El Govern espanyol busca recompondre la majoria de la investidura malgrat la patacada per les pensions

L'any passat va acabar per al Govern espanyol amb una sensació de més dificultat, si s'escau, per tirar endavant les seves iniciatives legislatives. A finals d'octubre Junts va solemnitzar la ruptura amb l'Executiu que lidera Pedro Sánchez en considerar que no es complia l'acord d'investidura signat a Brussel·les dos anys abans. En paral·lel, en la resta de socis i aliats afloraven certs senyals de desgast en un context marcat pels casos de corrupció en l'òrbita dels socialistes o d'assetjament sexual al PSOE. 

Però ha arribat el mes de gener i des del començament a la Moncloa van decidir sortir a l'ofensiva. La màxima de Sánchez sempre ha estat "suar la samarreta" i treballar perquè la legislatura aguanti fins al 2027. Els passos fets en les últimes setmanes apunten que els socialistes no llencen la tovallola. I han deixat el focus en diferents assumptes a tots els seus principals aliats.

Abans ja de gener, a finals de desembre EH Bildu anunciava un pacte amb el Govern espanyol per estendre la moratòria antidesnonaments durant tot el 2026 dins de l'anomenat "escut social". Un decret que precisament no ha pogut ser convalidat aquest mateix dimarts pel vot en contra de PP i Junts. El paquet incloïa també, entre altres assumptes, la revalorització de les pensions, que tots dos partits reclamen que es presenti per separat. A la Moncloa no desvelen encara quins seran els seus passos concrets en aquest sentit però asseguren que la revalorització tirarà endavant.

Relacionat amb aquest tema

Els col·lectius de migrants celebren l'acord de regularització extraordinària: "És de justícia"

Laura Anido

A la tornada de les vacances nadalenques es produïa una foto inèdita a la Moncloa en aquesta legislatura amb una trobada entre Sánchez i el líder d'ERC Oriol Junqueras. Després de la reunió, el dirigent republicà va anunciar un pacte sobre el nou model de finançament autonòmic. Els socialistes van deixar tot el focus a ERC en aquells primers moments i no va ser fins a l'endemà quan va comparèixer la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, per donar-ne tots els detalls.

L'idil·li entre socialistes i republicans ha estat enterbolit, això sí, per la situació de Rodalies que ha tensat les relacions entre el Govern de Salvador Illa i ERC. Aquests demanaven "responsabilitats" a Adif i Renfe pel caos en la gestió. El ministeri de Transports que dirigeix Óscar Puente, a qui també Junqueras va demanar dimitir, va deixar caure dos alts càrrecs. Però per als republicans això no és suficient i s'assenyala la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

La següent fita en aquest camí va arribar amb el PNB. El 15 de gener es va anunciar el traspàs a Euskadi de diverses competències pendents i que s'havien encallat en els últims temps. La Comissió Mixta de Transferències va oficialitzar l'acord per a les transferències de les prestacions per desocupació o les prestacions no contributives de la Seguretat Social, entre altres. Totes van ser pactades al juny de l'any passat entre Sánchez i el lehendakari Imanol Pradales durant una trobada bilateral.

Aquest mateix dijous Pradales i el president del Govern espanyol s'han tornat a reunir a la Moncloa. El lehendakari ha estat crític amb els "incompliments" per part de l'Executiu. Però s'ha arribat a l'acord de celebrar la Comissió Bilateral amb Euskadi abans d'abril per traspassar noves matèries com la gestió d'aeroports. Aquesta transferència de competències haurà d'estar tancada "definitivament" abans d'aquesta trobada. També s'ha pactat celebrar abans de Setmana Santa la Comissió Mixta de Concert Econòmic.

El PNB, a través del seu president Aitor Esteban, ha qüestionat en els últims mesos la continuïtat de la legislatura i fins i tot va arribar a apuntar que si fos Sánchez aniria pensant en quan i com convocar eleccions.

El carrusel d'acords va tenir un altre punt rellevant aquest dilluns. Podem anunciava en un acte públic el pacte amb el PSOE per fer una regularització extraordinària de persones migrants. La força morada que lidera Ione Belarra s'havia distanciat molt de l'Executiu per diferents assumptes i els seus quatre diputats continuen sent decisius. La reforma reglamentària, mitjançant Reial decret, no haurà de passar pel Congrés, amb la qual cosa en aquest cas se n'assegura la implantació.

A Podem han admès que el pacte té contrapartides amb el PSOE i que la predisposició ara d'aquest partit és més gran perquè tiri endavant la cessió de competències migratòries per a Catalunya. La mesura és una de les principals exigències del partit que lidera Carles Puigdemont i va ser tombada precisament per Podem, PP i Vox.

Les relacions amb Junts continuen trencades  

Davant tot aquest panorama, les relacions amb Junts "continuen trencades", tal com reconeixen fonts de la Moncloa. Els postconvergents van votar en contra de l'"escut social" aquest dimarts. El desembre passat va enterrar de nou el sostre de despesa, avantsala d'uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que depenen d'ells. En canvi sí que van votar a favor de la Llei d'Atenció a la Clientela perquè s'havia negociat directament amb ells de manera prèvia a la ruptura.

Sánchez i el seu Govern espanyol, en tot cas, no es resignen. El líder de l'Executiu va concedir a principis de desembre dues entrevistes significatives a mitjans de comunicació catalans. En aquestes assumia els seus incompliments amb el partit de Puigdemont i anunciava nous gestos com l'aprovació d'un decret amb ajudes a propietaris per impagaments dels seus llogaters. És una altra de les peticions de Junts. Aquest mateix dimarts el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va proclamar al Congrés que aquesta iniciativa comptarà amb un pressupost de 300 milions d'euros.

Durant el seu balanç anual fet a mitjans de desembre, Sánchez també va fer un parell de gestos a Junts i al PNB. El president del Govern espanyol va anunciar la publicació de les balances fiscals per a Catalunya amb una metodologia acordada entre tots dos partits. D'altra banda va anunciar que estan treballant perquè Catalunya i Euskadi pertanyin a la UNESCO i a l'Organització Mundial del Turisme (OMT) com a membres associats.

A la Moncloa reconeixen que malgrat aquests avenços no poden fer volar coloms. "Això és un puzle on han d'encaixar totes les peces", exemplifiquen. "Necessitem majories parlamentàries. Hi treballem però no és tan senzill", afegeixen. La màxima continua sent, especialment amb Junts, la de la "mà estesa". "Nosaltres parlem amb tots els grups. Som el Govern espanyol del diàleg", rematen.

A la ministra portaveu del Govern espanyol, Elma Saiz, se li va preguntar a la roda de premsa habitual celebrada a la Moncloa després del Consell de Ministres sobre si el pacte amb Podem podria desencallar altres assumptes com el de les competències. "Anem partit a partit, però sempre trobant espais de confiança, espais d'acord per millorar la vida de la gent, com el que hem portat avui", es va limitar a assenyalar.

Està per veure ara si el partit que lidera Puigdemont fa algun moviment o emet algun senyal després de l'obertura de Podem a tirar endavant la seva petició. De moment, a la Moncloa es mantenen a l'expectativa, amb l'horitzó d'una possible tornada de l'expresident a Catalunya en els pròxims mesos.