Expulsar persones d'Europa a qualsevol preu: cinc països enviaran migrants, previ pagament, a un país que no respecta els drets humans
Les ONG alerten que aquest acord afebleix el dret d’asil de les persones que arriben a Europa a la recerca de protecció

Brussel·les--Actualitzat a
La política europea de deportacions ha travessat un nou llindar. Cinc països europeus han iniciat negociacions amb Ruanda per enviar als migrants les demandes d'asil dels quals hagin estat rebutjades. Un pas dràstic amb el qual es materialitza l'estratègia d'enduriment de la política migratòria i d'externalització de les fronteres impulsat per la Unió Europea.
Els països que estan ultimant l'acord són Àustria, Alemanya, Dinamarca, Grècia i Països Baixos, que ja treballen amb Kigali per construir un centre pilot que podria acollir un centenar de persones en la seva fase inicial, però la capacitat podria ampliar-se. L'objectiu és accelerar les negociacions perquè les primeres expulsions es puguin dur a terme el 2027. "Crec que això suposarà un abans i un després i ens permetrà fer front als enormes desafiaments que planteja la immigració irregular", ha dit la primera ministra danesa Mette Frederiksen, una de les impulsores de l'acord.
Per evitar que el projecte sigui presentat com una presó, els signants de l'acord insisteixen que les instal·lacions romandran obertes i els migrants tindran llibertat de moviment, al mateix temps que se'ls facilitarà la possibilitat d'integrar-se al mercat laboral ruandès. "Estem treballant en un projecte per crear llocs de treball per aquestes persones", ha declarat Vincent Biruta, ministre de l'Interior de Ruanda. "No tenim previst mantenir-les en zones específiques o en camps. Simplement s'integraran en les nostres comunitats". Però l'objectiu sembla difícil d'aconseguir si es pren en consideració que es tracta d'un país l'idioma i les regles del qual desconeixen.
Conscients de les crítiques que suscita el projecte, els impulsors de l'acord han anunciat que de moment tan sols es traslladaria a homes adults i a dones sense nens al seu càrrec. De fet, la legislació europea inclou un apartat que autoritzava la deportació de menors acompanyats. Una idea que ha estat momentàniament aparcada.
Aquesta és la primera vegada que s'obre un centre al continent africà a l'empara de la legislació europea. El passat mes d'octubre, la UE va donar el seu vistiplau al Reglament Europeu de Retorns que permet enviar als migrants a un país amb el qual no tenen cap tipus de vincle. La Comissió Europea no ha trigat a donar "la benvinguda" a la iniciativa. Segons ha explicat un dels seus portaveus, Markus Lammert, l'executiu comunitari ha seguit de prop el treball preparatori i aquest permet "garantir el respecte dels drets humans".
Una perspectiva molt diferent tenen les organitzacions de drets humans. "Avui, cinc països han detallat els seus plans, no per dur a terme deportacions, sinó per promoure el tràfic de persones sota l'auspici dels propis Estats", afirma Sarah Chander, de l'organització Equinox. "Aquests projectes apunten a una enorme inversió de fons públics en centres de detenció per a migrants fora de la UE, en lloc de destinar-los a desenvolupar una resposta real als moviments migratoris que doni prioritat a la seguretat i la protecció de les persones".
L'organització Human Rights Watch (HRW) insisteix que les deportacions a tercers països "exposen a les persones a detencions arbitràries, maltractaments, situacions de desemparament i devolucions en cadena", el que significa que poden ser expulsats a llocs on corren perill. "Pagar a Kigali perquè aculli un programa de deportacions no només causaria patiment i danys a les persones traslladades, sinó que també finançaria i proporcionaria influència política a un Govern responsable de greus violacions dels drets humans dins i fora de les seves fronteres", adverteix Clémentine de Montjoye, investigadora de HRW per a l'Àfrica.
Les ONG creuen que aquest acord debilita el dret d'asil de les persones que arriben a Europa a la recerca de protecció. S'envia a les persones migrants a països on no està clar que els seus drets estiguin garantits. "Quin seria el mecanisme per exigir responsabilitats?", es pregunta Chander. "Fins i tot si existís una possible jurisdicció legal i s'hagués previst algun tipus de mecanisme per exigir responsabilitats, seguiria sent una iniciativa profundament contrària a l'ètica i una flagrant violació del dret internacional".
Brussel·les vol accelerar les expulsions de migrants. Insisteix que actualment tan sols es duen a terme el 28% de les expulsions que es decideixen a nivell administratiu. Segons les dades de l'Eurostat, el 2025 els Estats membres van emetre prop de 492.000 ordres de sortida, de les quals finalment 135.000 van ser efectivament retornades. L'objectiu de Brussel·les és accelerar les repatriacions i diuen estar convençuts que aquest tipus d'acords tindran un poder dissuasiu per als que planegen entrar a Europa de manera irregular.
Els cinc Estats europeus que subscriuen el projecte assumiran els costos dels trasllats i de l'allotjament a Ruanda. Però hi ha hagut múltiples crides perquè sigui la Unió Europea la que els financi. De moment la Comissió afirma que no és en els seus plans, però de les seves paraules es dedueix que no descarta que pugui fer-ho en el futur. De moment donarà suport logístic.
Espanya va ser l'únic país que va votar en contra de l'obertura de centres de retorn fora de la Unió Europea, encara que també França s'ha mostrat crítica amb el projecte. El resultat reflecteix fins a quin punt s'ha estès el consens polític per endurir la política migratòria en una Europa on les forces de la dreta cada vegada tenen més pes. De fet, va ser la primera ministra italiana Giorgia Meloni la que va obrir la via amb la creació de centres de deportació a la veïna Albània.



Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.