Gairebé el 60% de les persones en situació d'exclusió social a Barcelona tenen una feina

La feina ja no protegeix de la pobresa. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Informe FOESSA 2025 de la diòcesi de Barcelona, presentat per Càritas aquest dimecres. Concretament, conclou que la precarietat laboral s'ha normalitzat fins al punt que més de la meitat de les persones en situació d'exclusió social (57,5%) viuen en llars on almenys una persona treballa. Això evidencia que tenir feina ja no garanteix unes condicions de vida dignes. Les dificultats són especialment greus entre les persones joves i les persones migrades, que presenten taxes d'atur molt superiors a la mitjana, "fet que incrementa el risc d’exclusió i cronifica la precarietat".

L'informe, fet a partir de 602 llars i 1.519 persones, ofereix una radiografia exhaustiva de la realitat social de la diòcesi de Barcelona, que engloba la ciutat de Barcelona i altres municipis de l'àrea metropolitana i comarques properes dins l'àmbit diocesà. Concretament, fa referència a una població de 2,8 milions de persones. L'estudi confirma que "la recuperació econòmica no arriba a tothom i que una part important de la població viu en una situació d'inestabilitat que pot derivar fàcilment en exclusió social".

Gairebé el 17% de la població es troba en situació d'exclusió social, ja sigui moderada o severa

Actualment, només el 45,4% de la població de la diòcesi es troba en una situació d'integració plena. En canvi, un 37,7% viu en una integració precària, és a dir, en una situació de vulnerabilitat constant davant problemes relacionats amb l'habitatge, l'ocupació o la salut. A més, gairebé el 17% de la població -més de 450.000 persones- es troba en situació d'exclusió social, ja sigui moderada o severa. Aquestes dades dibuixen una societat "a la corda fluixa".

L'habitatge, principal factor de desigualtat i exclusió

L'habitatge emergeix com el principal factor de desigualtat i exclusió. Una de cada quatre persones de la diòcesi de Barcelona pateix dificultats relacionades amb l'accés o el manteniment de l'habitatge, fet que afecta 225.000 llars i més de 730.000 persones. El model actual, segons l'informe, "prioritza l'habitatge com a bé de mercat per sobre del seu ús social, i això té conseqüències greus". 

Més del 15% de la població cau en situació de pobresa severa després d'afrontar les despeses d'habitatge. El risc de pobresa entre les persones que viuen de lloguer (22,3%) gairebé triplica el de les que viuen en habitatges en propietat (8,2%). A tot això s'hi suma el fet que un 13,5% de la població viu "en situacions d’amuntegament greu".

El risc de pobresa entre les persones que viuen de lloguer (22,3%) gairebé triplica el de les que viuen en habitatges en propietat

Els infants i adolescents són el col·lectiu més afectat per la pobresa. Un de cada quatre menors d'edat de la diòcesi de Barcelona es troba en situació d’exclusió social, i la situació és encara més greu en les llars monoparentals, on l'exclusió afecta el 33% dels casos, gairebé cinc vegades més que en les llars sense fills. Les mancances d’habitatge es multipliquen quan hi ha menors, i en nou de cada deu llars que pateixen amuntegament greu hi viuen infants o adolescents.

L'informe també posa de manifest les desigualtats per origen. Les persones de nacionalitat estrangera afronten taxes d'exclusió social 2,4 vegades superiors a les de nacionalitat espanyola, "cosa que evidencia barreres estructurals d’accés a l'habitatge, a la feina i als drets socials, així com processos de culpabilització i estigmatització".

Dos terços de la població considera que les administracions públiques haurien de destinar més recursos als serveis socials

Malgrat aquest context, una part important de la societat és conscient del problema. Gairebé dos terços de la població considera que les administracions públiques haurien de destinar més recursos als serveis socials, prop del 60% és partidària de tenir més serveis i prestacions encara que això impliqui pagar més impostos, i vuit de cada deu persones estan d'acord que les persones que reben ajudes socials les necessiten per viure. 

Part de la solució, segons l'informe, rau en canviar el sistema. "El problema no és individual sinó sistèmic. No fallen les persones, falla el sistema", conclou.