El finançament singular embarranca entre el rebuig del PP i el concert de Junts, i complica la relació dels socialistes amb ERC

El finançament singular pactat per Esquerra Republicana amb el PSC, com una de les principals condicions per a la investidura de Salvador Illa, amenaça de convertir-se en un escull insalvable per a garantir l'estabilitat de la legislatura, tant pel que fa a Catalunya com a l'Estat. Després de la reunió de la Comissió Bilateral del passat 14 de juliol, l'acord establert és valorat positivament des dels dos Governs socialistes, el de la Generalitat i l'estatal. Però no compta amb el suport de cap altre partit, ni tan sols el de la pròpia Esquerra.

Amb tot, el Govern d'Illa ha donat aquest dimarts els primers passos per impulsar el nou finançament. El Consell Executiu ha aprovat la creació del Comissionat i del Consell Assessor per al desplegament de la hisenda catalana i la seva adaptació al nou model de finançament singular. Segons la consellera portaveu, Sílvia Paneque, la creació d'aquests dos nous òrgans s'ha fet davant del "repte" de convertir l'ATC en la nova hisenda catalana, que considera que requereix una atenció especial i una coordinació tècnica i política constants. I ha assegurat que s'ha informat prèviament a Esquerra, a qui ha demanat paciència davant la "complexitat" del nou finançament. L'objectiu dels dos ens aprovats és impulsar, coordinar i fer el seguiment de les polítiques públiques relacionades amb la gestió tributària dins del sistema de finançament autonòmic.

Com a nou Comissionat s'ha nomenat l'expert en gestió tributària, contractació pública i recursos humans Santiago Ramón Arizón. Fins ara, Arizón era responsable de tributs a l'empresa multinacional IBM per a Espanya, Grècia i Portugal i va desenvolupar el sistema de gestió tributària i recaptació de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).

 Un camp de mines pel finançament  

Malgrat l'inici de la tramitació, tot apunta a què el finançament singular és ara mateix un objectiu situat al final d'un llarg camí ple de mines que la majoria reconeix impracticable. El nou model pactat entre socialistes i republicans està embarrancat entre el rebuig frontal del PP en ple -però també de comunitats socialistes com Castella-la Manxa i Astúries-, i la demanda de Junts que aposta per l'exigència del concert econòmic com a condició innegociable. Els de Puigdemont no aportaran els seus vots necessaris al Congrés per tirar endavant la reforma legislativa del nou sistema de finançament, si aquesta no incorpora el concert.

Tampoc les relacions entre Esquerra i els socialistes passen per un bon moment, després d'un acord a la Bilateral que els republicans posen en valor com "un primer pas per aconseguir la fita històrica d'un finançament just i sobirà per Catalunya" –en paraules d'un membre de la direcció-, però "profundament insuficient". "No s'ha fet la feina", assegura aquesta mateixa font que recorda que l'Agència Tributària de Catalunya hauria d'estar preparada per recaptar l'IRPF de l'exercici d'enguany en la pròxima campanya del 2026.

Els republicans volen prémer l'accelerador i estan decidits a presentar al Congrés, abans d'acabar aquest mes de juliol, la seva proposició de llei de reformes legislatives per assolir el model acordat de finançament singular, tot i que les negociacions amb els socialistes continuen obertes per arribar a un cert consens en aquesta via, segons ha pogut saber Públic. Tant si arriba aquest juliol, com si finalment arriba al setembre –fet que les fonts dels republicans consultades no descarten-, la proposició d'ERC augura una tardor política d'alt voltatge, amb l'ordinalitat com a principal cavall de batalla.

I és que el que inquieta a ERC no és només el retard en l'operativa, que reconeix difícil de posar al dia a partir d'una migrada Hisenda catalana que té poc més de 800 efectius i necessita cinc vegades més per recaptar tots el impostos a Catalunya. "L'objectiu no és una data, l'objectiu és un bon sistema de finançament per Catalunya", asseguren. Però tampoc això està garantit si tenim en compte que el Govern espanyol no ha assumit el principal objectiu del nou sistema, el principi d'ordinalitat.

 Els cavalls de batalla  

Com ja va avançar Públic després de la Bilateral, el grans eixos de debat sobre el nou sistema de finançament per a Catalunya rauen en la futura discussió de les quotes que han de marcar el percentatge d'aportació als fons que s'estableixen en l'acord, el de prestació de serveis de l'Estat a Catalunya, i el de solidaritat interterritorial. Amb la condició que aquests percentatges permetin mantenir el principi d'ordinalitat entre comunitats autònomes i que Catalunya no baixi de la seva posició anterior a les aportacions. L'altre eix de debat serà complir amb la recaptació íntegra de tots els impostos per part de la Generalitat amb total independència de l'Agència Tributària estatal. Cap dels dos temes està ara mateix garantit i això pronostica una tardor calenta que pot desestabilitzar el que queda de legislatura.

Des del Govern de la Generalitat reconeixen que alguns terminis no es podran complir per la complexitat d'un tema com aquest. Però l'Executiu català defensa l'acord de la Bilateral com "una bona base per treballar de cara a complir amb l'acord establert". Per al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, "estem parlant d'un canvi de paradigma, és a dir d'una nova arquitectura del finançament. Amb les bases de l'acord de la Bilateral comença tot un treball molt complexe".

