IndependentismeDesobediència Civil: quan l’embat democràtic comença als municipis

Des del passat 7 de maig, Bàscara (Alt Empordà) és simbòlicament el primer "municipi català alliberat de la jurisdicció espanyola". Aquell dia, Desobediència Civil va llegir des del balcó del consistori un ban en què anuncia la decisió de la localitat empordànesa d’integrar-se a la República Catalana.

El document, llegit per un activista del grup abillat amb una màscara i un mono blancs, proclamava que la vila havia quedat emancipada, que només reconeixeria el català com a única llengua oficial, que es reivindicava feminista i LGTBI, que feia la cultura popular el seu motor cívic i que es comprometia a respectar el medi ambient, protegir els drets humans i defensar els valors de la democràcia directa, la justícia i la llibertat. Així mateix, establia que en el seu perímetre quedaven prohibides "les forces d’ocupació" i expulsats "tots els interessos espanyols".

Mentre l’activista procedia a la lectura del ban, que de forma simbòlica ha assumit el consistori, altres membres de Desobediència Civil repartien una moneda pròpia, "El Cat", penjaven cartells a la casa de la vila contra la monarquia i la bandera espanyola, i aixecaven punts fronterers als principals accessos de la població, on lliuraven passaports que acreditaven la pertinença dels veïns al nou Estat català. Tot plegat amenitzat amb debats, concerts, jocs infantils, un dinar popular i altres activitats que, pel cap baix, van aplegar mig miler de persones.

Una eina d’emancipació popular

L‘acció a Bàscara, que també va incloure la pintada d’un mural a l’entrada del poble, ha estat la primera iniciativa organitzada per Desobediència Civil, una plataforma sorgida d'activistes de CDR a principis d’any amb l’objectiu de mobilitzar els ajuntaments perquè esdevinguin el motor d’un nou embat democràtic amb l’Estat. "Després de la sentència i els diferents episodis de repressió, diversa gent vam observar-se que l’independentisme s’anava desinflant, d’aquí la voluntat de recuperar el pols del carrer i emprendre una estratègia d’empoderament popular a escala local", explica Xavi.

Pel portaveu del col·lectiu, la campanya als municipis s’inspira en l’experiència que es va viure a Catalunya arran de la consulta sobre la independència que l’ajuntament d’Arenys de Munt va organitzar el 13 de setembre de 2009. Una consulta que es va replicar a 550 localitats i de resultes del qual va tenir lloc el procés polític que va derivar en la jornada participativa del 9-N i el posterior referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

"Amb Bàscara hem iniciat un cicle en el qual pretenem que cada poble pugui autodeterminar-se de manera simbòlica i encapçalar una nova ofensiva per la sobirania territorial"

"Amb Bàscara hem iniciat un cicle en el qual pretenem que cada poble pugui autodeterminar-se de manera simbòlica i encapçalar una nova ofensiva per la sobirania territorial", indica en Xavi, per a qui "hem de superar el paradigma de la resistència per formular pràctiques que serveixin per construir col·lectivament l’horitzó de país que anhelem".

Per implicar els municipis en aquesta dinàmica, Desobediència Civil planteja debats entorn d’aquells temes que més preocupin els veïns, sigui el model energètic, l’habitatge, el fenomen migratori, l’educació, l’atenció primària o la gestió de béns de primera necessitat. "Volem que els assistents diguin la seva i, a través d’una votació, expressin quin model de República desitgen".

Xavi comenta que, per fer-ho possible, s’ha contactat amb Debat Constituent, la iniciativa promoguda pel cantautor Lluís Llach i l’activista i exparlamentària de la CUP Gabriela Serra, a fi que proporcioni experts en les diferents matèries. "Creiem necessari introduir la discussió sobre la Catalunya que aspirem en el futur", afirma el representant de Desobediència Civil, convençut que "les apostes són guanyadores quan la gent participa, i aquesta és una bona manera d’assolir-ho".

1-O: zapatisme a la vista

Desobediència Civil admet que, ara com ara, costa engrescar els ajuntaments perquè se sumin a la campanya. S’acosten les eleccions municipals i la majoria de partits estan centrats a confeccionar les llistes més que no pas en facilitar una jornada que, d’alguna manera, els suposa una pressió política i palesa la manca d’unitat d’estratègia que, segons en Xavi, el sobiranisme exhibeix en l’àmbit institucional i, en particular, dins del mateix executiu català.

Amb tot i això, l’èxit de Bàscara ha servit perquè mitja dotzena de consistoris hagin confirmat la disposició a recolzar l’acció de Desobediència Civil, bé proporcionant-li la infraestructura per celebrar les activitats o, simplement, permetent que el grup llegeixi el ban municipal que els declara "alliberats" del jou espanyol. Ja han confirmat, entre d’altres localitats, Arbúcies, Valls, Santpedor, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera o Alcarràs, que abans de l’estiu ja podrien acollir la jornada.

També Vilafranca del Penedès, Solsona, Berga i Amer, coneguda per ser la vila de la família Puigdemont, podrien afegir-se a la iniciativa, cosa que arrossegaria molts altres pobles a sumar-se a la campanya. "En molts municipis ja no oneja la bandera espanyola; de manera que només cal que acullin una diada que, en plantejar-se com a oberta i popular, pot atraure persones d’adscripcions ideològiques ben diverses", explica el portaveu.

De fet, Desobediència Civil aspira que les jornades d’alliberament comptin amb la participació dels nuclis de l’ANC, Òmnium Cultural, el Consell de la República o els CDR que es mantenen actius en els respectius pobles. "Només treballant colze a colze serem capaços d’assolir allò que ens uneix: la independència", insisteix Xavi, pel qual Bàscara va evidenciar la virtut de treballar col·lectivament en aquesta perspectiva.

Fins a l’1 d’Octubre, la nova plataforma d’activistes confia que el nombre d’ajuntaments que acullin la jornada s’incrementi de manera exponencial en totes les comarques catalanes, incloent-hi algunes de la Catalunya Nord. "Estan preparant una web que recollirà les cites que s’organitzin i els pobles que han instal·lat un plafó per deixar constància del seu alliberament".

Després, coinicidint amb el cinquè aniversari de l’1-O, Desobediència Civil pensa celebrar alguna acció que dimensioni el compromís dels ens locals amb el dret a decidir i la sobirania de Catalunya. I això passaria, seguint la filosofia zapatista, per "alliberar" de manera efectiva un dels municipis més importants del país, que des d’aquell dia deixaria de pagar impostos a l’Estat espanyol i, per acord exprés dels seus electes, exerciria la plena autonomia en el terreny polític, fiscal i institucional. Xavi ho té claríssim: "aquell dia hem de demostrar que tenim el territori controlat que, si el poble està empoderat, vol i s’aixeca, podem conquerir la llibertat".