponsals dels dos ens públics espanyols ubicats a Rabat, RTVE i l'agència Efe, que se n'havien d'anar de "manera immediata" de Castillejos, frontera amb Ceuta, el 15 d'agost, quan les forces de l'ordre estaven actuant per frenar una nova entrada irregular de persones a Espanya. Tot plegat "sense explicacions ni justificació", segons va explicar una de les afectades, Arantxa Marculeta de TVE.
Ni tan sols van poder exercir la seva tasca informativa a la localitat propera de Tetuan, on van ser interpel·lats de nou per les autoritats que els van dir que "no podíem ser-hi", "que no podíem treballar en aquesta ciutat" i "que ens havíem d'anar", va detallar Marculeta al seu canal. D'aquesta manera, van haver de tornar a Rabat, on hi ha la seu de les seves corresponsalies.
La premsa marroquina va incidir en la "reciprocitat", com una resposta als problemes que va tenir la televisió pública marroquina 2M per treballar a Ceuta. "Les autoritats marroquines van prendre aquesta decisió per revenja de l'expulsió dels periodistes marroquins de la ciutat de Ceuta com els de la cadena 2M", ha detallat a Público el periodista i antropòleg Rachid Raha.
Relacionat amb aquest tema
No obstant, Marculeta va assegurar que això dels seus companys de la televisió marroquina es tracta d'"un problema burocràtic, de papers, per poder passar la càmera, l'equip tècnic, a territori espanyol".
Condecorat el censor
L'encarregat de les acreditacions i els permisos perquè la premsa espanyola treballi al Marroc és Mustafa Amdjar, director de Comunicació i Relacions Públiques al Ministeri de Joventut, Cultura i Comunicació, vinculat a alguns mitjans de comunicació en espanyol finançats i recolzats des de Rabat per traslladar el seu missatge a l'opinió pública espanyola.
Les expulsions de corresponsals espanyols perquè cessin la seva activitat al Marroc procedeixen d'aquest departament. En els últims temps la llista d'espanyols a qui se'ls va obligar a deixar d'informar dins del país és considerable: Carla Fibla de la Cadena Ser, Luis de Vega d'Abc, Ignacio Cembrero d'El País i la que signa aquest article, quan treballava com a corresponsal de la Cadena Ser.
Al maig de 2023 l'ambaixador d'Espanya a Rabat, Ricardo Díez-Hochleitner, va condecorar a Amdjar amb la Creu d'Oficial de l'Ordre del Mèrit Civil del Regne d'Espanya.
Relacionat amb aquest tema
El 2016, Mustafa Amdjar havia comunicat als periodistes autoritzats a treballar al Marroc que per renovar l'acreditació anual havien de signar un document que els jutjava com a periodistes nacionals pel Codi de la Premsa i Publicacions marroquí. D'aquesta manera, poden ser condemnats internament per simplement transgredir alguna de les tres línies vermelles: el rei, l'islam i la unitat territorial.
Línies vermelles al Codi de Premsa
Tot i que aquest document, aprovat pel Parlament el 2016, va suposar un avanç respecte al de 2002 perquè va eliminar les penes de presó, els periodistes acaben a la presó amb càrrecs prefabricats, com va passar amb Hajar Raissouni que va ser acusada de mantenir relacions prematrimonials i d'interrupció del seu embaràs. Va sortir de presó uns mesos més tard gràcies a l'indult extraordinari del rei Mohamed VI després de la gran mobilització internacional per al seu alliberament.
Relacionat amb aquest tema
A més, el Codi de la Premsa continua permetent al Govern suspendre publicacions o llocs web, tant marroquins com internacionals, mitjançant ordre judicial si "atempten contra l'islam, la institució monàrquica, la integritat territorial o l'ordre públic".
De tal manera que l'article 1 del Codi de Premsa del Marroc de 2002 garanteix la llibertat de publicació, però l'article 41 castiga amb pena de presó de tres a cinc anys tot discurs, reunió pública o pancartes en contra del rei, la religió islàmica, el règim monàrquic o la integritat territorial. Així les tres línies vermelles queden clarament definides.
Indult real a periodistes
És paradoxal que quan Mohamed VI va pujar al tron el 1999 no hi havia cap periodista a la presó i que quan en va complir 25 en el regnat el 2024 va haver d'indultar-ne diversos, entre ells Omar Radi, empresonat per les seves investigacions que van revelar corrupció.
Amnistia Internacional va documentar que les autoritats marroquines van vigilar i van espiar amb Pegasus en diverses ocasions a Radi, que al final va acabar a la presó. "L'han convertit en blanc de repressió, ja que les autoritats busquen silenciar les veus dissidents", va documentar l'organització.
Un cop indultats han seguit patint pressions i molts d'ells es veuen obligats a deixar el seu país. En les últimes conclusions del Projecte Pegasus, s'assenyala expressament al Marroc com un Estat que utilitza el malware maliciós israelià per espiar els periodistes.
Per descomptat, la tecnologia no està renyida amb les pràctiques de vigilància habitual. Durant les entrevistes per a aquesta investigació, els periodistes marroquins van explicar que "la DGST (Direcció General de Vigilància del Territori) corrompia els seus entorns o fins i tot al que els venia tabac o al cambrer de torn perquè els asseguessin en una taula determinada que era la que tenia els micròfons instal·lats al bar".
De fet, darrere d'aquesta investigació d'un conglomerat de mitjans internacionals hi ha el periodista marroquí Hicham Mansouri, que pateix seqüeles físiques i psicològiques després del seu pas per la presó.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.