 El PP posarà Moreno al front del rebuig al model  

El Partit Popular enfoca ja tots els seus canons polítics cap al Consell de Política Fiscal i Financera que caldria celebrar al mes de setembre per començar a debatre el nou sistema de finançament. Les seves comunitats plantaran cara de forma contundent, i segons fonts del PP de Catalunya l'encarregat de liderar i coordinar al conjunts de comunitats populars serà en aquest cas el president d'Andalusia, Juanma Moreno. La qual cosa no vol dir que es pugui evitar alguna abrupta intervenció de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

Núñez Feijóo (PP): Catalunya necessita més finançament i el tindrà, però en una taula on tothom es posi d'acord  

El PP aposta pel rebuig contundent al model signat per ERC i els socialistes però admetent que Catalunya necessita un millor finançament. En la línia que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja es va comprometre amb els empresaris catalans: "Catalunya necessita més finançament i el tindrà, però en una taula on tothom es posi d'acord". El paper de Moreno té a veure amb el seu perfil moderat que permet oposar-se al finançament singular però rebaixant la confrontació amb Catalunya, a més de tenir en compte que Andalusia preveu obrir el pròxim cicle electoral.

 Junts desplegarà una ofensiva pel concert  

A l'altre extrem, Junts també tensarà la corda i preveu obrir una ofensiva per exigir el concert econòmic per a Catalunya, a l'estil del País Basc. El partit de Carles Puigdemont preveu fer descarrilar al Congrés el procés per articular el finançament singular i vol que ERC se sumi a un front comú independentista per exigir el concert. Segons el secretari general de Junts, Jordi Turull, "si això acordat a la Comissió Bilateral es tradueix en un paper al Congrés i s'ha de votar, de cap de les maneres ho podem votar. No es tracta de presentar esmenes per matissar i veure si es pot arreglar, és una aixecada de camisa".

 Turull (Junts): Si això acordat a la Comissió Bilateral es tradueix en un paper al Congrés i s'ha de votar, de cap de les maneres ho podem votar  

Junts ha activat tot el partit per a què l'ofensiva pel concert econòmic català sigui el més àmplia possible, abraçant des del Parlament al Congrés, passant pel món municipal. El president del grup parlamentari, Albert Batet, fa una crida a la resta de forces independentistes per fer un "front comú per reclamar el concert econòmic que atorgui a Catalunya plena sobirania fiscal i plantejar una alternativa nacional per sortir de l’atzucac actual". També el diputat i membre de la direcció de Junts, Toni Castellà, assegura que el nou model acordat "no rebaixarà ni un euro el dèficit fiscal de 22.000 milions". "El que han acordat és l’actualització de la LOFCA, és a dir, un cafè per a tothom. Els diners dels catalans han de revertir en serveis públics per als catalans. I això té un nom: concert econòmic", afegeix. I des del món municipal s'hi afegeixen veus de diversos alcaldes, entre ells el de Cunit, Jaume Casañas: "La ciutadania no entendria un nou finançament que no comporti cap millora real. La proposta presentada pels Governs català i espanyol sembla fum".

 ERC amenaça amb no votar pressupostos  

Per la seva part, ERC ha aixecat el nivell de pressió i el finançament singular ja s'entreveu com un element que pot complicar molt la relació entre republicans i socialistes, la qual cosa impactaria tant en la legislatura catalana com en l'espanyola. El president del partit, Oriol Junqueras, és taxatiu: "No hi haurà pressupostos, ni catalans ni espanyols, si el partit socialista i el Govern espanyol no compleixen els seus compromisos".

Relacionat amb aquest tema

ERC condiciona els pressupostos a "rectificar" l'acord de la Bilateral i "ratificar" el pacte d'investidura d'Illa

Públic

 Junqueras (ERC): No hi haurà pressupostos, ni catalans ni espanyols, si el partit socialista i el Govern espanyol no compleixen els seus compromisos  

El finançament singular s'obre pas com un dels principals elements que contribuiran a escalfar una tardor política d'alt voltatge. La recaptació íntegra de tots els impostos de Catalunya per part de l'Agència Tributària catalana és un element central del nou finançament. Però hi ha discrepàncies sobre el funcionament, ja que Esquerra exigeix una total autonomia de l'ATC respecte a l'Agència Tributària estatal, i els socialistes fixen un nivell de coordinació que pot acabar en supeditació.

 El principi d'ordinalitat, la clau  

L'altre gran tema nuclear és que un cop pactades les quotes d'aportació de Catalunya es mantingui el principi d'ordinalitat entre les comunitats autònomes. Aquesta és una línia vermella per a ERC. Un concepte que va molt més enllà de l'independentisme i que fins i tot defensen des de l'àmbit empresarial català. Per a la nova presidenta del Cercle d'Economia, Teresa García-Milà, "el nou finançament és una oportunitat històrica. Catalunya ha presentat unes demandes raonables i importants, que s'hauran d'estendre a la resta de comunitats". Sobre el nou sistema, la presidenta del Cercle declara -en una entrevista a Catalunya Ràdio- que la negociació política marcarà els límits però que "el resultat de la solidaritat ha de mantenir l'ordinalitat, en això hi ha un ampli consens a Catalunya". "Aquesta ordinalitat pot ser més dispersa o concentrada i aquí és on s'ha de negociar la solidaritat", afegeix.

El principi d'ordinalitat compta amb el compromís del Govern de la Generalitat, del PSC, però de moment, el Govern espanyol i el PSOE no s'han fet seu aquesta condició en el repartiment dels fons recaptats. Des de l'Executiu estatal tiren pilotes fora i es limiten a assegurar que el compromís amb l'ordinalitat és exclusiu del Govern català. Un tema delicat, ja que fonts d'Esquerra asseguren que "sense ordinalitat no es complirà l'acord signat amb els socialistes i nosaltres no podem acordar res més amb aquells que no compleixin els compromisos".