Els escàndols fiscals dels multimilionaris catalans

Les grans fortunes són, amb diferència, el segment de la població que més s'està beneficiant de la recuperació econòmica. Estudis recents d'organitzacions com Oxfam Intermón han posat de manifest que el creixement de l'economia fonamentalment ha eixamplat la desigualtat entre els que més i els que menys tenen. De fet, els rànquings dels més rics que elaboren periòdicament publicacions com Forbes reflecteixen un creixement constant del patrimoni dels multimilionaris. La darrera llista d'aquest tipus, publicada pel diari El Mundo, n'és un altre exemple. Els 28 catalans que apareixen entre els 100 primers de la llista acumulen una fortuna de 39.625 milions d'euros, el que suposa 3.185 milions més que fa un any. Dit d'una altra manera, el seu patrimoni ha crescut un 8% en dotze mesos, un augment clarament superior al del conjunt de l'economia i, no cal dir-ho, al dels salaris de la immensa majoria dels catalans. Només en cinc casos, entre els que destaquen Isak Andic –el propietari de Mango–, els germans Gallardo –dels laboratoris Almirall– i la família Carceller -de la cervesera Damm-, la fortuna ha minvat el darrer curs. Bona part d'aquests multimilionaris han protagonitzat alguns escàndols o s'han aprofitat dels seus recursos per fer créixer la seva riquesa eludint el pagament d'impostos, ja sigui per vies legals o il·legals.

La persona més rica del Principat és Sol Daurella, que controla el hòlding Cobega, gràcies al qual presideix Coca Cola European Partners, la principal embotelladora al continent del refresc, que factura milers de milions d'euros cada any. Daurella, amb una fortuna estimada de 5.450 milions d'euros, controla la seva part de Cobega a través d'una societat amb seu a Luxemburg, un estat de la UE conegut pel seu generós tractament tributari als grans patrimonis. La fortuna familiar té el seu origen en el franquisme, quan Santiago Daurella –avi de Sol Daurella– va aconseguir una de les cinc llicències per embotellar i distribuir el refresc nord-americà a l'Estat espanyol. Daurella també té una part del seu patrimoni dipositat en una societat d'inversió de capital variable (Sicav), un dels vehicles inversors preferits pels més rics per la seva baixa tributació.

Darrere Daurella hi apareix Víctor Grífols i la seva família, amb un patrimoni de 3.800 milions. Propietaris de l'empresa d'hemoderivats del mateix cognom, que des del 2015 té la seu fiscal a Irlanda, un altre país conegut per la seva baixa fiscalitat. A més a més, tenen un important entramat societari en territoris com Delaware, Hong Kong, Suïssa, Països Baixos o Singapur, considerats paradisos fiscals per ONG com Tax Justice Network i, en qualsevol cas, coneguts pels impostos reduïts o gairebé nuls.

La tercera fortuna catalana és Isak Andic (3.350 milions), de la tèxtil Mango. La companyia també té filials en paradisos fiscals, com Delaware, i el mateix Andic controla societats financeres als Països Baixos, un dels grans centres offshore (de baixa tributació) de la UE i va tenir diverses sicav.

El top 5 de milionaris catalans el completen la família Serra Farré i els germans Gallardo. Els primers controlen l'asseguradora Catalana Occidente i un dels membres de la família, l'estació d'esquí de Baqueira Beret. Catalana Occidente és una de les empreses que durant la tardor va traslladar la seu fora de Catalunya, en el seu cas a Madrid. Té filials en territoris de baixa tributació i controla diverses sicav. Els germans Gallardo són els propietaris dels laboratoris Almirall i fa uns anys es van beneficiar de l'amnistia fiscal decretada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per regularitzar 113 milions d'euros. A més a més, tenen fons dipositats a la sicav Elitia Invest.

Fraus fiscals reconeguts

Tot i que ara estiguin instal·lats a Madrid, entre els il·lustres milionaris catalans també s'ha de comptar la família Carceller (1.775 milions), que va aixecar el seu imperi durant el franquisme. Demetrio Carceller Segura, l'avi de l'actual president del grup, Demetrio Carceller Arce, va ser ministre de Comerç i Indústria a l'inici de la dictadura. El 2016, Carceller Arce i el seu pare, Demetrio Carceller Coll, van reconèixer-se culpables de tretze delictes contra la hisenda pública per evasió continuada de pagaments d’impostos durant diversos exercicis. A canvi, van abonar una multa de 93 milions d'euros, però van esquivar l'ingrés a la presó.

Mariano Puig, el patriarca del grup de perfumeria i moda, acumula 1.675 milions de fortuna i més enllà de mostrar-se molt crític amb el procés independentista –un element comú en bona part dels multimilionaris catalans– inverteix en sicav i el grup Puig compta amb filials en territoris de baixa tributació. La família Carulla, que controla el hòlding Agrolimen, va arribar l'abril de 2014 a un acord amb la Fiscalia perquè s'arxivés la causa oberta contra cinc dels germans per frau fiscal. Van pagar una multa de 6,4 milions d'euros. Els Carulla controlen parcialment el seu conglomerat empresarial a través de societats ubicades als Països Baixos, on gaudeixen d'una fiscalitat especialment laxa.

Entre els grans milionaris catalans també hi ha la família Lara, que controla un autèntic imperi editorial i mediàtic a través del Grup Planeta. El fundador del grup, José Manuel Lara Hernández, va estar molt vinculat al franquisme i, de fet, va entrar a Barcelona el 1939 com a capità de la Legió. Sempre va gaudir de bones relacions amb el règim. Actualment el grup compta amb filials en països de baixa tributació i és un altre dels exemples d'empreses que ha traslladat la seu de Barcelona a Madrid amb l'excusa del procés. En la posició 37 dels milionaris espanyols (l'11è català) hi ha Manuel Lao, el propietari de l'imperi del joc Cirsa, un dels empresaris esquitxats pels Panama Papers, un escàndol vinculat a la utilització de societats en paradisos fiscals per evitar el pagament d'impostos. Als anys 80, Lao va ser condemnat a dos mesos d'arrest per un delicte frustrat d'evasió de capitals.

Altres milionaris que utilitzen sicav són Thomas Andreas Meyer, de Desigual, companyia que ha protagonitzat nombrosos acomiadaments els darrers anys; el lleidatà José Llorens, del grup Epsa; o Alberto Palatchi, de Pronovias. Entre les 100 primeres fortunes espanyoles, hi ha més catalans, com la família Molins, que controlen Cementos Molins, una altre societat que ha canviat de seu els darrers mesos; Carmen Thyssen Bornemisza, de qui els Paradise Papers van revelar que comptava amb diverses societats en paradisos fiscals com les Illes Verges, o Ricardo Portabella, que controla la seva fortuna a través d'una societat a Luxemburg.

Capítol a part mereixerien les germanes Godia, que també van protagonitzar un cas de frau fiscal, que va culminar amb una multa de 2,4 milions i una pena de dos anys de presó per a Manuel Torreblanca, marit de Liliana Godia; l'expresident del Barça Josep Lluís Núñez, posseïdor de diverses societats opaques en paradisos fiscals i que juntament amb el seu fill va passar-se dos mesos a la presó de Can Brians condemnat pels delictes de suborn i falsedat documental, o l'advocat Emilio Cuatrecasas, condemnat el 2015 a dos anys de presó i al pagament d'una multa d'1,5 milions d'euros per un delicte continuat de frau fiscal. La seva societat inversora està a Suïssa, un territori molt favorable als grans patrimonis.