La Fiscalia demana 12 anys d'inhabilitació a Vergés i Argimon pel retard a vacunar policies

La Fiscalia demana 12 anys d'inhabilitació a càrrec públic per als exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, a qui acusa de prevaricació per suposadament haver endarrerit intencionadament la vacunació de la Covid-19 als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya el 2021. Defensa el mateix càstig per a Marc Ramentol, exsecretari general de Salut, i Adrià Comella, exdirector del Servei Català de la Salut, i l'absolució per a Francesc Xavier Rodríguez, director de serveis de Salut. Alhora, demana l'absolució de tots pel delicte contra els drets dels treballadors.

Per la seva part, els sindicats de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil Jupol i Jucil reclamen per als dos exconsellers i els tres ex-càrrecs de Salut tres anys de presó, 15 anys d'inhabilitació i pagar una multa de 72.000 euros pels delictes contra els treballadors i de prevaricació. Les defenses de Ramentol, Comella i Rodríguez neguen cap decisió prevaricadora i asseguren que va ser una actuació col·legiada i amb criteris sanitaris.

En un escrit, el ministeri públic acusa Vergés d'haver acordat "paralitzar" el març del 2021 el procés de vacunació dels agents estatals de forma conjunta amb Ramentol, Comella i l'exdirector general de l'Institut Català de la Salut Josep Maria Argimon, que el maig del 2021 la va substituir al capdavant del departament. La Fiscalia sosté que eren "plenament conscients" i que "estaven, de fet, discriminant" els agents d'aquests cossos, que "es quedaven sense vacunar, desprotegits davant del virus, mentre la majoria de la resta de cossos policials, locals i autonòmics, ja estaven protegits".

Van decidir paralitzar la vacunació de forma conjunta

Segons l'escrit, el 24 de març del 2021, els investigats van decidir, "de manera conjunta, paralitzar el programa de vacunació" que s'havia acordat amb els delegats de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, unes immunitzacions que estaven programades a partir del 15 de març. La vacunació dels cossos i forces de seguretat va ser acordada al Consell Interterritorial de Salut, que va decidir que s'havia de prioritzar la immunització amb AstraZeneca als "col·lectius amb funcions especials".

La Fiscalia fa una cronologia dels fets i recorda que el Departament de Salut va acordar llavors "prioritzar" la vacunació de les persones d'entre 60 i 65 anys, "en detriment d'aquests funcionaris, tret que tenien edats compreses en aquest marge". I ho va fer, afegeix el ministeri públic, "tot i ser coneixedors" que en aquesta data només estaven vacunats un 2,8% dels guàrdies civils i un 3,6% dels policies nacionals, davant del 77% de mossos i guàrdies urbans, el 77,9% de policies locals i el 68,9% de bo.

Ultimàtum del Tribunal de Justícia

De fet, el dia anterior a la vacunació massiva de policies nacionals i guàrdies civils que s'havia programat a l'Aeroport de Barcelona, es va comunicar que el pla d'immunització "quedava paralitzat fins que es disposés de prou vacunes". Davant d'aquesta situació, els sindicats policials Jupol i Jucil van presentar una demanda davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que de manera cautelar va donar un termini de deu dies al Departament per vacunar els agents, fins a assolir la mateixa proporció d'immunitzats que al cos de Mossos. Les dues entitats exerceixen l'acusació popular a la causa.

Jupol ha celebrat aquest dilluns com "una victòria" i un "avenç" en el procés judicial i considera que la demanda de la Fiscalia "confirma la denúncia" feta des del sindicat per una "discriminació real, deliberada i gravíssima". "Aquesta decisió judicial dona suport a l'acusació que es va negar intencionadament la vacunació a agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. És intolerable que en una crisi sanitària es faci servir la ideologia per discriminar els qui vetllen per la seguretat de tots els ciutadans, també a Catalunya", ha apuntat el portaveu Ibón Domínguez.