Algú vol sembrar el caos a Europa: falses amenaces de bomba, frigorífics sabotejats i atacs sense firma
Avisos de bomba en col·legis, companyies aèries obligades a desviar els seus vols i tones d'aliments tirats a les escombraries després d'un ciberatac contra supermercats
Una onada d'amenaces i atacs híbrids han colpejat diversos països europeus al llarg de les últimes setmanes. Qui hi pot haver al darrere?

Brussel·les--Actualitzat a
Poques situacions generen tanta angoixa en uns pares com saber que el seu fill pot estar en perill a la seva pròpia escola. Al temor s'hi suma la urgència d'abandonar la feina per anar a recollir-la i la necessitat de reorganitzar sobre la marxa tota la jornada. Això és el que va passar dimecres passat a escala nacional a Itàlia. Por, desconcert i caos. Sens dubte, aquest era l'efecte que buscaven els autors de les amenaces de bomba que van arribar via correu electrònic a 6.300 escoles, provocant l'evacuació de 300 centres.
Escenes similars, encara que a menor escala, es van viure a Irlanda i a Escòcia. "L'objectiu d'aquest tipus d'atacs és, sobretot, provocar pànic i ansietat en la societat, generar por entre la població", explica Fredrik Wesslau, investigador del Programa de Seguretat Europea del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR). “Però també desbordar les forces de seguretat i les estructures que han de fer front a aquest tipus de situacions”. Una manera de crear la percepció que les autoritats no poden protegir la població i, al mateix temps, mesurar la capacitat de reacció d'Europa.
De moment, el Govern italià no ha identificat els responsables de les amenaces. El ministre de Defensa, Guido Crosetto, s'ha limitat a descriure-les com a part "d'una estratègia destinada a sembrar el terror i generar ansietat". En canvi, el ministre d'Afers Exteriors, Antonio Tajani, s'ha mostrat bastant més explícit. Però ho va fer uns dies abans i referint-se a una altra amenaça, la que va planar sobre els cels europeus. "Totes les sospites apunten cap a l'Est", va afirmar sense esmentar un país concret però insinuant que podria tractar-se de Rússia.
Entre el 3 i el 6 de novembre, una sèrie de falses amenaces de bomba van obligar a desviar més de 50 vols comercials. En alguns casos, fins i tot es van mobilitzar caces per escortar els aparells de les companyies afectades, entre les quals hi havia Ryanair Wizz Air o EasyJet. Les incidències van afectar a més aeroports situats en 17 països diferents, inclosos els de Madrid i Múrcia. Una vegada més totes les alertes van resultar falses, però tant el caos com el cost econòmic van ser considerables: es calcula que cada vol desviat pot costar fins a 250.000 euros.
També en aquesta ocasió es va imposar la cautela institucional, davant la falta de proves. Alguns països van apuntar a una operació de guerra híbrida, en un context europeu de creixents tensions, però sense atribuir-la oficialment a un Estado concret. “Estem davant d'un intent d'agressió híbrida i guerra psicològica”, va declarar el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares. El Govern irlandès va parlar per la seva part d'"una campanya coordinada de desestabilització".
Els experts consideren molt probable que darrere d'aquesta onada d'amenaces hi hagi un actor estatal, donada la coordinació dels atacs i la seva voluntat d'interferir en la vida política. "Si analitzem la guerra híbrida que Rússia lliura contra Europa, veiem que un dels seus objectius és espantar la població perquè sigui més reticent a donar suport a Ucraïna o perquè deixi de donar suport a Ucraïna", explica Wesslau. En episodis anteriors, la Unió Europea no ha dubtat a assenyalar a Moscou: des de talls de cables submarins al mar Bàltic, fins ciberatacs contra empreses de defensa alemanyes, passant per interferències dels senyals GPS sobre el Mar Negre. Però en aquesta ocasió, Brusse·llas manté la prudència.
La tercera onada de ciberatacs va afectar els sistemes de refrigeració dels supermercats europeus. Primer a França, on 700 establiments van veure augmentar la temperatura de les seves cambres frigorífiques fins als 50 graus, després d'una manipulació a distància. Tres setmanes després, un atac similar, però aquesta vegada coordinat a nivell europeu, va afectar onze països entre els quals hi havia Bèlgica i Alemanya. Tones d'aliments frescos i congelats van haver de ser rebutjats i van acabar a les escombraries.
En aquest cas, París i posteriorment Bèlgica han atribuït l'atac a un país concret: l'Iran. Els investigadors francesos van afirmar haver detectat un modus operandi similar al que habitualment utilitzen els Guardians de la Revolució. No només s'havia utilitzat la llengua persa, sinó que a més havien partit de terminals localitzades a l'Iran. El ministre d'Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, ha proposat als seus homòlegs europeus que adoptin noves sancions "contra les entitats i els individus iranians implicats en aquest ciberatac". I també Itàlia ha demanat que els atacs híbrids s'incloguin en l'ordre del dia de la reunió de ministres d'Afers Exteriors que aquest dilluns se celebra a Brussel·les.
Cal preguntar-se quines podrien ser les raons de l'Iran per llançar aquests atacs. Encara que els europeus s'han mantingut, en termes generals, al marge de la guerra que els Estats Units i Israel van llançar contra l'Iran, més d'un li va prestar suport logístic. El missatge implícit seria que Irán disposa de capacitats per aconseguir infraestructures civils europees i provocar danys econòmics sense necessitat de desplegar forces militars. A més, segons Wesslau, “no es pot oblidar que Iran i Rússia són Wesslau. I, per tant, no és desgavellat pensar que puguin coordinar atacs d'aquest tipus”.
La Unió Europea s'està mostrant prudent i ha evitat atribuir les amenaces o els atacs. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha dit que "si aquests incidents s'atribueixen, la nostra resposta haurà de ser ferma". Brussel·les insisteix que la investigació correspon a les autoritats nacionals. Però considera necessari debatre al més aviat possible com respondre a aquestes operacions de manera coordinada, davant la dimensió que estan prenent. I també necessita analitzar com protegir millor les seves infraestructures. Fins ara s'havia centrat en les estratègicament sensibles, com les centrals nuclears, però aquesta nova onada focalitzada en empreses i ciutadans, obre la porta a una immensitat de possibilitats. I la creativitat no hi falta.
Algunes de les amenaces han estat reivindicades pel que sembla una cortina de fum. A Itàlia, el correu estava signat per Mikhail Andropov, suposat líder de l'organització Vilayat of Misoginistan. El nom barreja “vilayat”, terme àrab que significa regió, amb la misogínia, i li suma un cognom que evoca l'històric cap del KGB. Gihadisme, eslavisme i un toc de misogínia en una sola firma. I en l'onada d'amenaces contra avions, un missatge invocava els Male State Fighters, en referència a un moviment rus d'extrema dreta. El propi moviment es va afanyar a negar la seva implicació, un cas poc habitual de grup que rebutja una autoria que altres li regalen.
Per ara, el Centre Europeu d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides prefereix no fer comentaris. Fonts de l'organisme asseguren que segueixen la situació de prop, però recorden que els esdeveniments encara s'estan desenvolupant i no existeixen proves que permetin saber qui està darrere d'aquests incidents ni si guarden relació amb amenaces híbrides. En aquestes condicions, consideren prematur pronunciar-se.



Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.