CulturaEspais culturals al marge dels circuits convencionals

Abans d’arribar a Berga, a un antic convent de monges de finals del segle XIX hi ha el Konvent, un centre artístic on es barregen diferents disciplines i on es practica una manera diferent de fer i entendre la cultura. Pepe Espelt va fundar el projecte el 2004 amb la que aleshores era la seva parella, i en l’actualitat són un equip de 14 persones els que s’encarreguen d’oferir una programació d’obertura internacional i alhora, arrelada al territori.

La funció principal del Konvent és la mediació cultural a través de la creació i difusió artística amb la llibertat com a premissa. “Quan vam començar ja es respirava alguna cosa anormal, nosaltres no som una comuna, estem més enllà, nosaltres no fem reunions, fem sopars, i quan posem un tema damunt la taula ho fem amb una llibertata absoluta, no som un Ajuntament, no fem festes majors, ni ens repetim amb la programació” sosté Pep Espelt.

La manera de funcionar del Konvent els allunya de la dinàmica de la majoria d’organismes oficials. El Konvent s’autogestiona, i els hi agrada dir que la seva escala de treball és glocal. “Som un espai molt especial, amb un enfocament que busca la suma d’aportacions de diverses disciplines per esdevenir un revulsiu cultural. Busquem la patacada enmig del cervell. Cada setmana venen artistes nous i ens diuen que no han vist res igual. Busquem la cultura que provoca i fa evolucionar al mateix artista. Apostem per la creació i per la cultura valenta. Som un I + D de la cultura d’aquest país”, explica Espelt.

La resiliència és el seu punt de partida i no contemplem requisits preestablerts ni limitadors. Als visitants i als artistes, els ofereixen el que tenen: un espai singular que disposa d’instal·lacions per a tot tipus d’activitats, individuals o col·lectives, així com uns espais comuns per facilitar l’intercanvi i la interacció social. Bona part de la programació d’aquest estiu, gira al voltant del fotoperiodisme Documental. Enguany, del que es tracta és de parlar de l’efecte de la censura i la manca de llibertat a nivell personal i social o la fragilitat i destrucció de la memòria històrica, entre d’altres variants del tema.

A banda de les xerrades i actuacions musicals, ofereix una mostra amb obres com les TASSES d’en Jordi Cuixart, les ceràmiques d’Ai Weiwei, les fotografies del taller de Fotografia del Centre Penitenciari de Lledoners dirigit per Maria Vernet i les fotografies de Samuel Aranda. La relació de l’activista xinès amb Cuixart va començar el 17 de desembre de 2018 quan va anar a la presó de Lledoners per participar en un acte de denúncia en contra de la presó dels dirigents polítics catalans, i també atret pel fet que Jordi Cuixart cultivés una vessant artística a través de la ceràmica.

Ai Weiwei va ser professor convidat pels departaments educatius del centre i va poder tenir contacte amb tots els presos que hi prenien part. Quan era al taller de ceràmica conversant amb Jordi Cuixart li va demanar que es descalcés i que deixés la seva petjada com una empremta en el fang. És aquesta aparentment modesta peça que s’exposa per primera vegada en primícia al Konvent de Cal Rosal.

Aquesta peça forma part de “Fly The Flag”, una campanya creada per Ai Weiwei on l’element clau és una bandera que conté una petjada humana, feta per commemorar els 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans i per conscienciar i reivindicar tot allò que hauria de ser fonamental per tots els éssers humans: la llibertat.

La Fundació Lluís Coromina

Prop de l’estany de Banyoles hi ha un altre epicentre cultural: la Fundació Luís Coromina, constituïda per l’empresari Lluís Coromina Isern l’any 2007. L’objectiu d’aquesta entitat és treballar en el camp de la cultura connectant, art, ciència i natura. Té cinc seus: l’Espai Eat Art, l’espai El Puntal (laboratori de les arts i l’espai Garage a Banyoles); l’espai La Perpinyana a Porqueres i l’espai Isern Dalmau, a Barcelona.

Sota la direcció de Ricard Planas, fundador de la revista d’art en català Bonart, el Puntal concentra la investigació artística, i seguint el concepte de laboratori creatiu acull diverses entitats com el Cor de Teatre i Eironeia, la productora Alter Sinergies, la gestora cultural de la revista bonart, el grup de música experimental Cabosanroque, i també la productora de cinema d’Albert Serra, Andergraun Films. Així com projectes d’art outsider amb la col·laboració de la Fundació Mas Casadevall i Fundació Estany. A banda gestionen fons d’arts de creadors diversos com el de Rafael Marquina o Carles Fontserè.

Pel que fa a l’espai Garage, es tracta de l’àrea social i educativa orientada a difondre valors en els camps de les arts, la mobilitat, l’esport, el paisatge, l’educació, la ciència i la tecnologia. La pota barcelonina de la Fundació és l’Espai Isern Dalmau al carrer Mallorca, on Andergraun Films hi té la seu, així com Plant for the Planet, i on s’hi poden visitar les exposicions que organitzen.

La Penyora

El carrer dels Torrats, sobrenom del carrer Nou del Teatre es va fer popular per una cançó dels Sopa de Cabra. L’epicentre gastronòmic i cultural d’aquest carrer estret del barri vell de Girona és el restaurant La Penyora, on tot hi cap menys les convencions. Els qui fan rutllar aquest establiment són la Consol Ribas, ballarina i model, i en Lluís Llamas, llicenciat en dret, econòmiques i filosofia i lletres. “Sempre hem estat fora dels contextos que marca la societat. Tenim un costat bohemi i pensem que la vida és per viure. Per a nosaltres la cultura és una manera de respirar la vida, i és més important tenir un bon llibre que no pas un bon cotxe”, explica la Consol.

Quan van obrir La Penyora a la memòria dels veïns encara hi havia el Tànger, un dels prostíbuls emblemàtics del carrer. Però, fugint de les capelletes i amb ganes de fer una cosa diferent es van inspirar en els bistrots francesos. A La Penyora hi sovinteja gent que fuig de les franquícies i les aparences. Albert Serra, Alfonso Vilallonga, Pep Cruz, i Jordi Ambrós són alguns dels clients habituals.

Seguir de prop l’art del carrer els ha portat a crear diverses iniciatives artístiques com el festival El Patio, que des de fa set anys organitzen a la presó de Girona (on han aconseguit involucrar bona part dels reclusos), o el festival d’art independent Pepe Sales dedicat en passades edicions al poeta coreà Yi Sang, a la mexicana Elena Garro, al xilè establert a Girona Roberto Bolaño, o a Jean Genet. “Em deien que perquè posàvem el nom d’un ionqui a un festival, però per nosaltres era una manera de reivindicar un seguit de personatges que fan cultura al marge de les directrius establertes”, comenta la Consol tot recordant que és un festival altruista i gratuït!