Els desnonaments i la pobresa energètica afecten sobretot les dones

Les dones són les més afectades pels desnonaments i per la pobresa energètica, en gran part com a conseqüència de la seva situació de major vulnerabilitat en comptar, habitualment, amb uns menors recursos econòmics. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Perspectiva de gènere sobre el dret a l'habitatge i la pobresa energètica a Barcelona, elaborat per la PAH, l'Observatori DESC, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i que planteja una mirada feminista a la qüestió. El treball, que s'ha presentat aquest dijous a la tarda a la Lleialtat Santsenca, forma part de la trilogia Radiografies de la situació del dret a l'habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona, realitzada a partir de les llargues enquestes fetes a persones que van acudir a la PAH BCN o a l'APE. Entre d'altres recomanacions, l'informe advoca perquè les administracions introdueixin la perspectiva de gènere a l'hora d'enfocar les polítiques públiques referides a l'accés a l'habitatge i als subministraments energètiques.

D'entrada el treball lamenta la dificultat per trobar dades desagregades per gènere sobre l'accés a l'habitatge i la pobresa energètica, un fet que dificulta abordar la problemàtica i, òbviament, plantejar solucions adients als col·lectius que més la pateixen. A grans trets, però, la situació de les dones a Barcelona no s'escapa de la tendència global, que implica "una participació desigual [respecte els homes] al mercat laboral, una càrrega excessiva de dedicació a la llar i a les cures i una visió de la societat on les tendències heteropatriarcals són encara dominants i de la que deriva, per exemple, la perpetuïtat de les violències de gènere".

Segons la taxa de risc de pobresa sota supòsit d'autonomia, un indicador per avaluar el risc de pobresa que es calcula en base als ingressos individuals proposat per la Càtedra d'Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili, la meitat de les dones estan en risc de pobresa, mentre que en el cas dels homes la xifra baixa fins a un de cada quatre. Un dels factors bàsics que ho explica és la bretxa salarial, que al conjunt de Catalunya era del 23% el 2016 però que s'accentua fins el 45% entre els sectors amb ingressos més baixos, de manera que "en els col·lectius més vulnerables la situació econòmica de les dones és encara més discriminatòria i el risc de pobresa més elevat". A partir de les estadístiques oficials, es conclou que el risc de pobresa és especialment elevat en les llars amb un adult i fills a càrrecs –en el 80% d'aquests casos l'adult és una dona–; les dones jubilades, a causa de les baixes pensions; les treballadores de la llar i cures; o les dones que han patit o pateixen violències domèstiques.

Paral·lelament, cal tenir en compte les dificultats per accedir a un habitatge si es tenen uns ingressos baixos, amb independència que sigui de compra o de lloguer, com a conseqüència de dècades de deixadesa de les polítiques públiques en la matèria. De fet, avui el parc públic de lloguer a Catalunya tot just representa el 2% del total d'habitatges, un fet insuficient en un context marcadament especulatiu en què, novament, els preus de compra o de lloguer es disparen. I a això s'hi ha de sumar anys d'encariments dels subministraments energètics, és a dir, aigua, llum i gas. Per tot plegat, l'informe subratlla que "les múltiples discriminacions a les que són sotmeses les dones encara actualment augmenten la seva vulnerabilitat i el risc de no accedir a un habitatge en condicions d’assequibilitat, salubritat i seguretat necessàries per al desenvolupament d’unes condicions de vida dignes".

Les dades ho documenten amb claredat. Segons Serveis Socials de Barcelona, al voltant del 70% de les persones receptores d'ajudes per pobresa energètica són dones. I a l'enquesta, el percentatge de dones que declara no poder mantenir la casa a una temperatura adequada durant l'hivern és un 10% major que el d'homes. En la situacions d'inseguretat residencial també hi ha una sobrerepresentació de les dones, ja que el 40% dels desnonaments són en llars amb dones soles o famílies monoparentals, mentre que el 36% el representen parelles amb fills. En el cas de les dones que han participat a l'enquesta, els seus ingressos mitjans no arriben al 800 euros, clarament inferior al dels homes que també l'han respost i clarament insuficient per accedir a un habitatge a preu de mercat a una ciutat com Barcelona, on un lloguer mitjà se situa en 800 euros.

Triar entre pagar el pis, els subministraments o menjar

Moltes de les entrevistades es troben amb la mateixa equació: "les famílies es veuen obligades a escollir entre pagar la hipoteca o lloguer, les factures de serveis o alimentar-se, incomplint-se un aspecte més del dret a un nivell de vida adequat i, sobretot, a una millora contínua de les condicions d’existència". Tota aquesta situació té també conseqüències en la salut i la meitat de les dones que s'hi troben declaren tenir un estat de salut regular o dolent, a banda de transmetre sentiments d'aïllament i exclusió, a banda de veure's culpabilitzades per una societat on la pobresa és estigmatitzada.

Per tot plegat, el treball veu imprescindible que les polítiques públiques d'habitatge i contra la pobresa energètica tinguin una "perspectiva integral de gènere" i que, a més a més, hi hagi un "canvi profund en la concepció de l’habitatge i els subministraments en tant que drets fonamentals de les persones per a assolir unes condicions de vida dignes. Més que béns de consums sotmesos a especulació i al mercat són elements imprescindibles per dur a termes les tasques de cura i sosteniment de la vida que, per garantir el benestar de les persones, hauríem de posar al centre i, per tant, protegir-ne l'accés".