Els experts apressen a intervenir per minimitzar el risc d'inundació a la costa pels temporals cinc anys després del Glòria

L'augment del nivell del mar entre 50 i 100 centímetres previst pel 2100 i l'increment de la violència dels temporals de cara els anys vinents fan imprescindible intervenir per minimitzar el risc d'inundació a la costa. Així ho asseguren investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la UPC en una entrevista amb l'ACN coincidint amb el cinquè aniversari del temporal Glòria. 

Els experts han indicat els "punts calents" sobre els quals cal incidir de forma urgent, que serien els deltes de l'Ebre, el Llobregat i la Tordera, el litoral del Maresme i les platges urbanes. Al mateix temps, han proposat combinar solucions naturals com dunes o aiguamolls amb infraestructures de formigó i han considerat "fonamental" disposar d'un estudi d'inundabilitat de la costa.

Cal incidir de forma urgent són als deltes de l'Ebre, el Llobregat i la Tordera, el litoral del Maresme i les platges urbanes

El 20 de gener es compleixen cinc anys de l'inici del Glòria, un dels temporals més forts que ha afectat Catalunya en els darrers anys. Quatre persones van perdre la vida a tot el territori català, nombrosos passejos marítims i infraestructures van quedar malmesos o enfonsats, i es van produir pèrdues econòmiques en camps de cultiu. El seu pas va provocar la desaparició de la barra del trabucador del delta de l'Ebre, entre d'altres.

“Els primers anys després d’aquest episodi va semblar que hi havia molta emergència i necessitat de fer coses, però poc després, en veure que el fenomen no es va repetir, la urgència va aturar-se”, ha assegurat a l'ACN Jordi Pagès, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

En aquesta línia, Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, ha afirmat que tot i que “s’ha fet feina”, aquesta no és suficient. "Mai estarem prou preparats per a l'acceleració del canvi climàtic que tindrà lloc la segona meitat d'aquest segle", ha considerat.

Temporals més violents i augment del nivell del mar

Els experts han indicat que tot i que els tres dies del Glòria van ser excepcionals, els informes de canvi climàtic de les Nacions Unides revelen que aquesta mena d’episodis seguiran produint-se a Catalunya. De fet, Pagès ha assenyalat que els estudis mostren que la “magnitud i la violència” d’aquests fenòmens augmentarà en els anys vinents. “El que més preocupa és la força d’aquests temporals”, ha comentat Pagès, que ha vaticinat pedregades, pluges i temporals marítims “molt més intensos”.

Per si no n'hi hagués prou, Pagès ha indicat que, a causa de l'escalfament global, el nivell del mar augmentarà mig metre de cara el 2100. “Serà molt més fàcil que amb qualsevol temporal o petita maregassa el mar entri més endins i provoqui inundacions”, ha assegurat.

Episodis com el Glòria seguiran produint-se a Catalunya

Amb tot, ha admès que les administracions van avançant a poc a poc. Ha dit que s'han fet treballs sobre l'impacte d'aquests escenaris sobre els ports catalans i s'ha intervingut en zones concretes molt vulnerables com el delta de l'Ebre. A més, ha destacat el pla PIMA Adapta Costes que el Ministeri per a la Transició Ecològica va encarregar a les diferents comunitats. "La idea era que amb uns mateixos horitzons s'analitzessin les problemàtiques a les platges de cada territori i nosaltres ho hem fet en col·laboració amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya", ha explicat.  

Mapes de zones inundables "fonamentals"

Els investigadors també s’han referit als mapes de zones inundables plantejats pel Govern després del pas de la DANA. Han apuntat que el que fa referència a la inundabilitat per l’efecte de tempestes “està bastant clar i s’ha anat actualitzant”, però han manifestat que el que es refereix a la costa encara està en procés d'elaborar-se. "L'estem desenvolupant com un projecte conjunt entre nosaltres i l'Institut Cartogràfic de Catalunya", ha comentat Sánchez-Arcilla.

Tot i no disposar d'un calendari, ha dit que s'està treballant de forma intensa i ha remarcat que es tracta d'un recurs "fonamental". Ha explicat que si una determinada zona té un nivell de risc elevat, es pot, en primer lloc, actuar localment per protegir-la més, amb un cordó de sorra o amb unes estructures més altes, per exemple. A més, ha assegurat, aquesta eina pot servir per donar indicacions pel que fa a l'ordenació del territori i evitar planificar edificis, carreteres o línies de tren poc sostenibles.  

"Un estudi d'inundabilitat és cabdal, però arriba tard"

Pagès també ha considerat que “aquest estudi d'inundabilitat és cabdal”, però ha lamentat que es tracti d'un recurs que arriba "tard", perquè els canvis urbanístics i d'infraestructures que caldrà fer en alguns "punts calents" són complexos i requeriran un “gran consens”. 

En aquest sentit, ha criticat que algunes activitats econòmiques estiguin ubicades al voltant de rius, meandres o àrees costaneres. “Són espais que sempre han estat aiguamolls i si allà hi posem un càmping, encara que ens sembli segur perquè en 20 anys no ha passat cap desgràcia, hem de saber que tard o d’hora s’acarà inundant”, ha apuntat. Per Pagès, això és “posar-se en risc de forma innecessària”. La sort, ha dit, és que aquesta mena de temporals no passen a l’estiu, quan els allotjaments estan plens de visitants.