El Govern obre la via del traspàs de Rodalies i canvia la gestió del servei ferroviari de Lleida, que operarà FGC

El Govern ha acordat en la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts que serà Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i no pas Renfe qui operarà el servei de Rodalies a la demarcació de Lleida. Tot i que aquest substantiu canvi no es materialitzarà fins l'any 2024, segons ha explicat el conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i afectarà un dels serveis ferroviaris de menys intensitat del país com és el lleidatà, a ningú se li escapa que la decisió és tota una declaració d'intencions per part de l'Executiu de Pere Aragonès que ha situat el traspàs del conjunt de Rodalies de Catalunya com un objectiu prioritari.

"Aquest traspàs ha de ser l’avantsala del traspàs total i efectiu del servei de Rodalies a Catalunya"

Segons el Govern, quan els preparatius estiguin enllestits, FGC assumirà la prestació del nou servei a les Terres de Ponent de les línies RL3 i RL4. La Generalitat vol que aquest traspàs sigui "l’avantsala del traspàs total i efectiu del servei de Rodalies a Catalunya". Amb tot es desconeix quina serà la reacció dels sindicats ferroviaris de Renfe que s'han mostrat contraris al traspàs de Rodalies al Govern. Els sindicats desconeixien l'aprovació del projecte de canvi pel servei ferroviari lleidatà. Recentment ja van protagonitzar una vaga salvatge en què entre altres factors es mostraven contraris a dependre de la Generalitat. La companyia Renfe tampoc ha fet cap valoració hores d'ara al respecte.

Més trens, més còmodes i més puntuals

La gestió per part de la Generalitat permetrà, segons el Govern, "fer un salt endavant" i impulsar "millores substancials" com ara "doblar la freqüència, millorar la puntualitat en hores punta, incorporar nous trens més còmodes, més segurs i més digitals, millorar la connectivitat i la vertebració territorial, i impulsar el foment del transport públic". La reunió del consell de Govern d’avui ha aprovat el pla de negoci i ha autoritzat la contractació i el manteniment integral dels nous trens per valor de 65 milions d’euros. Per a la prestació d’aquests nous serveis, el Govern ha autoritzat també la despesa pluriennal per l’adquisició de quatre trens elèctrics i el seu manteniment per un període de 15 anys. El subministrament de les noves unitats està valorat en 44 milions d’euros i el manteniment, en 21,1 milions.

Entre els plans del Govern, hi ha doblar les expedicions entre Lleida i Cervera en passar de les sis a les dotze i incrementar els viatges entre Cervera i Manresa de tres al dia fins als cinc. Altres objectius del canvi persegueixen millorar la cadència dels trajectes, per tal que estiguin millor distribuïts al llarg del dia. Millorar l’oferta en hora punta del matí. Afavorir una major fiabilitat, puntualitat i qualitat del servei. Incrementar les opcions de connectivitat amb el Bages des de l’àmbit de Lleida i facilitar la connectivitat amb el nucli de Rodalies de Barcelona mitjançant un intercanvi d’entre 5-10 minuts. Millorar la coordinació i connectivitat a Lleida, tant amb els serveis d’alta velocitat com amb la línia Lleida-Balaguer-la Pobla. Afavorir l’eficiència i la velocitat comercial amb parades discrecionals en estacions que tinguin una demanda més baixa. I coordinar-se i complementar-se amb el transport públic per carretera d’una manera més eficient.

Puigneró exigeix el traspàs total al Govern espanyol

D'altra banda, el vicepresident Puigneró ha emplaçat el Govern espanyol a concretar el "traspàs complert" de Rodalies després del "traspàs de fireta del 2009" i ha deixat clar que ho plantejarà en cada reunió bilateral amb l'executiu de Pedro Sánchez. "La ciutadania no es mereix l'actual servei que està prestant Renfe a Catalunya", ha subratllat.

Puigneró ha explicat que se substituiran els trens més antics i s'incorporaran quatre noves unitats, més "sostenibles" i amb serveis a bord, com la connexió a Internet a través del wifi. Amb tot, el Govern treballa amb una previsió de més de 450.000 viatgers el 2026, xifra que representa un 55% de la demanda ferroviària respecte el 2018, les darreres dades anteriors a la pandèmia disponibles.