Els registres a periodistes de Palma busquen destruir al fiscal que investiga el cas Cursach

Primer van perseguir, van amenaçar i van agredir als testimonis protegits. Després van assetjar i van intimidar als jutges i fiscals que investiguen la major trama de corrupció policial i política mai descoberta a Palma de Mallorca. Ara, han aconseguit que el nou magistrat de la causa, Miguel Florit, ordeni el registre de mitjans de comunicació i la confiscació de mòbils privats de periodistes –en flagrant violació de l'Article 20 de la Constitució–, per fer sotsobrar tota la causa de l'escàndol Cursach/PP.

I tot aquest desplegament d'extorsions i actuacions que freguen la prevaricació s'han desplegat per exonerar a l'emperador de la nit mallorquina, el magnat de les discoteques, hotels i puticlubs de Palma i Calvià, Bartolomé (Tolo) Cursach, imputat per narcotràfic, pertinença a organització criminal, extorsió, blanqueig, suborn, amenaces, estafa, coaccions, delicte fiscal, tràfic d'influències i delicte contra el dret dels treballadors.

Un padrí de la màfia nocturna policial mallorquina que va passar més d'un any a la presó provisional –de la qual va sortir després de reunir en dues hores el milió d'euros de fiança– processat per encapçalar un imperi de drogues, prostitució, extorsió i suborn que "se servia de diversos agents i comandaments policials per literalment matxacar a la competència a força d'inspeccions amb la finalitat de que no aixequessin cap". Almenys, això és el que assevera la interlocutòria del magistrat Manuel Penalva, anterior titular del Jutjat d'Instrucció Nº12 de Palma, que al març de 2017 va enviar a la presó a Cursach i a la seva mà dreta, Bartolomé Sbert, qui va ser director general de Turisme quan Gabriel Cañellas (PP) presidia el Govern balear.

Alguns dels comandaments policials implicats en la trama van arribar a establir la seva "oficina" als puticlubs de l'imperi mafiós

Aquesta ordre de processament va deixar ben clar que en aquesta organització mafiosa participaven els caps de la Patrulla Verda de la Platja de Palma encarregada d'inspeccionar els locals d'oci, de manera que la xarxa de Cursach mai era enxampada in fraganti a aquesta xarxa de discoteques, famoses al món sencer, en les quals comandaments policials gaudien de barra lliure, coca i sexe a canvi de la seva protecció. Alguns d'aquests comandaments policials van arribar a establir la seva "oficina" en aquests puticlubs, com el Table Dansi de s'Arenal, pertanyent a altres potentats de la nit mallorquina (els germans Pascual), que obria a les tardes només per a festes de polítics i càrrecs públics del PP.

Per exemple, l'excap de la Patrulla Verda de la Policia Local, Bartolomé Capó, imputat a la trama i acusat de tramitar sancions exprés contra els competidors de Cursach i els Pascual, "era conegut per tots nosaltres per operar des d'un dels locals d'alter de l'imperi", expliquen fonts periodístiques de Palma. Els capos d'aquest entramat mafiós recompensaven als policies el seu servei amb cistelles de Nadal de més de 2.000 euros i moltes altres prebendes.

Entre els moltíssims testimonis protegits d'aquest impoeri de perversió figura una menor romanesa que va participar en aquestes orgies amb alts dirigents del PP local, així com treballadors d'aquests locals d'altern –com el famós "testimoni 29", extreballador de Tito's que ha rebut pallisses de sicaris pel carrer– i fins i tot policies. Un d'ells va declarar haver vist com un dels seus companys va llançar a una prostituta a un contenidor d'escombraries, davant diversos agents i autoritats, en una d'aquelles festes nocturnes.

Així que en la interlocutòria del jutge Penalva pel qual va concedir la llibertat de Sbert –qui també va abonar sense miraments mig milió d'euros de fiança– es feia un clar advertiment contra "qualsevol acte dirigit a coaccionar, intimidar, agredir o recompensar econòmicament a algun testimoni", tal com ha anat ocorrent al llarg de la instrucció, que es va mantenir quatre anys i mig sota secret de sumari.

Alguns testimonis protegits, com la "madame" que va identificar a comandaments policials i dirigents del PP, van començar a desdir-se dels seus testimonis inicials

Però totes aquestes maniobres van continuar i la intimidació es va estendre també al jutge Penalva i al fiscal anticorrupció, Miguel Ángel Subirán, contra els quals fins i tot es van organitzar manifestacions d'imputats i empleats de Cursach, exigint la seva destitució. I alguns testimonis protegits van començar a desdir-se dels seus relats originals, com la cèlebre "madame" d'un puticlub d'alt nivell que va començar identificant com a clients no només a comandaments policials, i a desenes d'agents locals, sinó fins i tot a alts dirigents del PP, com el propi baró Jose María Rodríguez o el diputat Álvaro Gijón.

La "madame" es va adonar de sobte la volta, acusant al jutge i al fiscal de pressionar-la, i va arribar fins i tot a gravar-los en secret. Al final, va presentar whatsapps que li havia enviat Penalva, qualificant de "fills de puta" a alguns investigats –cal tenir en compte que van arribar a cremar-li el cotxe– i això els va permetre recusar-lo com a jutge d'instrucció. Va ser substituït pel magistrat Miguel Florit, qui acaba de generar l'escàndol d'anar contra els drets fonamentals dels periodistes que investiguen el cas.

