Els mitjans tradicionals mantenen una major credibilitat que els nous canals d'informació, com Facebook o WhatsApp

La informació política, com la de qualsevol altre tipus, arriba cada cop per més canals de comunicació. Ara bé, tot i que el missatge sigui exactament el mateix, la credibilitat que donem a la informació canvia en funció de per on ens arriba i els mitjans tradicionals en segueixen tenint més que no pas els nous canals de difusió. Aquesta és una de les principals conclusions de la investigació Anàlisi de la credibilitat de la informació política en l'entorn digital elaborada per la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia i que s'ha presentat aquest dimecres a la Fàbrica Lehmann, a Barcelona.

L'estudi, que s'ha centrat a analitzar la televisió, la premsa digital, Facebook i WhatsApp, subratlla que els mitjans tradicionals, en aquest cas la televisió -en primer lloc- i la premsa digital, mantenen un nivell de credibilitat molt més elevat que Facebook i, sobretot, WhatsApp, un element que provoca que les seves notícies siguin més compartides. Segons ha destacat el director de la càtedra, Carles Pont, "considerem que els nous canals no són tan rellevants com es percep a l'imaginari col·lectiu. De fet, una notícia televisiva és un 70% més creïble que una informació en WhatsApp, mentre que una notícia en premsa digital ho és un 50% més que no pas en la xarxa de missatgeria".

El treball, que es basa en una mostra de 1.664 persones d'arreu de l'Estat, ha consistit en dividir els enquestats en quatre grups, cada un dels quals va visualitzar quatre notícies de temàtiques polítiques en un format diferent, si bé amb el mateix contingut informatiu. A banda de la major credibilitat dels mitjans tradicionals i que la gent tendeixi a compartir més informacions a les que dona credibilitat, les altres conclusions fonamentals de la investigació són que el nivell d'estudis afecta la credibilitat i la tendència a compartir informacions. Així, les persones amb menys estudis tendeixen a donar major credibilitat a les notícies que les que en tenen més. "La formació dona un major grau de capacitat crítica respecta la credibilitat de les notícies i això és un factor a tenir en compte en termes democràtics davant la proliferació de fake news", ha subratllat Pont.

"Quan hi ha més passió i més interès per un tema és més fàcil que hi hagi una distorsió i ens empassem una 'fake new'"

L'edat també és un element de distorsió, perquè els joves són més cauts i més crítics a l'hora de compartir informacions, fonamentalment perquè són més actius i tenen un major coneixement dels formats digitals. I, finalment, l'interès per la temàtica també condiciona la credibilitat que es dona a la informació i la voluntat de compartir-la, però en un sentit contrari al que podríem pensar, perquè quan es té un gran interès en un tema es té més tendència a compartir-lo i hi ha una menor capacitat crítica a l'hora de valorar-ne la credibilitat. "Quan hi ha més passió i més interès per un tema és més fàcil que hi hagi una distorsió i ens empassem una fake new, perquè estàs més disposat a creure-te-la", ha afirmat Antoni Gutiérrez-Rubí, director d'Ideograma, empresa dedicada a la consultoria i l'assessorament en comunicació.

"La gent vol compartir allò que creu", ha subratllat. I com que el canal condiciona la credibilitat que es dona a la informació ens trobem amb què s'adopten estratègies per compartir continguts per WhatsApp amb aparença de provenir de la televisió o de diaris digitals. "Durant la campanya de Bolsonaro es compartien notícies falses en format de diari digital per WhatsApp encara que després el link no anés enlloc", ha recalcat. "Tenir l'aparença d'un mitjà tradicional li dona un plus de credibilitat a la informació", ha conclòs.