La Fiscalia demana nou anys de presó i la Generalitat tres i mig per a dos detinguts a Girona pels disturbis post-sentència

La Fiscalia demana nou anys de presó i multes de 7.200 euros per a dos detinguts a Girona durant les protestes contra la sentència de l'1-O. La Generalitat, que fa d'acusació, en sol·licita tres anys i mig. Els dos joves són l’Ibrahim i el Charaf, de 18 i 19 anys. Els acusen de desordres públics, atemptat a agent de l'autoritat, danys i lesions lleus. Tant el grup de suport com la seva defensa, que exerceix l’advocat Benet Salellas, però, qüestionen la versió dels fets de les acusacions.

Segons els escrits d'acusació, els joves van participar en les protestes de la matinada del 17 d'octubre del 2019 prop de la plaça Sant Pere i haurien llançats pedres contra una furgoneta dels Mossos. L'acusació pública sol·licita l'expulsió dels dos joves, nascuts al Marroc, un cop complertes dues terceres parts de la pena. El grup de suport als encausats sosté que els acusacions han "sobredimensionat" els fets per demanar penes "elevadíssimes i injustificades". Els dos joves porten més de cinc mesos en presó preventiva.

Els escrits de la fiscalia i de la Generalitat emmarquen l'acusació en els "diversos actes de protesta" que hi va haver arreu del país des del 14 d'octubre, quan el Tribunal Suprem va emetre la sentència del judici al Procés. La Fiscalia va un pas més enllà i assegura que les mobilitzacions estaven avalades per "diferents organitzacions de seguidors i simpatitzants amb la causa que tenia com a objectiu la proclamació d'una República independent a Catalunya".

Segons les acusacions, un cop acabada una manifestació que va reunir prop de 20.000 persones, un grup d'uns manifestants es va reunir davant la seu de la subdelegació del govern espanyol a Girona. A l’espai s’hi van generar aldarulls i ja hi va haver càrregues policials, que continuarien posteriorment als carrers adjacents, on van formar-se algunes barricades i es van llançar objectes. Fins a aquest punt, però, els escrits no precisen quina participació van tenir els dos encausats en els fets. La Fiscalia els situa en el grup d'unes 250 persones que, ja cap a un quart d'una de la matinada del 17 d'octubre, van continuar causant disturbis pels carrers de Girona i que haurien intentar arribar a la comissaria de la Policia Nacional. Sempre segons la seva versió, els acusats van llançar pedres contra un vehicle policial i provocar lesions a un parell d’agents.

El grup de suport qüestiona la versió

En un comunicat, el grup de suport als encausats acusa la Fiscalia i la Generalitat d'haver "sobredimensionat" els fets per demanar unes penes "elevadíssimes i injustificades". A més, recorda que tots dos han negat reiteradament haver participat en els fets i consideren que sol·licitar nou anys de presó per, presumptament, llançar una pedra "de cap manera es pot considerar proporcionat". "Denunciem que l'actuació del ministeri públic té l'objectiu d'acarnissar-se i escarmentar dos joves de 18 anys que es troben en situació vulnerable", apunten.

El grup de suport també denuncia "el doble paper de la Generalitat": "Tot i que el seu Govern ens ofereixi discursos pomposes sobre l'amnistia dels presos i la repressió de l'estat espanyol, després, ens la trobem de cara fent d'acusació particular i demanant penes de presó per als nostres companys". "Exigim que deixi de doblegar-se als interessos corporatius del cos de Mossos d'Esquadra i a la repressió espanyola i retiri la seva acusació immediatament", afegeix.

Per últim, torna a reclamar que els deixin en llibertat per afrontar aquest procés penal "amb més garanties, acompanyats del seu grup de suport i de la gent que s'estimen". "Considerem que no existeix cap motiu perquè es trobin en presó provisional i més encara pel perill que suposa el risc de contraure la pandèmia de la Covid-19 als centres penitenciaris", conclou.