Fiscals i jutges progressistes consideren un "cop tou" la condemna contra el fiscal general

En només set dies, en un "obrir i tancar d'ulls" en termes de funcionament de la justícia, el Tribunal Suprem ha arribat a un veredicte respecte al judici al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, jutjat entre el 3 i el 13 de novembre passats: culpable d'un delicte de revelació de dades reservades en el marc de la filtració del correu electrònic amb la confessió com a defraudador fiscal del xicot d'Ayuso, l'empresari Alberto González Amador.  

I per comunicar-ho, el tribunal, tot just conclosa la votació, aquest dijous, 20 de novembre, 50è aniversari de la mort del dictador Franco, ha decidit avançar aquest veredicte mitjançant una providència mentre espera tenir redactada la sentència, que inclou dos vots discrepants. Amb cinc vots a favor [Martínez Arrieta, Marchena, Berdugo, Lamena i Del Moral] i dos en contra [els de les úniques magistrades progressistes Ana Ferrer i Susana Polo] el Suprem tanca un dels seus judicis més assenyalats de la democràcia.

A falta de conèixer la sentència, que s'espera que estigui llesta els pròxims dies, la Sala Segona condemna García Ortiz a dos anys d'inhabilitació com a fiscal general de l'Estat, a una multa de 7.200 euros com a responsable d'un delicte de revelació de dades reservades, de l'article 417.1 del Codi Penal; més una indemnització al company d'Ayuso de 10.000 euros per danys morals i al pagament de les costes processals de González Amador.

Aquest diari s'ha posat en contacte amb diversos fiscals i jutges de sensibilitat progressista per conèixer la seva impressió, i d'entrada coincideixen a opinar que avançar aquest veredicte suposa "una crueltat especial" que deixa García Ortiz en la "més absoluta indefensió". I apunten que els sembla "sorprenent" la data escollida per comunicar-lo, i que "és evident que està triada amb tota la intenció", opinen la majoria d'aquestes fonts.

Des del Suprem, altres fonts indiquen que l'Alt Tribunal procedeix "de vegades" a avançar els veredictes abans de tenir la sentència llesta per "evitar filtracions".

La majoria de jutges i fiscals progressistes consultats per Público coincideixen a considerar el veredicte del Suprem com una mena de "cop tou", a l'espera de conèixer els arguments jurídics que conformen la sentència. I expressen la seva "estupefacció" davant del veredicte per la "manca patent de proves" contra el fiscal general en relació amb la filtració del correu amb la confessió del xicot d'Ayuso.

La nota de premsa  

La condemna expressa per "revelació de dades" porta a suposar que el veredicte es produeix arran de l'únic fet que ha reconegut el fiscal general: l'autoria de la nota de premsa que va elaborar amb els seus col·laboradors per desmentir la falsedat llençada pel cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, que deia que era la Fiscalia la que havia ofert un pacte al xicot d'Ayuso, quan va passar exactament al revés, i que després va ser tombat per "ordres de dalt".

La nota de premsa, en el seu punt segon, recollia el següent: "Aquesta proposta de conformitat realitzada pel lletrat defensor reconeixia l'autoria del Sr. González Amador en la comissió de 'dos delictes contra Hisenda pel impost de societats, 2020 i 2021'". I exactament aquestes paraules extretes del correu de la confessió del nòvio d'Ayuso van ser esgrimides al judici per la defensa d'aquest com la perpetració "d'un delicte de revelació de secrets", pel qual les acusacions populars demanaven entre tres i sis anys de presó per al fiscal general per aquest i altres delictes, com el de prevaricació administrativa.

Actuació conforme a l'EOMF  

Les fonts consultades es queixen que els testimonis dels periodistes negant haver rebut del fiscal general el correu "no tenen major importància en aquest cas" i subratllen que García Ortiz va obtenir legítimament el correu d'acord amb l'article 25 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF), que regula la dació de comptes a què estan obligats els fiscals respecte de l'estructura jeràrquica de la institució. Per aquestes fonts, García Ortiz "tenia l'obligació de sortir a tallar d'arrel una acusació que la Fiscalia estava prevaricant", en relació amb la nota de premsa per desmentir que des de la Fiscalia s'estigués urdint una trampa per perjudicar una presidenta autonòmica. Per tant, el fiscal general va complir amb aquesta nota de premsa amb l'article 4 de l'EOMF referit a la facultat d'informar la ciutadania, opinen.

Expulsió del càrrec de fiscal general  

La pena d'inhabilitació de dos anys a què ha estat condemnat García Ortiz ho és només per continuar exercint el càrrec de fiscal general de l'Estat, com indica la providència amb l'avançament del veredicte, cosa que desperta "l'estupefacció" dels juristes consultats, ja que aquesta pena no existeix com a tal; l'article 417.1 del Codi Penal parla de pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic. Fonts fiscals sostenen que, basant-se en la textualitat de la condemna, García Ortiz podrà continuar exercint com a fiscal de Sala.

Els possibles escenaris  

Des del moment de la notificació de la sentència, García Ortiz deixarà d'exercir el càrrec de fiscal general de l'Estat. El Govern espanyol ha indicat que procedirà aviat al nomenament d'un nou fiscal general, d'acord amb el mandat constitucional. Les fonts consultades expliquen que podria presentar un recurs de nul·litat per violació de drets fonamentals davant la mateixa Sala Segona, que previsiblement el rebutjaria, obrint el camí cap al Tribunal Constitucional, i si escau davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). També hi ha la possibilitat d'un indult, cosa que requereix prèviament la petició formal per part de García Ortiz.

A falta de conèixer la literalitat de la sentència, el veredicte suposa un "aval" per als interessos del nòvio d'Ayuso, que està processat per dos delictes fiscals i falsificació documental. Així ho veuen les fonts de Público, que apunten que "des del principi l'estratègia evident" perseguia que es declarés "la nul·litat del procediment pel frau fiscal del xicot d'Ayuso". Caldrà esperar uns dies més per comprovar què diu la sentència de la Sala Segona del Suprem sobre aquest punt.