Pel que fa al fiscal Subirán, els sicaris de la trama van convertir la seva vida en un infern: no només el van assetjar impunement a la via pública –sense que els seus escortes el protegissin–, sinó que van entrar diverses vegades al seu domicili, robant-li objectes personals –com fotos dels seus pares recentment morts– i el van amenaçar de totes les formes imaginables.

Ara, "com Subirán no ha tirat la tovallola, pretenen inhabilitar-ho fent-li responsable d'un delicte de revelació de secrets per la filtració de l'informe policial que acusa a Cursach de greus delictes fiscals", asseguren a Público fonts policials que han participat en la recerca des dels seus  inicis, quan instruïa la causa la jutgessa Carmen González, apartada del cas pel mètode d'ascendir-la a l'Audiència Provincial.

El Grup de Blanqueig de Capitals va acusar a Cursach de defraudar 51 milions d'euros a Hisenda però aquesta no el va perseguir

Aquest informe, elaborat pel Grup de Blanqueig de Capitals de la Policia Nacional, acusa al Grup Cursach de defraudar almenys 51 milions d'euros a Hisenda i altres 14,7 milions a la Seguretat Social entre 2010 i 2016, i analitza al llarg de 400 pàgines el "sistema de defraudació perfectament orquestrat pels seus responsables" en la gestió de les discoteques Tito's, BCM, Paradise, Megarena, Riu Palace i Megapark i en el Restaurant Asadito.

No obstant això, Hisenda mai va perseguir a Cursach per delicte fiscal, sinó únicament per irregularitats comptables i violació dels drets dels treballadors.

En els primers mesos de la seva instrucció, el jutge Florit pràcticament no va efectuar cap diligència d'aquest mega-cas de corrupció, i de sobte ha llançat la cavalleria contra el fiscal que té tot el sumari al cap, ordenant la confiscació dels mòbils i ordinadors dels dos periodistes que van publicar al juliol aquesta filtració, a Europa Press i Diari de Mallorca, així com l'entrada i registre a les seves seus de Palma.

"No només m'han confiscat del meu mòbil particular, privant-me de la meva agenda i d'una eina imprescindible per a la meva feina" –explica a Público Kiko Mestre, el periodista de Diari de Mallorca que va desvetllar l'informe–, "sinó que m'han dit que la Policia ha sol·licitat al jutge la intervenció del meu número telefònic des de fa set o vuit mesos, sol·licitant el registre de totes les meves trucades i fins i tot la geolocalización del meu telèfon durant tot aquest temps, posant en risc a totes les meves fonts".

Mestre va ser portat a comissaria amb enganys, conduït després a dependències judicials i forçat a lliurar el seu mòbil amb l'excusa que es posaria fora de la llei si incomplia una ordre judicial. El jutge va a haver de sustentar molt acuradament la seva interlocutòria, ja que es comet aquesta violació de drets fonamentals, que està sent denunciada com a actuacions desproporcionades, que també violen "la intimitat de ciutadans no investigats ni acusats", per eminents juristes i veterans magistrats, com el jutge José Castro.

"S'han  decidit a canviar de cop el rumb de la causa per a que Cursach surti airós tot i la immensa quantitat de proves acumulades"

Com diuen altres fonts properes a la recerca judicial: "És la guerra. Ja han fet tot tipus de negligències, com gravar a policies dins dels seus vehicles o presentar denúncies falses contra inspectors col·locant-los pistoles vídues [sense registrar], però ara s'han decidit a canviar de cop el rumb de la causa perquè Cursach surti airós malgrat la immensa quantitat de proves acumulades contra ell. De moment, ja s'ha pactat als despatxos que no serà perseguit per delicte fiscal ni per blanqueig".

La trama segueix tenint uns recursos que semblen inesgotables; no només econòmics sinó també de coacció i d'influència mediàtica. Entre el més d'un centenar d'imputats, hi ha 40 policies que van ser enviats a presons repartides per la geografia espanyola perquè estiguessin separats i no poguessin confabular-se per executar nous muntatges policials.

"I just es desencadena aquesta maniobra judicial, que ralla la prevaricació i la violació de drets fonamentals, quan torna pels seus furs Mateu Isern, qui era l'alcalde de Palma, del PP, mentre es produïen tots aquests delictes mafiosos a la ciutat, i al que ara Pablo Casado pretén tornar a col·locar de cap de llista per a l'Alcaldia de la capital balear", explica una altra font, lletrada, que demana no ser identificada.

A més, el sobtat zel del jutge Florit per descobrir qui va filtrar l'informe del Grup de Blanqueig sobre l'imperi de Cursach contrasta vivament amb la seva falta d'entusiasme en la recerca d'uns fets delictius gravíssims que impliquen a tot el cos policial de Palma, als màxims dirigents del PP a Balears i als més poderosos empresaris de les Illes.

"I el més sorprenent és que persegueixin revelació de secrets quan en el moment en què difonem l'informe encara no estava declarat sota secret sumarial", assegura Kiko Mestre. "Va ser després, a petició de la Policia Nacional, quan es va decretar la seva condició de secret".

Sembla que el que també cal investigar són les actuacions del nou jutge de la causa, ja que si s'han vulnerat drets fonamentals pot acabar sent anul·lada la instrucció. O és això, precisament, el que es busca?