La factura opaca del rescat que els bancs encara no han tornat després de la sortida dels 'homes de negre'

"Ja no en vindran més." Amb aquestes paraules, Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empresa, va anunciar dimarts passat que els anomenats homes de negre deixarien de visitar Espanya dues vegades l'any després que l'Estat hagi retornat més del 75% del préstec del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) que va rebre el 2012 per rescatar la banca, i especialment Bankia. El Tresor va efectuar aquest dijous un nou pagament de 4.575 milions d'euros, amb la qual cosa ja s'han retornat 34.047 milions dels 41.333 milions que Espanya va rebre de les institucions de la UE. Queden pendents de pagar 7.285 milions, que caldrà tornar entre el 2026 i el 2027.  

El final de les visites dels homes de negre té una càrrega simbòlica evident. Oficialment, des d'aquest dijous 11 de desembre de 2025, Espanya ja no està sota supervisió financera de la Unió Europea per primera vegada en 13 anys. Tal com explica l'economista Carlos Sánchez Mato, l'adéu als homes de negre fa pensar que l'Estat espanyol ha acabat de pagar el famós rescat bancari quan no és així. "Dona una aparença de carpetada a una història que està lluny d'haver estat estudiada, analitzada i fins i tot judicialitzada", sosté Sánchez Mato.

Perquè els homes de negre no tornaran, però Espanya continua pagant pel rescat bancari, que inclou les ajudes públiques que van començar l'any 2009 amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. "El rescat a la banca és molt més ampli", certifica Sánchez Mato, expert en banca i en les ajudes que històricament ha rebut el sector.

La devolució al MEDE avança a bon ritme, però el cost per a l'Estat és molt més gran que el que marca aquest préstec. Les xifres varien segons qui faci els comptes, però hi ha una realitat inqüestionable: l'Estat no recuperarà ni de bon tros tots els diners públics destinats a salvar la banca. Aquesta, per la seva banda, tampoc pagarà el que hauria de pagar. Aquelles promeses del Govern presidit per Rajoy que el rescat bancari no costaria "ni un sol euro al contribuent" es van diluir ben aviat com llàgrimes en la pluja.

El Tribunal de Comptes sosté en el seu darrer informe que a 1 de gener de 2022 el rescat a la banca havia costat fins aquell moment 71.833 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 50.622 milions d'euros corresponen al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'instrument creat per l'Estat per a la reconversió i liquidació de les caixes d'estalvi, i 21.273 milions més són aportacions d'entitats de crèdit. Aquestes xifres, però, "no poden considerar-se definitives", va advertir el mateix Tribunal de Comptes la primavera passada.

Les xifres del FROB són semblants, però no exactament iguals. L'organisme informava el setembre passat que, en total, l'Estat ha posat 58.000 milions de diners públics sobre la taula per rescatar la banca des de 2009, però que fins ara només se n'han recuperat 6.922, amb prou feines l'11,93% del total. En aquest sentit, el que ha passat amb Bankia és un exemple clar: dels 22.000 milions destinats a l'entitat que presidia Rodrigo Rato, l'Estat (que després de l'absorció per part de CaixaBank té una participació del 16,1% en l'entitat catalana) espera, en la seva estimació més optimista, recuperar 9.000 milions. La resta s'ha perdut per sempre.

En la mateixa línia que el FROB, el Banc d'Espanya no s'ha mostrat mai gaire optimista respecte a la possibilitat que l'Estat recuperi tots els diners públics destinats a mantenir els bancs a flotació. Entre els anys 2013 i 2019, l'organisme regulador va publicar una nota anual sobre les ajudes financeres a la banca en què analitzava la situació. Tanmateix, el 2020 va deixar de fer-ho. En la seva darrera nota sobre aquesta qüestió, la del 2019, el Banc d'Espanya assumia que com a màxim l'Estat recuperaria el 21% de totes les ajudes públiques. Des d'aleshores, l'organisme regulador ha guardat silenci.

