"No ens torneu a ofegar": set mesos d'impagaments de la Generalitat de Mazón a dos centres d'infants i joves

"Camarero, no ens torneu a ofegar", deia la pancarta amb què SOS Parke i el Kolectivo de Jóvenes del Parke, organitzacions de base del Parc Alcosa, a Alfafar, van manifestar-se dijous al matí davant la Conselleria de Serveis Socials per denunciar set mesos d'impagaments a dos centres de dia.  

Susana Camarero, a més de consellera del ram, és també portaveu del Consell i, com a tal, l'encarregada fins ara de defensar la gestió de Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat. Camarero, d'altra banda, també és assenyalada pel seu paper durant la DANA d'octubre de 2024, ja que era la responsable de les residències —com la de Paiporta, on cinc ancians van morir ofegats—, així com de la teleassistència, a través de la qual no es va avisar del perill que venia, però sí que es van rebre peticions d'ajuda desesperada abans del desenllaç tràgic. Moltes de les víctimes van ser, de fet, persones d'edat avançada, amb mobilitat reduïda, que van morir ofegades a les seves cases de poble, de planta baixa.

SOS Parke denuncia ara una situació d'ofec per impagaments que també té el seu origen en la DANA. Afecta dos centres de dia, amb 24 usuaris cadascun, i que atenen infants i joves des d'una perspectiva inclusiva, social i comunitària. Tot i que els centres es van posar en marxa a principis dels anys noranta i, per tant, acumulen una trajectòria ja llarga de feina, estan en risc de tancament a causa de la situació d'impagaments.

Relacionat amb aquest tema

El llegat de Mazón més enllà de la DANA: el president que va abraçar-se als postulats de l'extrema dreta

Ricard Chulià

La DANA va afectar greument les instal·lacions dels dos centres, que van ser els que van quedar més malmesos de tota la comarca. Per fer front a aquesta emergència, la coordinadora va signar un conveni amb la Generalitat. Segons l'administració, aquesta situació especial va acabar al març. Des de SOS Parke denuncien que la crisi persistia i persisteix, i a més expliquen que no han rebut resposta a la seva demanda d'ampliació de terminis. Amb el conveni original caducat al març i sense resposta des d'aleshores, ja són set mesos sense rebre fons.

Toni Valero, membre veterà de la Koordinadora de Kolectivos del Parke, no dubta a assenyalar una intencionalitat política darrere d'aquests impagaments. Valero explica que, després de la DANA, la mobilització al barri, a través de tot un moviment de base amb una activitat molt intensa, ha estat constant i molt combativa. De fet, va ser en aquest barri, a través dels aprenentatges de l'experiència de suport mutu durant la catàstrofe, que va sorgir el germen dels Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció (CLER) i del posterior Acord Social Valencià (ASC).

Des de l'administració, neguen categòricament aquesta intencionalitat i circumscriuen aquesta circumstància a una qüestió administrativa. Toni Valero, per part seva, replica que han complert tots els requisits burocràtics i legals corresponents i que, per tant, és una qüestió de voluntat i un càstig a les veus crítiques. Han complert tots els requeriments i inspeccions, segons argumenta Valero.

Valero també subratlla que, malgrat no comptar amb els fons de la Generalitat, durant aquests set mesos han pogut mantenir una activitat pràcticament normal gràcies a les reserves que tenen o a crèdits a través de Coop57. Valero també destaca que prop del 70% de les activitats que duen a terme són autofinançades. Però, és clar, la situació no es pot allargar en el temps, de manera que les mobilitzacions continuaran.

El barri d'Orba —o Parc Alcosa, per les sigles de l'empresa promotora sorgida als anys 60 a l'escalf de l'urbanisme del desenvolupisme franquista— és un entorn vulnerable que acull bona part de població migrant i en risc d'exclusió social. Alba, membre d'un centre de dia, explica, per exemple, que una de les funcions bàsiques que duen a terme és un taller de menjars a través del qual alimenten molts veïns del barri.

El barri del Parc va ser, així mateix, un dels més afectats per la barrancada, ja que, a més d'haver estat construït en zona inundable i ser, per tant, una de les zones on l'aigua va assolir més alçada, l'afectació de la catàstrofe es va sumar a una situació precària prèvia. Aquesta condició ha generat, per altra banda, un teixit associatiu i veïnal molt actiu, organitzat en la Koordinadora de Kolectivos del Parke, que enguany celebra el seu 40è aniversari.