ENRIC BÁRCENA, PORTAVEU DE BARCELONA EN COMÚ"Els estats són el principal enemic de les polítiques transformadores de les ciutats"

Falten 15 mesos per a les eleccions municipals de l'any vinent, però la sensació és que la campanya ja ha començat. Almenys a Barcelona. Per primera vegada en dues dècades, els comicis locals coincidiran amb les eleccions europees, un fet que facilitarà plantejar la incidència de les polítiques comunitàries en l'àmbit municipal i, alhora, la capacitat d'influència que tenen les ciutats a les institucions continentals. Amb aquest escenari a l'horitzó, Barcelona en Comú (Bcomú) arrenca aquest divendres el cicle de jornades "Del barri a Europa", que s'allargarà fins al juliol i en sis sessions abordarà qüestions com la gestió democràtica de l'energia i l'aigua, l'economia per al bé comú o la radicalitat democràtica i la lluita contra la corrupció, entre d'altres. L'estrena, que es farà a l'Espai Calàbria 66 a les 19h, se centrarà en el dret a l'habitatge i la regulació del lloguer turístic. Per aprofundir en la relació entre les ciutats i la Unió Europea i abordar altres qüestions polítiques, Públic ha conversat a fons amb Enric Bárcena, que juntament amb la regidora Gala Pin exerceix de portaveu de Barcelona en Comú.

"La UE està domina pels estats, però s'hi decideixen moltes coses que afecten els nostres barris i el dia a dia dels veïns. Les ciutats troben que quan volen aplicar determinades polítiques, en àmbits com el transport, el medi ambient, la sobirania energètica o els refugiats, han de treballar en la dimensió que estableix Europa", exposa Bárcena, per a qui els municipis juguen un paper cabdal a l'hora "d'identificar els problemes dels ciutadans des de la primera línia". Per al portaveu de la formació que governa la capital catalana és bàsic un treball "enxarxat" amb diverses ciutats europees "per identificar aquests punts i posar-los al centre del debat europeu", de manera que formin part de l'agenda política de les candidatures que concorrin a les eleccions comunitàries del 2019.

Bárcena subratlla que Barcelona "no és una experiència aïllada", ja que més enllà de les denominades "ciutats del canvi" a l'Estat –com Badalona, València, Madrid, Saragossa, Cadis o la Corunya– també hi ha casos com els de "Nàpols, Grenoble o Pàdua" que treballen en la mateixa línia, o grans capitals que també intenten portar a terme polítiques transformadores, com Lisboa, París, Berlín o Londres. "Hi ha coses que no podem canviar, però sí que tenim l'obligació de forçar les altres institucions a fer-ho", afirma.

Les ciutats tenen capacitat transformadora?

Tant la UE com el govern espanyol limiten la capacitat d'actuació dels ajuntaments. La coneguda com a Llei Montoro, que impedeix als consistoris invertir els superàvits econòmics que generin, o la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que entre d'altres qüestions limita la durada dels contractes de lloguer a tres anys, en són exemples a nivell estatal. Amb aquests topalls, es poden portar a terme polítiques transformadores des dels municipis? Per a Bárcena, sí. Considera que la capital catalana ho estaria demostrant amb qüestions com la creació d'una operadora energètica municipal, la regulació dels establiments turístics a través del PEUAT o les mesures de regulació del transport de passatgers que limiten Uber. "Les ciutats no només són punts de resistència a polítiques neoliberals, també són el principal punt de transformació i de canvi de dinàmiques a nivell europeu, en un context de consolidació dels governs dels forts. Ara el que hem d'intentar és eixamplar l'escletxa per poder seguir transformant des de tot l'espai local", afegeix.

Amb tot, admet que les administracions locals "tenen la capacitat legislativa que tenen", de manera que en determinades qüestions bàsiques no poden fer gaire més que posar la problemàtica damunt la taula i exercir pressió perquè es canviï la regulació, com ara amb la LAU. Per tot plegat, el dirigent de Bcomú afirma que actualment "el principal enemic de les polítiques transformadores de les ciutats són els estats, perquè és on els lobbies i els grans poders tenen més capacitat d'influència". En canvi, opina que si bé Europa "pot ser un fre" en determinats àmbits, en d'altres pot ser una "palanca de pressió", com ara en les regulacions mediambientals. Per això, advoca per "influir-hi perquè els estats hi tinguin menys força", concentrada al Consell Europeu, i guanyin pes el Parlament i altres institucions comunitàries. "La idea és veure quins punts podem atacar i on podem pressionar i tenir una influència sobre els estats, que com en el cas del govern del PP es resisteixen a la democràcia".

L'accés a l'habitatge

L'assumpte que més titulars ha acaparat a la ciutat de Barcelona els darrers mesos, deixant de banda el conflicte polític català, és probablement l'accés a l'habitatge. L'incessant increment del preu del lloguer, que ha assolit rècords històrics, implica que cada cop més veïns es vegin obligats a abandonar els seus barris com a conseqüència de la incapacitat d'afrontar les rendes mensuals que els demanen per renovar els contractes. La reforma de la LAU, que va escurçar de cinc a tres anys la durada dels contractes; la proliferació dels habitatges destinats al lloguer turístic; i l'aterratge de nombrosos empreses inversores que es dediquen a comprar blocs sencers amb la intenció de posar els pisos al mercat a preus prohibitius pels antics llogaters, són factors que han confluït en una tempesta perfecta.

