Feijóo ho aposta tot al verd: així condiciona Vox la relació del PP amb Junts o PNB

La brúixola que utilitzen a la seu del carrer Gènova de Madrid fa temps que no marca al nord ni al nord-est. O, si ho fa, no passa d'un moviment tímid i ràpidament interromput. En els últims temps, quan el PP mira a Catalunya i País Basc, on són forts el PNB i l'espai postconvergent, dos agents polítics amb els quals històricament ha sabut entendre's, ho fa gairebé sempre per carregar contra les cessions competencials que els uns i els altres —a més d'ERC i EH Bildu— han aconseguit mitjançant la negociació amb Pedro Sánchez.

L'últim capítol d'aquesta deriva que està encarnant Alberto Núñez Feijóo va tenir lloc dijous passat. El líder popular va carregar de forma molt dura contra l'amnistia —res de nou sota— i també contra la cessió de la gestió tributària a Catalunya —que va acordar el PSOE amb ERC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat i que secunda Junts— i la cessió de competències en matèria de Seguretat Social a Euskadi. Un acord que, en realitat, es limita a la gestió basca de quatre prestacions no contributives i que van segellar Sánchez i el lehendakari Imanol Pradales el 15 de juliol.

Feijóo no aprova res de tot això, ho considera un menysteniment a la "igualtat de tots els espanyols" i forma part de tot aquest conjunt de "lleis sanchistas" que derogaria en cas d'arribar a la Moncloa. Així ho va expressar en el seu balanç de final de curs.

Per què exhibeix un discurs tan dur contra potencials aliats que podria disputar-li, en el futur, al PSOE? Quant mal fan en la relació entre el PP i les dretes nacionalistes perifèriques les crítiques fèrries contra els avanços competencials a Catalunya i Euskadi? Corre Feijóo el risc d'aïllar-se massa? Quin paper juga Vox en tot això?

Per a l'analista polític Alejandro Solís tot s'explica per un "càlcul de cost-benefici" que fa el PP. Així, la brúixola de Gènova ha deixat d'assenyalar al nord i al nord-est perquè és molt més urgent "tapar les fugues de vot cap a Vox". "I per a això", completa el politòleg, "el PP ha d'entrar a competir en l'eix nacional, on és molt fort Vox". Al cap i a la fi, el d'Abascal és un partit que va néixer a remolc de l'antiindependentisme. "Per això es mostra el PP tan contundent en tot el que té a veure amb les cessions competencials".

Encara que aquest afany per "derogar les lleis sanchistas", i en particular aquesta cessió competencial, pot estar portant a Feijóo, en paraules d'Aida Vizcaíno Estevan, professora de Ciència Política i Sociologia a la Universitat de València, a l'"incompliment de la seva funció principal com a oposició", atès que "una hipotètica derogació de tota la producció legislativa d'una etapa seria símptoma del fracàs i incapacitat de la política parlamentària". Però ara mateix Feijóo necessita fer gala d'aquest discurs.

Tornant a la pressió electoral que exerceix Vox i que porta el PP a endurir els seus postulats contra els nacionalismes perifèrics, s'està donant en aquests moments una espècie de sandvitx que segons Solís i Javier Carbonell -professor, analista polític a l'European Policy Centre i director adjunt en Future Policy Lab- està posant al PP en una posició complicada.

"D'una banda, els populars esperaven capitalitzar el vot del descontentament amb el Govern pel cas Koldo, però un dels grans beneficiats està sent Vox per la pugna bipartidista entorn de qui és més culpable de la corrupció", explica Solís. El cas Montoro ha contribuït en cert mesura a esmorteir el mal que l'escàndol protagonitzat per José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Koldo García fa al PSOE. Però aquesta només és una part del sandvitx. L'altra arribarà després de l'estiu, quan el PP s'enfrontarà a tota una allau de sentències judicials per causes com la Púnica, la Gürtel o la Kitchen. "Això", explica Carbonell, "alimentarà l'antipolítica i, per tant, beneficiarà Vox, la qual cosa obligarà el PP a extremar el seu discurs encara més".

En aquests moments, d'acord amb l'estudi que realitza Key Data per a Público i que es va publicar el 21 de juliol (per tant, després de l'esclat del cas Cerdán), si hi hagués eleccions Vox aconseguiria 46 diputats (14,7% dels vots) i el PP, 152 (35,1% dels vots). El CIS del mateix mes, l'últim publicat, dona als d'Abascal un 18,9% i als de Feijóo, un 26,5%. "Encara que Vox té capacitat de mobilitzar abstencionistes, la gran majoria de votants li arriben des del PP", amplia Solís. D'aquí la necessitat de Feijóo de demostrar davant el potencial electorat dubtós entre la dreta i l'extrema dreta que pot ser tan garant —tan "salvador" de l'Estat, en paraules d'Aida Vizcaíno— com Abascal en l'oposició a la descentralització que representen formacions com el PNB o Junts i per descomptat els seus partits a l'esquerra.

