Illa fa una crida a la "humanitat" i defensa "acollir i integrar les persones que ho necessiten"

Ni finançament, ni Rodalies, ni aplicació total de l'amnistia, ni pressupostos de la Generalitat. El president del Govern, Salvador Illa, ha obviat tots aquestes assumptes en el seu tradicional discurs institucional per les festes de Nadal, en què sí que ha apel·lat a qüestions com la humanitat i la solidaritat.   

En un context polític marcat pel recent desallotjament de 400 persones vulnerables -bàsicament migrants- de l'antic institut B9 de Badalona i per les actituds i comentaris racistes de l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, i de part dels veïns de la ciutat, Illa ha afirmat que "el Nadal ens recorda allò que no podem perdre mai: els nostres valors humans".

Per, tot seguit, qüestionar-se "què ens queda si no actuem amb humanitat?". Al seu parer, "humanitat significa acollir i integrar les persones que ho necessiten, significa defensar el nostre estat del benestar per garantir una educació i una sanitat públiques per a tothom, significa garantir l'habitatge com un dret, significa oferir ajuts socials a qui més ho necessita i també significa garantir la dignitat, la seguretat i la convivència a tots els nostres barris".

En aquest sentit, ha subratllat que "sense aquesta humanitat, sense aquesta solidaritat no es pot construir cap país ni cap societat". I en un missatge implícit a les actituds de determinats dirigents polítics i ciutadans, ha reblat que  "la resposta a les necessitats i reptes de Catalunya no és fer culpables a les persones que menys tenen o als qui son diferents". Així, ha promès fer "una Catalunya millor per a tothom amb política útil i amb polítiques públiques responsables amb solucions al servei de les persones. De totes les persones".

 Illa: "Sense aquesta humanitat, sense aquesta solidaritat no es pot construir cap país ni cap societat"  

Invertir els recursos públics "en les persones"  

En un missatge pronunciat des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, Illa també ha reblat que "hem de tenir clar la necessitat d'invertir els recursos públics, els recursos de tots en allò important, en l'interès general i en el bé comú, en les persones".

Més enllà d'insistir que el 2025 "ha estat un bon any per a Catalunya" i que el 2026 "serà encara millor", com ja va fer dimarts en la seva compareixença després del darrer Consell Executiu de l'any, ha reclamat fer "el possible per ser un país i una societat de bona voluntat. Situar-nos al costat de la veritat. Al costat de l'humanisme. Al costat de la fraternitat i de l'esperit de cooperació. Al costat de l'esperança. Perquè l'esperança és la força que ens empeny a millorar les coses".

Prèviament, a la part inicial del discurs, ja havia apel·lat a l'"empatia, solidaritat i també responsabilitat", que considera "tres valors definitoris de la nostra manera de ser i de fer". Per recordar la "capacitat per afrontar emergències climàtiques com els incendis a la Noguera, la Segarra o l'Urgell, així com les inundacions a les Terres de l'Ebre, o els recents brots de dermatosis nodular i de pesta porcina".

A més a més, ha elogiat el "conjunt de servidors públics de tots els àmbits" i, com també va fer dimarts, ha posat èmfasi en què Europa "viu un moment crucial". "El que avui està en joc a Europa va més enllà d'una qüestió merament política. Està en joc el nostre model de vida, de convivència democràtica i de prosperitat compartida. Estan en joc valors que conformen els nostres fonaments", ha conclòs. Un discurs, en resum, molt marcat pels esdeveniments recents a Catalunya i de caràcter humanista, però allunyat dels objectius polítics que haurien de marcar el 2026.