Més enllà de l'aposta per incrementar el parc d'habitatge públic de lloguer, l'Ajuntament encapçalat per Ada Colau ha centrat els esforços en la paralització de desnonaments –que malgrat tot no han desaparegut completament– i a exigir una reforma de la LAU. "Tot i que nosaltres puguem superar les nostres competència en matèria d'habitatge això serà insuficient si les altres administracions no fan els deures. Aquí també cal parlar de la Generalitat, que podia haver fet més coses", subratlla Bárcena. I comenta: "si s'hagués aplicat la Llei de l'habitatge de la Generalitat tindríem 7.000 habitatges públics més". Admet que amb la reforma de la LAU no n'hi hauria prou per resoldre el problema de l'accés a un llar, sinó també caldria evitar la presència de les socimis –les societats inversores que estan adquirint habitatges en bloc i gaudeixen d'uns enormes beneficis fiscals–, però sí que veu decisiu "fer caure" el govern de Rajoy per intentar avançar en la qüestió. El dret a l'habitatge i la regulació del lloguer turístic són justament els temes de la jornada inaugural del cicle "Del Barri a Europa", aquest divendres.

La relació amb els poders econòmics

El discurs de Bcomú amb relació als grans poders econòmics de la ciutat ha evolucionat sensiblement des que la formació feia campanya electoral fins ara, com va demostrar Ada Colau fa unes setmanes a la conferència "L'alcaldessa respon". Per a Bárcena, aquesta adaptació respon al fet que "quan governes, ho has de fer per a tothom" i, alhora, es tracta de seleccionar on vols plantejar una batalla ferma perquè la "principal preocupació és que les transformacions que estem fent tinguin continuïtat i es consolidin, de manera que no es puguin desfer si arriba [al govern] algú altre". "L'hegemonia es guanya a poc a poc, convencent i demostrant que les polítiques que fas són bones per a tothom", afegeix, i recorda que, al cap i a la fi, la formació tot just compta amb 11 dels 41 regidors del plenari municipal.

Ara bé, això no vol dir que determinades qüestions de ciutat no estiguin provocant una gran mobilització de determinats poders. El cas més flagrant de les darreres setmanes és l'actuació d'Agbar, la multinacional que controla el servei de l'aigua a la ciutat des de fa més d'un segle. La companyia, actualment filial de la francesa Suez, ha interposat un recurs administratiu contra la consulta sobre la gestió de l'aigua a la ciutat que promouen una cinquantena d'entitats, a banda d'estar darrere d'un recurs judicial contra el reglament de participació ciutadana que permet, precisament, realitzar consultes com aquesta. Per a Bárcena, "Agbar és una de les màximes expressions d'aquest poder local que sempre ha manat" i ara "reacciona" perquè pot perdre una part important del seu negoci.

Un dels objectius del consistori és remunicipalitzar l'aigua, un procés que en part està pendent de veure la sentència definitiva sobre l'adjudicació de la concessió, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés el contracte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la companyia. "La gent té clar que remunicipalitzar l'aigua és un enorme exercici de sobirania i, de fet, moltes ciutats europees estan pendents de com acabarà, perquè és una batalla que tindrà rèpliques a d'altres llocs", apunta Bárcena. Si finalment el procés tirar endavant, "alguns responsables polítics hauran de triar entre ciutadania o sotmetiment als lobbies. Tothom quedarà retratat".

"El referèndum acordat és més complicat ara"

Respecte l'actual situació política a Catalunya, amb dirigents independentistes a la presó, d'altres a Bèlgica -com l'expresident Puigdemont- i Anna Gabriel a Suïssa, el portaveu de Bcomú també veu prioritari "fer caure el govern del PP", que amb l'aplicació de l'article 155 té el control de la Generalitat tot i que només té quatre diputats al Parlament.

Bárcena manté, com sempre ha fet l'espai dels Comuns, que el referèndum pactat és la millor via per desencallar el conflicte polític, si bé considera que la consulta "avui és més complicada que abans de la DUI". "Hauríem de sortir una mica de l'emotivitat i tornar a la raó. Necessitem governs que combatin més la desigualtat i menys la diferència", apunta i cita com a exemples qüestions que poden generar "grans consensos", com ara la recuperació pública de l'aigua o l'avanç en l'articulació sobiranies com l'energètica.

"La ciutat s'ha posat al centre"

Bárcena no amaga que la campanya per a les properes eleccions municipals serà llarga i difícil, però alhora interpreta que això respon a què s'ha "pres consciència de la importància de les ciutats. Nosaltres ja vam dir que són el principal espai transformador".

Com que els comicis coincidiran amb les europees, considera que es podrà "discutir de la capacitat transformadora de les ciutats en aquest nivell". Segons ell, "les ciutats del canvi són l'objectiu principal de la dreta, perquè som una demostració de polítiques de canvi i això és molt perillós, tot i que també és veritat que tenim feina pendent". Com a conclusió no deixa de veure positiu que es plantegi "una batalla d'alt voltatge polític" en els comicis de l'any vinent, perquè això implica, al cap i a la fi, "que s'ha posat la ciutat al centre".