El Govern aprova uns pressupostos expansius per impulsar la reactivació econòmica i social del país

“Un punt d'inflexió cap al progrés econòmic, l'enfortiment del nostre estat del benestar, la sostenibilitat i la justícia i equitat socials”. Així es referia dimarts passat el Conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, al projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022 en presentar-los al Parlament de Catalunya. Uns pressupostos que s’enfilen fins als 38.139 milions d’euros, una despesa un 17,3% superior a la de 2020 i que es perfila com a rècord històric. “Aquests són els pressupostos més grans i més ambiciosos que s’han presentat a Catalunya i seran la palanca de la reactivació social i econòmica del país”, subratllava Giró a l’inici de la seva intervenció davant dels principals agents econòmics i socials del país.

Un dels trets que diferencien els comptes de 2022 és el seu caràcter inversor. No en va, la inversió del conjunt del sector públic puja fins als 3.951 milions d’euros, quantitat que gairebé dobla la pressupostada el 2020 i que posa el focus en projectes de salut (58 M€), habitatge i actuacions urbanes (529 M€), educació (291 M€), carreteres (265 M€), societat de la informació i coneixement (227 M€) i infraestructures ferroviàries (223 M€).

Caràcter social indiscutible

El conseller també va destacar “el caràcter social indiscutible” d’uns pressupostos que, en termes absoluts, destinaran tres de cada quatre euros a polítiques socials d’educació, sanitat, drets socials i transport públic. Una inversió social un punt percentual superior a la de 2020 i que preveu un impuls sense precedents també a les polítiques d’habitatge, ocupació i cultura. Giró es referia als pressupostos com “els que Catalunya necessita” i “una oportunitat de fer un país encara més fort i solidari”, una màxima que es fa palesa en les actuacions departamentals més destacades.

Entre les actuacions més rellevants, excel·leix l’impuls a les polítiques d’habitatge, amb un increment de 387 milions d’euros en aportacions per als ajuts i subvencions destinats a rehabilitació. Els comptes també preveuen una dotació de 141 milions per a ampliar en més de 3.300 habitatges l’actual parc públic a través de la construcció i procediments de tempteig i retracte i 100 milions més a ajuts per al pagament del lloguer. La despesa en polítiques d’ocupació, que creix 248 milions d’euros, i en cultura, que assoleix els 385, també registren increments rècord.

Educació i benestar

Els nous pressupostos de 2022 preveuen la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2), amb un cost de 90 milions d’euros per al curs 2022/23

En matèria educativa, els nous pressupostos de 2022 preveuen la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2), amb un cost de 90 milions d’euros per al curs 2022/23. També destinen 22,8 milions al desenvolupament d’un pla de xoc de la Formació Professional i 980,1 més per al finançament de les universitats públiques. Tot això sense oblidar una partida 212,8 milions d’euros superior per a les polítiques d’R+D+i.

En l’àmbit del benestar, la Generalitat preveu destinar 400 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania i reservarà 4 milions per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa d’aquí a un any. Altres actuacions d’interès són l’augment en 119 milions d’euros de l’assignació per al transport públic; 59 per avançar en els treballs de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona; 92 per a polítiques d’igualtat i feminismes; 42 més per a al desplegament de la fibra òptica i 149,2 per dotar el fons climàtic i el fons de patrimoni natural (amb recursos de l’impost sobre les emissions de CO2).

Dotacions extraordinàries

El pressupost contempla una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per seguir fent front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia

Els 2.142 milions d’euros procedents del Fons Next Generation no són l’única dotació extraordinària que preveuen els pressupostos de 2022 de la Generalitat. Aquests també contemplen una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per seguir fent front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia, al marge de 205 milions addicionals amb l’objectiu de mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia, així com per al personal de suport a la gestió dels Fons Next Generation.

En matèria de personal, els pressupostos preveuen tanmateix un increment de 28.882 places respecte les de 2020, el gruix de les quals es concentren en el departament de Salut (17.663 places), tot i que l’increment de personal docent i PAS (5.498 places) i en l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 noves dotacions, també és remarcable.

En definitiva, es tracta del pressupost més elevat i expansiu de la història, el qual no només aposta per la despesa social, les infraestructures, la recerca i la societat del coneixement, sinó que vol donar suport al teixit productiu i emprenedor català sense abaixar la guàrdia en tres elements que marquen l’actualitat política com són la infància, l’equitat de gènere i l’emergència climàtica, en els quals també centra bona part dels ingressos i les despeses.