Fira de Barcelona utilitza el seu superàvit per a frenar la caiguda del negoci

El crit de socors va començar amb la suspensió del Mobile World Congress a finals de febrer. Set mesos després, el Saló de l’Ocupació i el BIZ Barcelona, que es van celebrar entre el 21 i el 23 de setembre, van servir per a reprendre l'activitat a la Fira de Barcelona, que des de divendres passat torna a estar paralitzada almenys durant 15 dies per les restriccions aprovades per la Generalitat. El buit ha deixat ferides profundes en l'entitat, que espera curar a partir d'abril de 2021, quan es desenvolupi la primera edició de Sea Food, la fira de productes del mar. La recuperació total està prevista amb el MWC, anunciat per a finals de juny, sempre que les mesures sanitàries de contenció derivades de la pandèmia de la covid-19 ho permetin.

Després de la recuperació de l'activitat, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, es va mostrar satisfet amb l'esdeveniment, assegurant que "som de nou pioners a explicar i demostrar al món que es poden organitzar fires en temps de pandèmia amb totes les mesures i protocols de seguretat necessaris". De fet, Collboni creu que els dos salons celebrats obren la porta per al ressorgir d'un format de fira híbrid: amb trobades presencials i actes virtuals. En una línia similar, el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, va assegurar que l'entitat s'erigeix en "motor econòmic i en catalitzador de la necessitat de generar activitat per a superar els efectes de la crisi".

La pandèmia donarà pas a un format híbrid de les fires, en les quals es combinin les trobades presencials amb els actes virtuals

Aquest bri d'esperança no ha d'ocultar una realitat més dolorosa: la caiguda de l'activitat firal, que el Departament d’Empresa i Coneixement situa per sobre del 60% en el seu informe Impacte sobre l'economia catalana derivat de la crisi del turisme per la Covid-19, presentat el maig passat.

Del rècord d'ingressos a la crisi

En el cas de Fira de Barcelona, l'entitat va tancar l'any 2019 amb uns ingressos de 215 milions d'euros, una xifra rècord, i uns beneficis que van superar els 25 milions. La previsió era mantenir-se per sobre dels 200 milions en els pròxims anys. Ara, la Fira, davant la cruesa de la crisi, està utilitzant el seu matalàs financer per a combatre l'enfonsament del volum de negoci per la cancel·lació dels salons. Després de presentar un ERTO i acollir-se a un crèdit ICO, lluny queden els projectes de remodelació dels pavellons de Montjuïc, previst per a 2029, o l'ampliació del recinte de Gran Via el 2024.

Aquesta situació s'està produint en un sector estratègic per a l'economia catalana, ja que un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) reflecteix que l'impacte de la Fira en el teixit empresarial es fixa en els 4.600 milions d'euros anuals, la qual cosa suposa un 9,3% del PIB de Catalunya, que en el segon trimestre de 2020 va assolir els 49.504 milions.

En 2019 l'entitat va batre el seu rècord d'ingressos, amb 215 milions, que li van permetre obtenir un benefici que va superar els 25 milions

Malgrat l'aparent solidesa financera, fruit de la gestió dels anys anteriors, l'entitat s'ha vist obligada a presentar un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). La mesura, pactada a finals d'abril entre els sindicats i la direcció de l'empresa, contempla reduccions de jornada i salaris per a 400 treballadors fins al 31 de desembre. La idea de l'organització és flexibilitzar la retallada de les hores, que es va iniciar amb un 55% de la jornada per a rebaixar-lo de manera progressiva fins al 40%. Després de posar en marxa l'ERTO, la Fira va justificar la decisió per les restriccions a l'activitat firal pel coronavirus, assenyalant que "forma part d'un pla de contingència per a salvar l'ocupació, la solvència i el negoci de la institució".

Paral·lelament, l'entitat va sol·licitar un crèdit ICO de 30 milions d'euros per a utilitzar-ho en cas que sigui necessari. Els responsables de Fira de Barcelona consideren que es tracta d'una eina per a salvar un any caracteritzat per uns ingressos mínims i que suposa un punt d'inflexió cap a un nou model d'esdeveniments firals, en els quals es combinin la presència física i la virtual.

Un nou ús de la Fira

Davant la falta d'activitat habitual a les instal·lacions de Fira de Barcelona, l'ajuntament de la capital catalana va mantenir des de març fins a principis d'octubre dos pavellons del recinte com a alberg de persones sense llar. Ara, després del tancament d'uns d'ells, l'espai disposa de 200 llits. La raó esgrimida pel consistori per a desmantellar-lo és la incapacitat d'assumir el cost econòmic de les instal·lacions, que han arribat a acollir a més de 1.000 persones.

La factura de l'enfonsament de l'activitat firal no sols l'està pagant Fira de Barcelona. De fet, segons dades aportades per la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, des de la declaració de l'estat d'alarma, les pèrdues de les pimes proveïdores de serveis per a aquests esdeveniments superen els 220 milions a Catalunya i els 400 en tot l'Estat després de la cancel·lació o ajornament de 56 fires.

Després del tancament d'un dels pavellons, ara l'espai disposa de 200 llits per a acollir persones sense llar

El gerent de l'àrea institucional de l'entitat, Ángel Hermosilla, reclama "una  presència més gran de les pimes en els òrgans de govern de Fira per a garantir la seva veu en la presa de decisions". De moment, la societat Fira 2000 (formada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el de L'Hospitalet de Llobregat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona) que gestiona l'entitat s'ha compromès a mantenir el seu ritme inversor. Ara, la incògnita és saber quan es recuperarà una certa normalitat en el calendari firal. Encara que les previsions inicials parlaven de la primavera de 2021, les últimes mesures de contenció del coronavirus de la Generalitat prohibeixen la celebració de fires presencials fins a finals d'octubre. Sea Food, Alimentària o el Mobile World Congress representen l'esperança per a l'any que ve. Mentrestant, l'objectiu de l'any 2020 és salvar els mobles.