La gran banca guanya en nou mesos 20 vegades el que li costaria començar a pagar l'impost d'hipoteques

L'eventual ratificació de la nova jurisprudència sobre l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD) en el ple que la Sala del Contenciós del Suprem celebrarà dilluns que ve no suposaria un desquadrament inassumible pels comptes de les entitats financeres: els sis principals bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankia i Bankinter) han declarat uns beneficis nets de 13.909 milions d'euros en els nou primers mesos d'aquest any, una xifra més de vint vegades superior als 640 anuals que, segons les estimacions de la agència de qualificació Moody 's, els costaria començar a assumir a partir d'ara el pagament del tribut, tal com va establir el tribunal en una sentència del 18 d'octubre.

La mateixa agència, que fa unes setmanes xifrava en uns 4.000 milions d'euros l'impacte que tindria en els comptes de la banca i en les arques de les comunitats autònomes la possible retroactivitat de la nova jurisprudència en els quatre anys anteriors, ha rebaixat ara la seva estimació a 2.300 milions; és a dir, a una mica menys d'una sisena part dels guanys nets declarats en els primers nou mesos d'aquest any.

Si el Suprem ratifica la seva jurisprudència i confirma l'anul·lació de l'article que regulava l'AJD, els ciutadans que han pagat aquest tribut en els últims quatre anys per a la contractació d'hipoteques quedarien habilitats per reclamar la devolució a les comunitats autònomes, que al seu torn podrien reclamar les liquidacions als bancs.

Però si el ple de la Sala Tercera optés per declarar la nul·litat de l'article en lloc de la seva anul·lació, la possibilitat de reclamar s'ampliaria fins a l'entrada en vigor de l'impost el 1995, un fet l'impacte econòmic del qual, que inclouria interessos de fins a 23 anys i afectaria els milions d'operacions de l'època de bombolla immobiliària, resulta difícil de calcular.

Caixabank se situa líder pel seu negoci a Espanya

Les dades anteriors es refereixen al benefici declarat pels grans grups bancaris amb matriu a Espanya. No obstant això, aquests resultats minven si es descompten els marges que obtenen a l'exterior els dos principals, Santander i BBVA.

En el cas l'entitat que controlen els Botín, el guany net cau a 1.306 milions d'euros (4.436 menys), mentre que en la d'origen biscaí es redueix a 1.167 (3.837 menys), el que, a més de situar en primer lloc del rànquing local de resultats a Caixabank, deixa la rendibilitat de les sis grans entitats del país pel seu negoci en ell en 5.636,4 milions.

Això suposa, en qualsevol cas, gairebé nou vegades la factura anual prevista per l'AJD i un marge de més de 1.600 milions sobre el que suposaria que les entitats haguessin de fer-se càrrec de les liquidacions dels últims quatre anys. Tot, a falta dels resultats del quart trimestre.

2.300 milions en impostos meritats a Espanya

En els primers nou mesos d'aquest any, aquests sis grans bancs han meritat impostos per valor de 8.811 milions d'euros, fet que suposa que els 640 que Moody 's estima per l'AJD elevarien la seva factura tributària en un 7,2%. El percentatge es reduiria si els seus beneficis es veuen incrementats de nou en el quart trimestre de l'any, cosa que no sembla descartable a la vista de com evoluciona el negoci.

No obstant això, el gruix d'aquests impostos no van a parar a la Hisenda espanyola, ja que els grups bancaris espanyols, especialment Santander i BBVA, tenen a l'estranger bona part del seu negoci.

Els impostos meritats pel negoci bancari a Espanya, un cop descomptats els que Santander i BBVA generen per la seva activitat a l'exterior, ascendeixen a 2.302,7 milions d'euros, de manera que els 640 que Moody 's estima per l'AJD elevarien la seva factura tributària un 27,8% i els reduirien a 1.662,7 milions.

D'altra banda, diversos d'ells disposen d'actius fiscals diferits procedents de pèrdues registrades en anys anteriors, el que els permet reduir les quotes finals a ingressar per l'Impost de Societats. Això va fer fa tot just un any, per exemple, que el Santander rebés una devolució de 500 milions d'euros de l'Agència Tributària després de la compra del Banc Popular, que era qui havia generat el dret de cobrament.

Els sis grans grups, un a un

Santander és, de nou, el grup bancari que ofereix les majors magnituds. Segons les dades comunicades aquest dimecres a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) a través d'un fet rellevant, els seus guanys nets van pujar a 5.742 milions d'euros entre gener i setembre, fet que suposa un augment del 13% en relació amb el mateix període de l'any passat.

No obstant això, el gruix del seu negoci no es troba a Espanya, on els seus beneficis van arribar als 1.306 milions d'euros, és a dir, una mica menys de la cinquena part dels guanys totals. Això també afecta el repartiment de la seva factura tributària, ja que declara 1.753 milions com a beneficis abans d'impostos i 1.306 com a benefici ordinari, el que redueix la xifra meritada davant l'Agència Tributària a 447 milions.

Passa una cosa semblant amb el BBVA, que fa uns dies va notificar a la CNMV uns guanys nets com a grup de 5.004 milions d'euros, amb un creixement del 15,1% respecte als nou primers mesos de l'any anterior, i 6.878 abans d'impostos . En aquest cas, el marge net a Espanya va ser de 1.167 milions i el resultat abans d'impostos, de 1.574.

A continuació dels dos grans grups bancaris se situen les dues principals caixes bancaritzades durant els processos de fusions de fa uns anys. Caixabank declara uns guanys nets de 1.768 milions d'euros, amb un creixement del 18%, mentre que Bankia ha comunicat uns beneficis nets de 744, amb un lleu augment del 0,6%.

Bankinter, per part seva, declara beneficis per valor de 403,6 milions després de créixer un 7%, mentre que Sabadell es queda en 247,8 milions de guanys després una caiguda del 56%.