Gairebé mig milió de treballadors catalans són pobres, a l’espera de l’impacte de la pandèmia

Tenir feina no és garantia d’escapar de la pobresa. Les jornades parcials i els salaris baixos de nombrosos sectors són les causes d’un problema que s’ha accentuat en la darrera dècada, fins al punt que en acabar el 2019 hi havia 494.000 treballadors catalans pobres, és a dir, el 14,4% del total. Les dades corresponen a l’informe "Una aproximació a la pobresa en el treball", que ha presentat aquest dijous CCOO. La situació es pot deteriorar encara més com a conseqüència de la crisi econòmica desencadenada per la pandèmia de la Covid-19, que ha disparat la desocupació -tant a través d’acomiadaments definitius, com de temporals via ERTO- i amenaça de precaritzar encara més el mercat de treball.

En aquest sentit, CCOO es mostra preocupat pel "fort impacte" que tindrà l’actual crisi, perquè el mercat laboral ja està "deteriorat i malmès" i ha anat a més els darrers 11 anys. L’informe, que abasta el període 2008-2019, recull que el nombre de famílies sense ingressos laborals ha pujat un 53% des del 2008. El sindicat considera que des del 2008, "el mercat de treball no ha generat ocupació estable i de qualitat", "ha augmentat el nombre de llars i famílies empobrides" i "la protecció per atur és escassa i no s’ajusta a les necessitats de les persones treballadores".

Pel que fa al risc de pobresa en el treball, la taxa s’ha incrementat en tres punts des del 2013 i ha passat de l’11,4% (335.000 treballadors) al 14,4% (494.000). Entre les falles estructurals que presenta el mercat laboral català hi ha l’atur (de l’11,2% a tancament del 2019, molt més elevat ara mateix), la temporalitat (21,7%), la parcialitat o la sobrequalificació (16,9%).

Més persones a l'atur i menys cobertura de les prestacions

Que el mercat de treball s’ha deteriorat ho constaten les diverses dades. Entre el 2008 i el 2019, la població activa catalana ha caigut en gairebé 89.000 persones, fonamentalment a causa dels 203.000 homes actius menys que hi havia l’any passat (les dones actives han pujat en gairebé 115.000). La població ocupada encara ha caigut, en concret en 225.000 persones, també amb una incidència fonamentalment masculina (255.000 menys). També ha augmentat la taxa d’atur, en aquest cas en ambdós sexes. Per tipus de contracte, han caigut sobretot els indefinits (106.500 menys que el 2008).

La cobertura de la prestació d’atur -és a dir, les persones que la reben en funció de la població desocupada- s’ha desplomat i ha passat del 81,1% del 2008 al 64,7% de l’any passat. A més a més, s’ha disparat el nombre de persones en atur de llarga durada, que si el 2008 eren 260.000, onze anys més tard assolien les 386.000.

Per tot plegat, CCOO reclama impulsar polítiques d’ocupació "eficaces i eficients", fomentar la formació continua, augmentar les prestacions assistencials "per tal que la seva quantia estigui en consonància amb el llindar de pobresa", i "augmentar la cobertura del nostre sistema de protecció per atur", entre d’altres qüestions. Necessitats que, de ben segur, seran més urgents encara els propers mesos i anys.