Què queda del PP del Majestic?

"Junts i el PNB mai participarien d'una majoria d'investidura amb Vox, això ho han deixat clar", recorda Carbonell. Al cap i a la fi, és un partit que existeix contra ells. "I el PP sap que Vox haurà d'estar en l'equació en cas que donin els números per a governar". Aquí, Feijóo té clar que només pot pensar en verd. "Però ara com ara no podem descartar un PP amb un tarannà com el del pacte del Majestic en el futur. Això sí, insisteixo, ara mateix la jugada és tapar la fugida de vots a Vox endurint el discurs per tractar d'aconseguir una majoria amb la qual poder maniobrar".

En aquest punt convé preguntar-se quant erosiona la relació entre el PP i les dretes nacionalistes perifèriques la seva oposició radical a la cessió de competències que s'han anat concedint en l'últim any. "Són dos partits que, malgrat no compartir amb el PP els seus posicionaments en l'eix nacional, sí que comparteixen una dimensió ideològica clara", reflexiona Solís, "com hem vist, per exemple, en el rebuig de Junts a la reducció de la jornada laboral".

El que podria estar buscant el PP en la seva competència amb Vox i aproximant el seu discurs al de l'extrema dreta, tal com explica el politòleg, és impedir que se li acosti en les enquestes per aconseguir una majoria àmplia que li permetés fins i tot governar amb l'abstenció de Vox "i un suport tímid per exemple del PNB". En qualsevol cas, falta molt riu per creuar aquest pont. Poden passar moltes coses i les enquestes, a vegades, s'equivoquen. Només fa falta mirar cap al 23-J. "Feijóo ho sap", comenta Carbonell, "que per molt que el cas Koldo hagi generat un ànim d'hostilitat amb el Govern, les mesures que està impulsant són ben rebudes per la societat".

És impossible, en tot cas, saber ara mateix quant afectaran a llarg termini el PNB els lletjos de Feijóo. La fotografia fixa d'aquest moment és clara. Encaixada entre Pradales i Sánchez amb la cessió de competències en la Seguretat Social. Rebuig a Feijóo sempre que ha suggerit la possibilitat d'una moció de censura. Però i més endavant?

Quant a això hi ha una certa discrepància entre els politòlegs consultats. Carbonell creu que un acostament massa acusat del discurs del PP al de Vox pot "tancar-li la porta als nacionalismes perifèrics". Per això, el PP tracta de "jugar a vegades una certa ambigüitat", és a dir, "semblar un partit de centre per al votant moderat i un partit extrem per al votant més pròxim a l'extrema dreta". Si bé cap dels experts consultats veu impossible un acostament futur entre PNB i PP, encara que la majoria creuen que l'enduriment del discurs de Feijóo ho posa difícil, sí que creuen que Junts es mou en una altra lògica. Al cap i a la fi, Feijóo repudia una llei, la d'amnistia, que gràcies al pacte d'investidura Junts-PSOE retornarà, previsiblement, a Carles Puigdemont a Espanya.

Relacionat amb aquest tema

Puigdemont carrega contra els partits que es deixen "renúncies pel camí" quan negocien amb Madrid

Públic

D'altra banda, el professor de Ciència Política i Relacions Internacionals a ICADE Javier Martín Merchán considera que als jeltzales els pot arribar a interessar arreglar les coses amb el PP. El politòleg creu que "el que està fent Feijóo criticant les cessions competencials és avisar el PNB o fins i tot a Junts que el diàleg entre ells serà possible, però no amb el marc que han construït en la seva relació amb el PSOE". Està per veure si una vegada els d'Aitor Esteban han aconseguit un nivell d'enteniment en matèria plurinacional com el que tenen ara amb el PSOE estan disposats a conformar-se amb menys.

Finalment, Solís apunta que, encara que majoritàriament l'electorat del PNB prefereix Sánchez abans que Feijóo, les dades del CIS també demostren que un sector, encara que petit, té més simpatia pel popular. El PP, amb la seva línia dura respecte a la relació entre PNB i PSOE, podria estar buscant seduir a aquesta porció del pastís. Martín Merchán afegeix que tampoc veu forassenyat pensar que en algun moment, depenent de l'expectativa de correlació de forces de cara a les pròximes eleccions, els jeltzales busquin resintonitzar amb aquesta part del seu electorat més conservadora i preocupada per qüestions com les migracions.