La futura gestió privada del comerç del Born genera crítiques per "cronificar" la desigualtat entre barris

Convertir les àrees comercials urbanes en zones de gestió privada. Aquesta opció és possible gràcies a una normativa que va aprovar la Generalitat de Catalunya ara fa tres anys. És el que coneix com Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), en les quals es pretén delimitar zones concretes de la ciutat en les quals els petits comerços estiguin obligats a pagar una quota per les activitats de promoció. Tot i que a poblacions com Girona, Figueres o Berga, algunes associacions de botiguers s'han mostrat favorables a engegar la iniciativa, sembla que a la ciutat de Barcelona, el barri del Born serà el primer de Catalunya a adoptar-la.

L'ajuntament de la capital catalana està finalitzant els darrers tràmits administratius per desplegar l'APEU

L'ajuntament de la capital catalana està finalitzant els darrers tràmits administratius per desplegar l'APEU, entre els qual es troba un reglament de funcionament, perquè aquest s'iniciï a principis de 2025. La implantació de la mesura provoca visions enfrontades. Per una banda, els comerciants de la zona que consideren que és l'única forma de dinamitzar l'activitat. De l'altra, veïns i experts en urbanisme, que adverteixen d'un increment de la desigualtat entre barris.

Inspirades en el model anglosaxó dels Business Improvement District (BID), districtes de millora de negoci, com podria ser Times Square a Nova York, l'objectiu és crear un sistema de pagament entre tots els establiments d'una zona determinada com a pas previst a imposar una taxa obligatòria, recaptada per una junta de comerciants. Aquesta s'aplicaria a qualsevol local que tingui la llicència comercial, independentment si exerceix una activitat. Es a dir, també l'abonarien els establiments buits, responsabilitat que recauria en els seus propietaris.

Des de l'associació Barcelona Comerç, el seu president Pròsper Puig, defensa les APEU com "una fórmula ideal per relacionar-nos associativament entre diferents agents de promoció econòmica, superant el voluntarisme, i apostant per aconseguir el caràcter obligatori del pagament d'una quota". En una línia similar, el president de l'entitat Born Comerç, Juan Carlos Arriaga, reivindica l'arribada d'aquestes àrees, afirmant que "es plantegen en el moment oportú quan s'ha de repensar el model econòmic de la zona i enfocar-lo cap a un de més sostenible i integrat amb els veïns de l'entorn".

Privatitzar l'espai públic

El projecte de les APEU busca instaurar una fórmula de col·laboració entre l'impuls privat i la tutela de l'administració, però això sí, en un espai públic. En un article publicat fa quatre anys en aquest mateix diari, signat per Iolanda Fresnillo, Itziar González, Eulàlia Reguant i José Mansilla, titulat Les APEU i la batalla per l'espai urbà, els autors adverteixen d'un procés de privatització de l'espai públic, que encarirà el valor del sòl i estendrà la gentrificació que ja estan patint alguns barris del centre de Barcelona.

"Aplicar les APEU suposaria reblar de nou el clau a les dinàmiques de desigualtat de la ciutat de Barcelona"

José Mansilla, doctor en Antropologia Social i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), creu que "aplicar les APEU suposaria reblar de nou el clau a les dinàmiques de desigualtat de la ciutat de Barcelona". De fet, recorda que "el Born ja és una de les zones amb més pressió comercial i d'increment de preus de l'habitatge, que es veuria agreujada amb la mesura". El fet que la normativa estableixi que la participació dels comerciants és obligatòria "dóna més capacitat a una entitat privada, que té un suport públic, i a qui se li delega la possibilitat d'incidir sobre les competències municipals".

D'aquesta forma, segons l'anàlisi de Mansilla, determinades empreses privades poden arribar a substituir alguns serveis que fins ara ofereixen els ajuntaments de forma exclusiva. "Accions com les APEU contribueixen a la fragmentació comercial i de l'espai urbà", assenyala. Tot i que les noves estructures no tenen capacitat de modificar les normes d'àmbit com la mobilitat, sí que es "poden produir efectes d'apropiació privada momentània de l'espai públic". Fruit d'aquests impulsos, l'antropòleg veu un desemparament del ciutadà, una cronificació de la desigualtat i l'accentuació de la segmentació comercial.

Un govern paral·lel

"Accions com les APEU contribueixen a la fragmentació comercial i de l'espai urbà"

En un informe sobre el finançament de les APEU, realitzat l'any 2017, la professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Girona (UdG), María Luisa Esteve, alertava sobre els impactes en desigualtat entre territoris en una ciutat, ja que s'acostumen a implantar en zones "econòmicament més desenvolupades" i "no en els barris més deprimits". A més, assenyalava aspectes com la gentrificació o la irrupció d'un govern paral·lel que desplacés les funcions de l'Administració.

Des del punt de vista tècnic, l'especialista en estratègia de vendes i assessora tecnològica i impulsora de la consultora Som-hi Consulting, Griselda Prat, precisa que la normativa mostra algunes incoherències com utilitzar el cadastre com l'eina per a concretar el nombre d'unitats de quotes que ha de pagar cada propietari a l'APEU segons els metres quadrats del local comercial, situació que dista molt de la realitat de molts establiments. Prat aporta una dada per constatar la dificultat de la iniciativa: l'índex d'afiliació a les associacions de comerciants ha baixat fins a un 35% en les seves àrees d'influència.

Tot i que determinades associacions de comerciants defensen la mesura de les APEU amb el pretext de fomentar els establiments de proximitat, el debat sobre la conveniència de fer-lo a través d'eines que permetin la intervenció de l'espai públic per operadors privats continuarà vigent. Sembla necessari que la normativa garanteixi un sistema de control per part de les administracions perquè les organitzacions empresarials no es regeixin únicament pels seus propis beneficis.