L'activisme arrelat com una manera de viure
L'Ariadna Masmitjà, professora de formació, fa anys que dedica gran part del seu temps a recórrer el món militant en espais que busquen construir alternatives al poder

Barcelona-
Ha arribat fa poc temps d'una gira per Llatinoamèrica, on sobretot ha passat temps a Veneçuela. Va tornar a Catalunya pocs dies abans que els Estats Units detinguessin i deportessin el seu president, Nicolás Maduro. Aquesta ha estat la seva darrera aventura. Abans, però, s'endinsava a la Global Summud Flotilla, participant de la missió humanitària que buscava trencar el bloqueig israelià de Gaza, fins a passar tres dies a una presó israeliana, retinguda per les forces hebrees.
Per a l'Ariadna Masmitjà l'activisme internacionalista no és un apèndix teòric de la política, sinó un fet pràctic que ella assumeix com una manera de viure. Aquesta osonenca de 38 anys -és veïna de Manlleu i va néixer el 1987- ho veu com una eina política per entendre com funciona el món i com es repeteixen, amb formes diferents, les "mateixes dinàmiques de dominació".
És per això que fa anys que recorre territoris en conflicte per conèixer de prop projectes comunitaris que desafien l'ordre establert. El que hi troba, diu, és sempre el mateix patró: allà on el poble organitzat comença a decidir sobre la seva vida i els seus recursos, apareix la repressió, però també projectes engrescadors que poden florir.
Aquest fil conductor travessa el Kurdistan, Veneçuela i Palestina. Contextos molt diferents, però que poden unir-se per similituds que la pròpia Masmi, com li diuen els amics, ha pogut viure. L'intent de construcció de sobiranies populars que sovint desperta una reacció violenta del poder, ja que de manera inherent aquesta construcció de sobirania horitzontal disputa l'hegemonia de l'economia i la geopolítica.
Unes experiències que, lluny de viure com una suma d'aventures personals, interpreta com una conseqüència directa dels privilegis d'haver nascut i viscut a Europa. "El fet d'on t'ha tocat viure defineix molt els privilegis que tens", explica, i considera que viure en territoris enriquits implica també una responsabilitat política davant l'explotació sistemàtica d'altres pobles.
A Veneçuela, el seu paper ha estat estretament vinculat al poder popular i a les comunes, segons relata. Masmitjà va participar com a observadora internacional en una consulta popular celebrada el 23 de novembre. Un procés de participació comunitària en què les mateixes comunes identifiquen necessitats concretes -des de l'alimentació fins als serveis bàsics-, analitzen oportunitats i febleses i acaben decidint quin projecte consideren més urgent per desenvolupar, amb finançament directe del govern.
Aquest model subratlla, no només permet donar resposta a problemes immediats, sinó que reforça una idea clau: que siguin les comunitats organitzades les que prenguin decisions sobre la seva pròpia vida. "La meva vinculació amb Veneçuela és sobretot amb les comunes, amb aquests projectes de base que donen poder al poble i que aspiren que l'hegemonia no sigui una estructura vertical, sinó la gent organitzada", afirma.
Lluites connectades
Aquesta professora de formació i membre de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), fa una lectura crítica clara del moment que viu Veneçuela. Reconeix l'impacte transformador del chavisme en els seus inicis, que va generar una alta alfabetització de la població, accés a serveis bàsics i l'impuls de les comunes-, però també admet que la mort d'Hugo Chávez va obrir una etapa de fragilitat, marcada per divisions internes, corrupció i, sobretot, per un bloqueig econòmic brutal impulsat pels Estats Units. "El poble veneçolà ha patit crisis molt fortes, i la responsabilitat principal és de l'imperialisme nord-americà, tot i que també hi ha errors interns", apunta.
"El poble veneçolà ha patit crisis molt fortes, i la responsabilitat principal és de l'imperialisme nord-americà"
Tanmateix, defensa que precisament aquestes crisis han reforçat el projecte comunal. Davant la "destrucció que generen les dinàmiques capitalistes", diu, moltes comunitats han redescobert en l'autoorganització, el suport mutu i l'autoproducció una eina de supervivència i de futur. Un procés que, segons explica, havia entrat en una fase especialment potent just abans de la detenció i deportació de Maduro per part dels Estats Units. "Quan les comunes agafen força i el govern es recupera econòmicament, l'atac imperialista es reactiva", sosté, tot vinculant-lo també a l'interès pels recursos naturals, especialment el petroli.
Una lògica que, assegura, es repeteix a altres punts del planeta. A Cuba, on va participar en una brigada pels 65 anys de l'ICAP, - Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos - va constatar una situació econòmica molt complicada, marcada també pel bloqueig i per decisions estratègiques fallides, com l'aposta pel turisme just abans de la pandèmia. Tot i això, destaca que el país es troba en un procés de revisió interna per reduir la dependència de l'exterior i reforçar projectes més autosuficients.
Al Kurdistan sirià, la lectura és encara més crua. L'Ariadna hi ha estat en diverses ocasions i hi ha arribat a viure durant dos anys, sovint patint per la seva integritat física ateses les dificultats d'accés al país i la repressió que s'hi viu. Masmitjà va anar-hi per conèixer el projecte revolucionari que el poble kurd estava construint per defensar-se de la repressió turca i del govern sirià.
Descriu una ofensiva continuada contra el projecte d'autonomia de Rojava, amb ocupacions militars, desplaçaments massius de població i amb la complicitat dels Estats Units, Israel, la Unió Europea i l'OTAN. Un atac denuncia, no només contra un poble, sinó contra un model polític basat en la democràcia directa, l'alliberament de les dones i l'ecologisme social. "És un projecte que dona esperança i, per això mateix, volen destruir-lo", considera.
El mateix patró identifica a Palestina. Després de dos anys de genocidi televisat a Gaza i d'uns atacs israelians constants també a Cisjordània, opina que els pactes que s'estan imposant no són processos de pau, sinó noves formes de colonització. "Quan l'alternativa és la massacre, els pobles són obligats a cedir", resumeix, denunciant que els projectes de reconstrucció es decideixen des de fora, sense sobirania palestina.
"Quan l'alternativa és la massacre, els pobles són obligats a cedir"
Per a Masmitjà, totes aquestes lluites estan profundament connectades. En un món cada vegada més globalitzat, on l'extrema dreta i els poders hegemònics cooperen a escala internacional, defensa que l'única resposta possible és l'enxarxament entre pobles. "No és només responsabilitat, també és poder: el poder de generar dinàmiques que no destrueixin la vida, sinó que la facin créixer", conclou.
Ara, mentre coordina la nova missió humanitària que es dirigirà a Gaza per mar i terra al març, en una nova versió de la Flotilla, agafa un vol cap al Kurdistan, que en el cas sirià està immers en un procés de pèrdua d'autonomia. Perquè lluny de quedar-se en la comoditat de Catalunya, aposta per arrelar-se a la solidaritat entre els pobles com una manera de formar part del món. D'ajudar i sostenir. De no mirar cap a un altre costat.


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.