El llast de la Sareb  

Els comptes de Carlos Sánchez Mato són diferents. A aquests 58.000 milions d'euros reconeguts pel FROB, hi afegeix els avals i les garanties que en el seu moment va exigir el MEDE per prestar diners a l'Estat espanyol i que han acabat engruixint la factura final. Aquelles condicions van ser imposades per escrit en el que aleshores es va denominar Memoràndum d'Enteniment (MoU, per les seves sigles en anglès). "El MoU significava posar el genoll a terra davant Brussel·les. Et donaven els diners però et posaven condicions i els homes de negre supervisaven aquestes condicions", il·lustra Sánchez Mato.

Amb el seu préstec, el MEDE exigia la creació de la Sareb, que en el seu moment va ser batejada com el "banc dolent". Fundada el 2012 amb participació majoritària de l'Estat, la Sareb, acrònim de Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, va assumir des del principi els "actius tòxics" que la banca no volia (essencialment immobiliaris) per valor de més de 300.000 milions. Aquests actius han patit fortes depreciacions amb el pas dels anys fins a acumular un patrimoni negatiu que superava els 14.000 milions a començaments de 2024. Només aquell any la Sareb va patir pèrdues netes de 2.826 milions d'euros.

Relacionat amb aquest tema

"L'ocupació dels pisos buits dels bancs trenca el procés d'especulació"

Emma Pons Valls

"Encara cauen els costos dels avals i les garanties proporcionades en les operacions de venda i privatització de les caixes. Encara hi ha garanties vives que, si no es retornen per part de qui les ha de retornar, l'Estat hi acaba posant diners. Però la part del lleó són les enormes pèrdues de la Sareb i els crèdits fiscals monetitzables, els DTA", puntualitza Sánchez Mato. Per tot això, Sánchez Mato ofereix una quantitat alternativa, el que ell considera el "cost real" del rescat bancari: "Fins a l'any 2024, 102.000 milions d'euros", afirma categòric.

Escàndol  

"Pagar el préstec del MEDE no posa fi al veritable escàndol que ha representat el rescat de la banca a Espanya", afegeix Sánchez Mato. Aquest expert calcula que l'import final rondarà els 140.000 milions d'euros cap a l'any 2032, que és quan s'acabarà de pagar la factura segons va establir en el seu dia el Govern de Rajoy.

"Els 140.000 milions no són una quantitat dita a l'aire. Les pèrdues de la Sareb aniran a més, perquè ja només li queda la morralla, i a més hi ha els crèdits fiscals que han salvat entre 70.000 i 80.000 milions d'euros en actius dels bancs. Molts d'ells acabaran convertint-se en deute públic quan arribi el 2032", afirma Sánchez Mato.

D'aquests diners, l'Estat en recuperarà molt pocs. "Ningú no ha dubtat mai que Espanya podria pagar el préstec del MEDE. El problema aquí és que no ha pagat qui havia de pagar [els bancs]", conclou Sánchez Mato.

L'economista assegura que només hi ha una raó perquè els bancs no paguin el que els correspon: "Ha faltat voluntat política". Segons la seva teoria, el cost polític del rescat bancari és tan alt que, en els últims anys, els governs de Rajoy i de Pedro Sánchez han decidit tirar un vel espès sobre l'assumpte i tapar les xifres reals del rescat.

Relacionat amb aquest tema

La fusió de CaixaBank i Bankia, una operació amb més ombres que llums

jorge o. maldonado

A tot això cal afegir, segons Sánchez Mato, la imposició d'un relat fals: "Una de les operacions polítiques de més abast ha estat establir la gran mentida que aquí només es van rescatar les caixes d'estalvi controlades pels polítics. Però la crisi era de tot el sector, inclosos els grans bancs. Tots estaven en fallida. Les mesures preses durant el rescat i la nacionalització i posterior venda de les caixes van salvar els grans bancs", conclou Sánchez Mato.